Alois Hitler, el pare de l’Adolf Hitler

L’Alois Hitler, el pare de l’Adolf Hitler, va néixer el 7 de juny de 1837 a Strones, Waldviertel, a la Baixa Àustria, i va ser batejat aquell mateix dia en la propera parròquia de Döllersheim. En conformitat amb les lleis de l’època, el pare Ignaz Rueskefer va deixar buida la columna D de la partida de bateig del bebè que corresponia el nom del pare, i va donar al petit Alois el cognom de la seva mare, Schicklgruber, sense la “e” del mig, i el va inscriure com a il·legítim. Aquest fet era bastant comú a les zones rurals d’Àustria. La seva mare, l’Anna Maria Shickelgruber, era una camperola i quan va donar llum a l’Alois va tornar a casa del seu pare, un pagès del poble que vivia en una situació acomodada. Poc després l’Anna va anar a viure amb el seu fill a casa d’en Johann von Nepomuk, a Spital. Del seu pare no se’n sap la identitat. Ja qui diu que seria en Nepomuk i altres diuen que segurament seria el futur marit de l’Anna, el moliner Johann Georg Hiedler. El 10 de maig de 1842, l’Anna Maria es va casar amb en Hiedler.

El 1847, quan tenia 10 anys, la seva mare va morir per culpa d’un debilitament degut a la hidropesia. Llavors, l’Alois va continuar vivint amb en Georg Hiedler a Spital, on un dels seus familiars li va ensenyar l’ofici de sabater, però no li va agradar gens. Quan tenia 13 anys, en Hielder, que ja es considerava una persona gran, tenia 55 anys, va deixar el nen en mans d’en Johann Nepomuk Hüttler, un home ric i amic de la família, que posseïa una granja a Waldviertel. Però, l’any següent, va deixar la casa d’en Nepomuk per anar a treballar d’artesà sabater a Viena a casa d’un familiar del seu pare d’acollida. Aquesta feina mai va ser del seu gust i el 1855, a l’edat de 18 anys, va aconseguir una modesta feina en el Ministeri de Finances austríac. Després d’un període de formació i després d’aprovar l’examen obligatori, va aconseguir un càrrec de supervisor de baixa categoria el 1861 i el 1864, després de deixar la casa d’en Nepomuk, un lloc en el servei imperial de duanes, a prop de Salzburg, on va ser ascendit i va obtenir el dret a una pensió fixa després de convertir-se en oficial de duanes el 1870. Un any més tard es va traslladar a Braunau amb Inn.

L’origen del cognom Hitler:

El 1857 va morir en Georg Hiedler, es diu que aquest abans de morir li va demanar a l’Alois que es canviés el cognom pel seu perquè li va confessar que era el seu pare biològic. Anys més tard, el 1876,  l’Alois va canviar-se el cognom pel de Hitler. El nom sembla ser que és una unió dels cognoms Hielder i Hüttler i significa petit agricultor. En Nepomuk volia arreglar aquella situació perquè volia deixar-li tot a l’Alois perquè no tenia descendència masculina, però no volia que fos declarat el seu fill d’acollida ja que la legislació l’hi hagués aplicat uns impostos elevats en comparació si es declarava que l’Alois no tenia cap lligam familiar amb ell. Amb aquest desig, en Nepomuk va comparèixer davant d’en Josef Penkner, un notari de la capital del districte, Weitra, acompanyat de tres testimonis. Els testimonis varen corroborar que en George Hiedler havia reconegut en diverses ocasions que era el pare natural de l’Alois i que havia desitjat que es convertís en el seu hereu. El notari va legalitzar el document, va cobrar les taxes corresponents i va escriure que l’Alois era fill d’en Georg Heidler en tots els efectes. Però com que els testimonis eren analfabets varen escriure el cognom de Hitler enlloc de Hiedler. Amb la declaració certificada pel notari, en Nepomuk es va dirigir el dia següent acompanyat pels tres testimonis al municipi de Döllersheim amb la intenció de que el sacerdot local, en Josef Zahnschirm, rectifiqués degudament la partida de bateig i fes que la legitimació comencés a tenir efectes legals. El gener de 1877, el cura va taxar amb tres línies el cognom de l’Alois i el va substituir pel de Hitler i en la columna corresponent al pare del nen va registrar el nom de Georg Hiedler. A partir de llavors, sempre més l’Alois va firmar com a Alois Hitler.

L’Alois es va casar per primer cop amb l’Anna Glass-Hörer, una dona d’origen txec, el 1876. L’Anna era filla adoptiva d’un cobrador del servei de duanes i no tenia bona salut i no podia tenir fills. Gràcies el casament, l’Alois va pujar en l’escala social perquè va rebre un bon dot i es varen poder permetre adoptar a la Klara Pölz, la cosina segona de l’Alois. A més, la seva feina de duanes li anava molt bé i el 1875 es va convertir en inspector de duanes de Braunau am Inn i a altres poblacions de la frontera amb Baviera. Però quan tot li anava bé en el camp econòmic, l’Alois va ser infidel a l’Anna amb la Franziska Matzelberger, una cuinera d’un hotel i 24 anys més jove que ell. Aquesta infidelitat va fer que la seva dona l’acusés d’adulteri, fet que el va portar a judici i després a la presó.

El 1880, quan va sortir de la presó, es va separar de l’Anna. Llavors la seva cosina segona va decidir marxa de casa i anar-se’n a Viena a treballar de criada, i l’Alois va continuar la seva relació amb la Franziska. D’aquesta relació va néixer el seu primer fill, l’Alois, el 13 de gener de 1882. El 6 d’abril de 1882 va morir la primera esposa de l’Alois, l’Anna, cosa que va facilitar el casament amb la Franziska el 22 de maig. El 28 de juliol  de 1883 van tenir una filla, l’Angela. Però el 10 d’agost de 1884 va morir la Franziska de tuberculosi. Quan la Franziska es trobava malalta, la Klara va decidir tornar a la casa de l’Alois per cuidar-los juntament amb els seus dos fills fins el dia de la mort de Franziska. Amb la mort de Franziska, l’Alois va decidir casar-se amb la Klara, però va tenir que esperar un any i mig abans de tornar-se a casar, el 7 de gener de 1885, perquè el sacerdot del poble al·legava que no podia contraure matrimoni amb una parent propera. La parella no va poder-se unir formalment fins que no varen obtenir una autorització extraordinària del Vaticà. D’aquell matrimoni nasqueren cinc fills, encara que només dos van sobreviure fins a edat adulta, la Paula i l’Adolf Hitler.

El primer fill de l’Alois amb la Klara, en Gustav, va néixer el 17 de maig de 1885 i va morir el 1887. El 1886 va néixer una altra filla que va morir possiblement el 1888. Aquesta nena la van anomenar Ida, i possiblement va néixer amb una malaltia mental. Alguns investigadors creuen que la nena no va morir realment el 1888, sinó que creuen que la van amagar perquè s’avergonyien de la seva malaltia, i es creu que podria haver sobreviscut la Segona Guerra Mundial. El tercer fill va ser l’Adolf, que va néixer el 20 d’abril de 1889, i llavors va néixer el quart fill, l’Eduard, que va morir als sis anys, tot i que hi ha algun rumor que creu que va sobreviure i va morir possiblement el 1990.

La família va començar a patir maldecaps amb el primer fill amb Franziska que es va convertir en un delinqüent i va acabar a la presó per robatori. L’Alois era un home molt estricte com a pare i violent amb els seu fills, i arrel d’aquell robatori li va clavar una ferotge pallissa, cosa que va fer que el noi decidís marxar de casa. La vida de l’Alois estava plena de fracassos personals i es va enganxar a la beguda cosa que el va fer encara més irracional i rondinaire. El 17 de setembre de 1888 en Nepomuk va morir i va deixar-li a l’Alois una extensa granja a prop del seu poble natal, Spital, per un preu de més de 4.000 florins. Des d’aquell moment, l’Alois va obtenir molts més recursos econòmics. El febrer de 1895, l’Alois es va comprar una parcel·la a Hafeld-amTraun, a 30 milles el nord-oest de Linz, Àustria, per fer-ne una granja. El 25 de juny de 1895 es va jubilar per dedicar-se a la granja, però va perdre molts diners i es varen mudar a Lambach per després, el novembre de 1898, establir-se a Leonding, un poble a les afores de Linz, on varen comprar una petita casa amb jardí. Durant aquell temps la seva relació amb el seu fill Adolf va ser molt dolenta, i va empitjorar quan el nen no obtenia els resultats escolars que esperaven d’ell i es va enrabiar amb ell quan li explicava que tenia el somni de fer-se artista, ja que l’Alois volia que estudiés i seguís els seus pasos.

La seva última etapa de la seva vida, l’Alois va patir problemes en un pulmó, i el matí del 3 de gener de 1903 va patir un col·lapse quan estava caminant per dirigir-se al bar Gasthaus Wiesinger. Tot i patir el col·lapse, l’Alois es va mig refer i es va dirigir el bar i es va posar a beure vi mentre llegia el diari. De cop va patir un atac d’apoplexia que va acabar amb la seva vida. L’Alois va morir amb 65 anys. Segons el metge que el va atendre va morir per una hemorràgia pulmonar.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply