Palestina

Palestina està situat al costat de Síria, entre l’antiga Fenícia al nord, el mar Mort al sud, el Mediterrani a l’oest i el desert de Síria a l’est. És una faixa de terra estreta compromesa entre el mar i el Líban i recorreguda pel Jordà, que desaigua en el mar Mort. En la Sagrada Escriptura Palestina es anomenada la Terra de Cannan, de Primisió o de Judea, i el seu nom prové del nom Filistea, nom de l’antic poble de filistea, mencionat en la Bíblia i altres texts antics. Els filistees varen dominar a les tribus hebrees en els segles X-VII a.C. amb els quals varen tenir dures batalles. Aquesta enemistat va quedar pal·lesa a la Bíblia i va transformar el terme filisteu en una designació pejorativa. A Palestina hi havia el Siquem, que després es va anomenar Naplusa i avui Nablus.

A principis del segle XX, Palestina era una província otomana on hi convivien pacíficament jueus, àrabs i cristians. La gran pluralitat que vivia el país es veia perfectament en les grans ciutats on es parlava tant hebreu com àrab on anglès. El 2 de novembre de 1917, la Gran Bretanya, per mediació del seu secretari d’Afers Exteriors, l’Arthur James Balfour, va presentar una declaració d’intencions amb l’objectiu de crear a Palestina una nació per al poble jueu. Els àrabs es varen oposar a la Declaració de Balfour i varen rebutjar per complet la creació no només dels campaments sinó d’una nació jueva que impliqués la dominació del poble palestí. A partir de l’ocupació britànica de Palestina el 1918 i l’arribada dels primers immigrants jueus d’Europa, va trencar l’estabilitat social de Palestina. Els nous colons jueus varen començar a disputar-los la terra als habitants àrabs, cristians i jueus locals que residien al país des de feia segles. La mobilització àrab amenaçava amb trencar l’aliança amb els britànics, pel que els diplomàtics europeus varen optar per fer marxa enrere en les seves intencions, quedant suspesa la Declaració Balfour. Els britànics de seguida que varen haver-hi les primeres disputes varen iniciar accions legals per obtenir aquell territori mitjançant la Societat de Nacions amb la promesa de que pacificarien la zona i de que protegirien les minories ètniques. No tenint més remei, la Societat va donar l’autorització d’adjudicar en els britànics aquell territori amb l’estatus de territori sota el seu mandat. El 29 de setembre de 1923, Palestina va passar oficialment sota control de la Gran Bretanya. A partir de llavors, l’exèrcit britànic va apaivagar tots els actes violents.

Després de la Segona Guerra Mundial, Palestina va deixar de ser un protectorat britànic i, amb l’acceptació de les Nacions Unides, va ser obligada a desaparèixer com Estat en detriment de l’arribada dels colons jueus que varen fundar Israel el 14 de maig de 1948, fet que ha comportat diversos conflictes armats i polítics ja que Palestina reclama el retorn de les seves terres i el reconeixement com Estat. El conflicte palestí ha provocat tres grans guerres i desenes de milers de morts. El primer president de la nova República d’Israel va ser en David Ben Guiron, càrrec que se l’hi havia volgut donar a l‘Albert Einstein, però que aquest va rebutjar. Molt poc després de fundar-se la República d’Israel, el país va ser atacat pels seus veïns àrabs, reactivant velles disputes històriques. Els israelians varen rebre el suport financer de les potències occidentals, fet que els va permetre guanyar la guerra i consolidar-se en el nou territori històricament reclamat però que des de feia segles pertanyia als palestins

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply