Còrsega

Còrsega va ser annexionada a França durant l’època de Napoleó Bonaparte, que era cors. La majoria de corsos se senten orgullosos d’haver donat Napoleó a França. Des de finals del segle XIX el renaixement de la cultura d’occitània va significar també el renaixement de la cultura i el nacionalisme cors. Després d’acabar la primera guerra mundial es varen publicar diverses obres en cors. Els escriptors corsos varen reclamar l’ús i l’ensenyança de la seva llengua a les escoles, però les autoritats francesos els hi varen denegar. Amb la pujada al poder de Benito Mussolini a Itàlia, el nacionalisme cors es va identificar amb el feixisme italià. El 1935, després de diversos enfrontaments entre França i Còrsega, els francesos varen aprovar sancions cap a Còrsega i la propaganda feixista ho va aprofitar per afirmar que Còrsega havia de ser tornada a Itàlia, així com el comtat de Niça i Saboia, però les peticions italianes no varen aconseguir els seus propòsits.

Durant la segona guerra mundial, el novembre de 1942, l’illa va ser ocupada pels italians després de que els alemanys envaïssin la zona sud de França, però no varen aconseguir un moviment polític favorable a la total unificació amb Itàlia. A principis de mes d’octubre de 1943 l’illa va ser alliberada gràcies a una insurrecció llançada per iniciativa del Front nacional, un organisme de direcció comunista, i després de tenir el vist-i-plau de Henri Giraud que va enviar tropes exclusivament franceses a Còrsega que varen foragitar els alemanys i els italians. Giraud no va consultar la maniobra amb Charles de Gaulle, que es va enfadar molt quan va saber que no l’havien informat, i el va apartar de totes les funcions polítiques. Després de l’alliberació, els militants nacionalistes varen ser inculpats i condemnats per les autoritats franceses per haver col·laborat amb els italians.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply