Xile

En la Segona Guerra Mundial:

La participació de Xile en la Segona Guerra Mundial va ser un fet pràcticament diplomàtic, sense existència d’accions bèl·liques. L’1 d’abril de 1945 el Congrés Nacional va autoritzar al President a declarar la guerra a l’Eix. El 13 d’abril es va oficialitzar aquesta postura, especialment contra Japó. Tot i això, davant la imminent derrota japonesa, no es varen prendre decisions de caràcter militar per participar en la guerra.

Xile va ser un país neutral perquè tenia una presència econòmica i migratòria important des dels bàndols del conflicte. Els alemanys portaven un segle considerant Xile com una gran colònia resident i existia un partit nacionalsocialista local dirigit per en Jorge González von Marées. Els britànics i els francesos també tenien una gran presència històrica en el sector bancari, industrial i dels mitjans de comunicació. En Pedro Aguirre Cerda havia declarat obertament la neutralitat de Xile en la Segona Guerra Mundial, però l’entrada dels Estats Units en el conflicte el 1941, va provocar que el país es mirés amb més bons ulls als Aliats ja que Xile era econòmicament dependent dels nord-americans. Després de l’atac de Pearl Harbor, el ministre de Relacions Exteriors, en Juan Bautista Rossetri, va convocar de manera urgent una reunió dels líders polítics dels països americans. Aquesta seria la Conferència de Rio, on es va prendre la decisió de reafirmar els principis de solidaritat continental i es recomanava la ruptura de relacions diplomàtiques amb Japó, Alemanya i Itàlia.

Les raons per mantenir la neutralitat per part de Xile eren moltes. Cap país de l’Eix havia donat cap motiu o ofensa per motivar la ruptura; l’amenaça d’un possible atac japonès, el temor a ser víctimes d’una guerra submarina i la importància social i cultural de la colònia alemanya a Xile varen ser raons per les quals Xile es declarés neutral.

Els alemanys a Xile:

L’emigració alemanya en quantitat a Xile es va donar entre els anys 1845 i 1965. Aquests alemanys eren originaris de la Conferència Germànica i entre ells hi havia austríacs, silesians i bohemis. El govern xilè va atreure a professionals pagesos i artesans alemanys amb l’objectiu de que resguardessin els seus territoris del sud davant qualsevol incursió estrangera. Aquests primers alemanys que varen desembarcar al país tenien idees liberals i progressistes.

Amb l’arribada dels alemanys, l’economia xilena es va desenvolupar ràpidament, especialment en la ramaderia, l’agricultura i la indústria cervesera i del vidre. A més, els alemanys varen contribuir en el camp científic, polític, militar, gastronòmic, artístic i acadèmic. El sistema educatiu prussià va ser més acceptat a Xile que en altres països llatinoamericans i a finals del segle XIX l’exèrcit xilè va rebre forta influència del sistema prussià.

Entre el 1914 i el 1965 es va produir una altra gran onada d’emigració degut a la Primera Guerra Mundial, les crisis, el nazisme, la Segona Guerra Mundial i la crisis de la postguerra. Alguns criminals nazis varen buscar refugi a Xile. A Xile i a aproximadament entre 500.000 i 600.000 persones que descendeixen dels alemanys.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply