Colòmbia

Durant la Segona Guerra Mundial:

Després de l’atac de Pearl Harbor, Colòmbia va entrar directament a la guerra en trencar relacions amb totes les potències de l’Eix. Des d’abans de la guerra, Colòmbia havia mantingut bones relacions amb els Estats Units, fet que portaria a un suport bilateral de les dues nacions. El llavors president de Colòmbia, l’Eduardo Santos, va permetre als Estats Units avançar les operacions en el país a canvi d’ajuda militar. El 27 de novembre de 1943, Colòmbia va declarar l’estat de bel·ligerància contra Alemanya, després de que els alemanys produïssin en el Mar del Carib l’enfonsament de tres embarcacions colombianes. El Resolute el 23 de juny de 1942, el Roamar el 22 de juliol de 1942 i el Ruby el 17 de novembre de 1943. A més, un any abans Colòmbia havia expulsat als ciutadans de les nacions de l’Eix pel riu Magdalena i altres zones costeres del país. A part, el decret 2643 de 1943 prohibia l’ús públic de la llengua alemanya a Colòmbia.

El govern colombià va confiscar les propietats dels ciutadans de l’Eix que vivien a Colòmbia. Al voltant de 150 alemanys, italians i japonesos fossin concentrats a l’Hotel Sabaneta de Fusagasugá i uns altres 10 a una casa a Cachipay. Les condicions en què vivien eren generalment bones, no tenien que treballar i, inclús, tenien piscina, gimnàs i un bar per prendre cerveses. Segons versions d’alguns jueus que vivien a Colòmbia, els alemanys gaudien de millor comoditat que les víctimes del nazisme. Posteriorment, aquests ciutadans varen ser internats en un camp de concentració situat a Fusagasugá, en el Departament de Cundinamarca. L’expulsió dels representants japonesos a Colòmbia va determinar que Espanya representés els interessos japonesos en aquest país sud-americà durant la Segona Guerra Mundial.

El suposat pas de l’Adolf Hitler per Colòmbia:

Una reconeguda revista nord-americana de l’època, la The National Police Gazette, va donar a conèixer el 1953 dos articles titulats: Hi ha documents de que l’Adolf Hitler va fugir a Colòmbia, escrits pel periodista britànic George McGarth. El primer es publicar el 1953 i l’altre 15 anys després, el 1968. En aquests dos articles s’afirmava el pas del dictador alemany amb molts dels seus homes més importants per Bogotà. El periodista va dir que en Hitler ja sabia que Berlín cauria per les forces soviètiques i que va marxar la nit del 29 d’abril de 1945 des de Berlín a una base oculta de Noruega. El 2 de maig començaria la travessia d’en Hitler, que va salpar en una flota de submarins cap a territori colombià. El periodista també va afirmar haver vist còpies de declaracions de testimonis. Segons en McGarth, aquests documents es trobaven en una carpeta de color carmelita sobre el qual s’hi troba escrit: Despatx número 418, números 1,2 i 3. Data del 2 de juliol de 1948, i on també contenia les versions dels suposats còmplices de l’escapada.

Segons el periodista un testimoni anomenat Senyor X, que va acompanyar a en Hitler, va dir el següent: En Hitler va arribar en el submarí 1048 a la badia Honda, sobre la costa colombiana de la Guajira, a les primeres hores del matí del 10 de juliol de 1945. Anava acompanyat per sis homes: dos tècnics en ràdio i instruments de precisió, dos tinents coronels, un d’infanteria i un altre d’artilleria, un major de la Luftwaffe i un expert en submarins. Segons el mateix testimoni, en Hitler i els seus acompanyants anaven vestits de civils i, inclús, utilitzaven vestimenta que habitualment utilitzava qualsevol ciutadà colombià. També portaven una suma de 3 milions de dòlars. Al mateix temps, va dir: Després de desembarcar en l’àmplia i bella badia, varen ser rebuts per dos agents coordinadors i quatre indígenes forts, aquests últims varen ser els encarregats de portar el seu equipatge.

A més, un informant colombià, anomenat E.I.S. per en McGareth, qui va ser un dels principals participants de l’arribada d’en Hitler a Colòmbia, ja que amb anterioritat s’havia comunicat amb un agent alemany que l’hi havia demanat un lloc segur de Sud-Amèrica per dur a en Hitler i els seus principals col·laboradors en cas de perdre la guerra. Segons el periodista, l’home colombià era una persona acomodada, que a més d’haver estudiat a Europa va conèixer a en Hitler durant els Jocs Olímpics de Berlín. Aquest home va assegurar el següent: Jo llavors vaig recomanar Colòmbia, la meva pàtria, com el lloc més adequat. Els seus immensos territoris cas deshabitats constituïen un refugi seguir. E.I.S. va narrar que el dictador va viure d’incògnit en tres finques de la sabana de Bogotà. Durant el seu pas per la capital colombiana va dir que en Hitler rebia tots els diaris i el New York Times li era traduït a diari. Tenia tres emissions clandestines en camionetes i estava en comunicació constant amb els seus agents. Segons aquest testimoni, quan va trobar la finca estava desèrtica i el laboratori, tots els equips i els objectes personals havien desaparegut.

L’especial L’escapada d’en Hitler del canal The History Channel de l’any 2011 també va donar veracitat al tema que sempre ha sigut qüestionat. L’autor del llibre, Darrere els passos d’en Hitler, l’Abel Abasti, va mencionar que en Hitler el 1954 va visitar la ciutat de Tunja i que s’havia reunit amb el general Gustavo Rojas Pinilla. Segons aquest autor, aquesta suposada informació prové d’informació classificada per la CIA.

 

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply