Roma

La història de la fundació de Roma es diu que va ser el 753 a.C. Segons la llegenda, aquell any, els bessons Ròmul i Rem, fills de Mart i d’una verge vestal, varen ser abandonats pel seu tiet i varen ser alletats per una lloba. Quan els nadons varen créixer varen fundar la ciutat però després d’una discussió, Ròmul va matar al seu germà i es va fer amb el control de la ciutat. Però a la nova ciutat hi havia un problema, només hi havia homes, i per incrementar la població femenina de la ciutat el 750 a.C. els homes de Ròmul varen raptar les dones del regne veí, en el rapte de les Sabines. Després de que Roma creixés en nombre d’habitants, la ciutat va ser conquerida per la dinastia etrusca dels Tarquins. El 510 a.C. es va formar la república de patricis, que va durar més de 450 anys. Roma no parava de créixer tant en població com en poder. El general romà Juli Cèsar va fer créixer més el poder de Roma quan va annexionar la Gàl·lia. Cèsar, que volia el control de l’imperi, va marxar amb les seves tropes cap a Roma i es va declarar dictador vitalici. Cèsar va ser assassinat el 15 de març del 44 a.C. El  fill adoptiu de Cèsar, Octavi, es va posar el nom d’August i es va autoproclamar emperador el 27 a.C., començant l’època dels emperadors romans. El 64 d.C. la ciutat va patir un greu incendi i l’emperador Neró va fer reconstruir molts edificis, però també es va apropiar de grans terrenys per construir la seva Casa Daurada. Les extravagàncies de Neró i la crisi econòmica que va patir l’imperi va provocar que Neró fos expulsat del govern i es va acabar suïcidant el any 68 d.C., quan va ser perseguit pels seus antics col·laboradors. L’any 312, l’emperador Constantí, del qual la seva mare era cristiana, va derrotar el co-emperador Majenci pel control de Roma i va proclamar el cristianisme com la religió de l’Estat. Però l’Imperi Romà ja no era aquell gran imperi que havia controlat el món, i a finals del segle IV Roma va entrar en una forta decadència i els bàrbars, de més enllà dels rius Rin i Danubi, varen conquerir les províncies romanes. El 476 es va fer fora l’últim emperador romà i es va extingir l’Imperi.

DSCF1341


Després de la caiguda de l’imperi, la ciutat va caure en una altre decadència i es va agreujar encara més la seva situació després de la marxa del papat a França el 1309. La ciutat, en plena crisis,  va ser governada per prínceps que construïen palaus amb el marbre dels temples romans construïts durant l’Imperi. El 1377 el papat va tornar a Roma i la ciutat va tornar a renéixer tant econòmicament com culturalment. El 1527 la ciutat va ser saquejada. Durant el papat de Climent VII va progressar per Europa i per Roma el protestantisme, però l’emperador del Sacre imperi romà Carles V, que no volia permetre que es difongués una altra religió que no sigués la cristiana, va atacar la ciutat durant set mesos fins que el papa Climent VII es va rendir i va tenir que acceptar les seves condicions. A mitjans del segle XIX el rei piemontès Victor Manel II i el seu general Giuseppe Garibaldi varen conquerir els regnes i principats de la península italiana per crear un nou país anomenat Itàlia. El 1870, Garibaldi va entrar a Roma per completar la unificació d’Itàlia.


L’octubre de 1922, el líder feixista Benito Mussolini va enderrocar el govern d’Itàlia en la famosa marxa sobre Roma i va ser declarat pel rei, fart del govern progressista, primer ministre d’Itàlia. Mussolini era un gran aficionat a la història, sobretot de l’antic imperi romà, i durant el seu regnat va ordenar i va realitzar moltes excavacions arqueològiques per desenterrar les restes arqueològiques de l’antic imperi i, gràcies aquest fet, avui en dia podem veure i conèixer moltes coses de l’antic imperi. Mussolini tenia el somni de tornar a crear l’antic imperi romà. A mitjans dels anys 30, Mussolini es va aliar amb el govern alemany d’Adolf Hitler, i varen arribar a molts acords en el Pacte d’Acer i el Pacte Tripartit amb Alemanya i Japó.


Quan va començar la Segona Guerra Mundial, el govern del dictador Mussolini no es va voler acabar d’implicar amb el conflicte perquè no tenia un exèrcit fort i poderós, tot i que donava suport a Alemanya. Però amb l’avanç alemany, sobretot després dels èxits en la Batalla de França, Mussolini va entrar en guerra al costat d’Alemanya. L’objectiu de Mussolini era el control del nord de l’Àfrica, i va enviar moltes tropes a Líbia, Tunísia i Egipte per lluitar contra les tropes britàniques. Però, a partir de 1943, la guerra va patir un canvi de rumb i ara eren els Aliats qui duien la iniciativa i avançaven pels territoris conquerits per les forces de l’Eix. Durant aquell any, Itàlia va tenir que marxar del nord de l’Àfrica i el govern de Mussolini va ser enderrocat per un cop d’Estat efectuat pel rei Victor Manel III i pel mariscal Pietro Badoglio, que va assumir el control del país i va declarar Itàlia país neutral, començant a mantenir conversacions amb els Aliats. Però el setembre de 1943, Mussolini va ser alliberat per un grup de soldats de les SS, dirigits per l’Otto Skorzeny, i el dictador italià va poder tornar a governar part del país en la Nova República de Saló. Mussolini va decidir canviar la capital del país per Saló, perquè la ciutat era al nord, més a prop d’Alemanya i perquè es considerava que a Roma hi havia massa gent que no volia el retorn del feixisme. Mussolini va tenir el suport de les tropes alemanyes, sota la direcció del mariscal Albert Kesselring, que es varen fer amb el control de part d’Itàlia, en el nord i el centre del país incloent-hi Roma. A finals de 1943 i principis del 1944, les tropes aliades varen entrar per al sud de la Península, després d’haver conquerit Sicília, i varen bombardejar en més d’una ocasió la ciutat de Roma.

El 4 de juny de 1944, el 5º Exèrcit nord-americà, sota les ordres del general Mark Wayne Clark, va alliberar la ciutat. L’alliberació de la ciutat va costar 42.000 baixes per part dels Aliats i 25.000 baixes alemanyes. Quan va acabar la guerra, amb la derrota de les forces de l’Eix i amb Mussolini assassinat, es va establir l’actual República, que encara perdurar i la capital de país va tornar a ser Roma. A la capital italiana encara queden vestigis de l’ocupació alemanya com el quarter general de les SS a la Via Tasso, que actualment és un bloc de vivendes, i el mausoleu de les Fosses Ardeatines, el lloc on els alemanys varen massacrar a 335 civils el 24 de març de 1944 com a venjança per un atemptat dels partisans a la Via Rasella.

Curiositats:

Tot i l’aliança amb el govern italià, els molts viatges que va fer per al nord d’Itàlia, en ciutats com Brenner o Florència, ser un amant de l’art i respectar i admirar l’Antiga Roma, Hitler només va visitar un cop Roma, hi ho va fer el 1938, abans de la guerra, tot i que va enviar-hi molts dels seus col·laboradors i ministres per reunir-se amb el govern d’en Mussolini.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply