Els Sudets

En els seus origens, els Sudets txecoslovacs havien format part del regne txec de Bohèmia, i des del segle XIII, en l’època dels Premislides, la dinastia qua va regnar a Bohèmia del 880 al 1278, van estar habitats per població de parla alemanya, establint-se en els boscos de les zones perifèriques de Bohèmia i Moldàvia, on també varen explotar les mines. Aquesta implantació es va fer sense cap conflicte. Quan Bohèmia va ser absorbida per l’Imperi dels Habsburg, els alemanys dels Sudets es van convertir en súbdits de l’emperador vienès. Durant el segle XIX es varen registrar tensions ètniques entre els alemanys de la zona i els txecs, ja que els alemanys es varen identificar cada cop més amb el nacionalisme pangermànic de la revolució de 1848. Abans de la Primera Guerra Mundial ja havien sortit perilloses tensions entre les dos comunitats, que el 1918 varen augmentar quan va quedar clar que el nou Estat txecoslovac volia conservar els Sudets ocupats per alemanys. Amb el tractat de Saint-Germain de 1919, els alemanys es varen veure obligats a quedar sota domini txec. La minoria alemanya, uns 2.900.000, mai va acceptar la seva nova situació i va formar partits polítics propis que varen representar els interessos de la seva comunitat. En el territori dels Sudets es varen concentrar les empreses més prosperes, la indústria del vidre i la producció d’articles de luxe, agrupades al voltant de les mines de carbó i altres jaciments particularment rics.

Des de 1923, els nazis varen implantar algunes associacions entre els sudets per difondre consignes nacionalsocialistes basades en el pangermanisme i en el nacionalisme alemany. Però encarar que la majoria dels seus esforços es centraven en l’acció clandestina, els faltava un organisme per defensar les seves tesis. En la dècada de 1930, el Partit Alemany dels Sudets (SpD), dirigit per en Konrad Henlein, va fer obertament campanya a favor de l’autonomia dels alemanys. Al principi, en Henlein, un professor de gimnàstica, no era nazi, però el fet de que els alemanys no obtinguessin les seves reclamacions el varen apropar a l’Adolf Hitler. El 24 d’abril de 1938, el SpD va publicar el programa de Carlsbad que demanava igualtat de drets entre alemanys i txecs. La negativa dels txecs a acceptar el programa va deteriorar les relacions entre les dos comunitats i varen conduir a la crisi de setembre de 1938 i a la divisió de Txecoslovàquia amb la invasió alemanya. A l’octubre de 1938, Alemanya es va annexionar aquesta zona de Bohèmia i Moldàvia. Sotmesos a una intensa propaganda nacionalsocialista, i oposada a la política de desgermanització duta a terme per Txecoslovàquia durant el període d’entreguerres, els alemanys dels Sudets varen donar suport a l’annexió.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply