Otto von Bismarck

L’Otto von Bismarck va néixer l’1 d’abril de 1815 a Schönhausen, Alemanya. Amb 17 anys es va matricular a la Universitat de Gotinga per estudiar Dret. Allí es va dedicar a practicar l’esgrima i va ser membre del Corps Hanovera. En un semestre va sortir victoriós de 20 combats i en 3 semestres només va perdre un combat. En el combat que va perdre, en Von Bismarck va exigir revenja, però el seu contrincant, que era fill d’un adinerat jueu-alemany, li va negar, pel que els dos contrincants varen tenir que barallar-se cos a cos. Per aquella baralla, en que Von Bismarck va deixar ferit el seu contrincant, va acabar tancat a la presó de la Universitat.

Després de treure’s el títol universitari, en Von Bismarck va treballar d’advocat, però de seguida es va avorrir de l’ofici i va abandonar el seu càrrec com a funcionari públic el 1838 i va retornar a les seves terres. Una setmana després va fer el servei militar. Sense carrera militar, va servir com a soldat ras de l’Exèrcit de Prússia i va fer de guàrdia del palau de Sanssouci a Potsdam, però pocs mesos més després es va retirar i es va dedicar a administrar les seves possessions agrícoles. El 1859 en Von Bismarck va arribar a Sant Petersburg com a ambaixador i en aquest període va rebre el grau de comandant provisional de l’Exèrcit territorial, però no va entrar en cap combat. Després de la Guerra dels Ducats, el rei de Prússia, en Guillem I Barbablanca, li va atorgar el grau honorífic de Major de l’Exèrcit Prussià. Amb aquest càrrec, en Von Bismarck va començar una reforma militar que li va permetre disposar d’un gran Exèrcit per dur a terme els seus plans d’unificació alemanya, als quals va convèncer al rei Guillem I de que era la millor idea per aconseguir una Alemanya forta.

El 24 de setembre de 1862, el rei Guillem I el va nombrar primer ministre i ministre d’Afers Exteriors. Davant la nova classe, el proletariat, i dels seus problemes socials i obrers, va crear el primer sistema d’Estat del Benestar de la història, on es garantia en els obrers protecció contra accidents laborals, contra vellesa, contra malalties i establia un salari mínim. D’aquesta forma, amb l’Exèrcit conforme i amb una classe obrera controlada, en Von Bismarck es va guanyar una gran popularitat. El seu pes polític va anar creixent fins al punt que el 1864 va aconseguir prendre de Dinamarca els ducats de Lauenburg, Schleswig i Holstein i, dos anys més tard, després de lluitar contra Àustria, va aconseguir l’annexió de les ciutats de Hesse, Francfort, Hannover i Nassau. La seva diplomàcia va facilitar que la Gran Bretanya no intervingués. A la tarda del 7 de maig de 1866, en Von Bismarck va patir un atemptat contra la seva vida. Quan sortia a passejar pels carres després d’una reunió en el Ministeri de Guerra, es va topar amb un estudiant jueu-alemany, en Fernando Cohen-Bling, que li va disparar fins a cinc vegades. Miraculosament no va morir, tot i que les bales l’hi havien impactat al pit. Després de l’atemptat, en Cohen-Blind va ser detingut i dut a la prefectura superior de la policia per ser sotmès a un interrogatori. Allí, va aprofitar un moment de distracció per tallar-se la jugular amb un ganivet i, poc després de les quatre de la matinada del dia 8 de maig, va morir. El seu cadàver va ser més tard enterrat sense cap cerimònia en el cementiri berlinès de Sant Nicolau.

En la guerra francesa-prussiana va servir com a oficial, però només va ser un espectador i no va tenir personal sota el seu comandament. Després de la guerra, on Prússia en va sortir victoriosa, va ser nombrat canceller pel kàiser Guillem i va ajudar a la unificació del país el 1871 creant el Segon Imperi Alemany. La seva popularitat com a canceller va ser notable i es va convertir en el polític i diplomàtic més important del segle XIX, sent conegut com el canceller de Ferro. Va garantir la pau entre les grans potències i va ser l’artífex del repartiment d’Àfrica entre els europeus. L’Otto von Bismarck va morir el 30 de juliol de 1898 a Friedrichsrush.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply