Henri-Philippe Pétain

Henri-Philippe Pétain va néixer el 24 d’abril de 1856 a Cauchy-à-la-Tour, el Pas-de-Calais. en una família camperola i catòlica. El 1876 va ingressar a l’acadèmia militar i més tard va ser un conegut professor de l’escola militar de Saint-Cyr per les seves ensenyances dels desplegaments tàctics defensius i el desenvolupament de les línies fortificades. El 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, en Pétain estava a punt de retirar-se, però gràcies a la seva coneixença de la guerra defensiva va ser ascendit a general. Durant la guerra es va convertir en un heroi nacional per la seva defensa a Vérdun i, el maig de 1917, va ser ascendit a comandant en cap, on va reorganitzar l’Exèrcit per dur a terme l’ofensiva que portaria a la rendició alemanya el novembre de 1918.

Després de la Gran Guerra la seva fama com a heroi nacional va continuar vigent i va treballar en importants funcions militars. El 1939 va ser nombrat ambaixador a Madrid. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial i de la invasió alemanya a França, el 18 de maig de 1940, el govern d’en Paul Reynaud el va nombrar vicepresident del Consell en el govern. Però de seguida en Pétain es va mostrar contrari a continuar lluitant contra els alemanys, i el 16 de juny de 1940, quan va ser nombrat president del Consell, va demanar l’armistici als alemanys. Després de que l’Adolf Hitler ocupés França, el 10 de juliol de 1940, l’Assemblea Nacional francesa li va donar plens poders per fer un nou govern, que més tard es diria el govern de Vichy, que col·laboraria amb els nazis i seria un govern satèl·lit al Reich, però amb una certa autonomia. El seu govern va destacar, a més de ser pro nazi, per ser conservador i antisemita. Després de l’entrevista amb en Hitler a Montoire el 24 d’octubre de 1940, va intentar oposar-se a la política col·laboracionista d’en Pierre Laval, a qui va destituir el 13 de desembre de 1940, però davant de la pressió dels alemanys el va tenir que tornar a cridar com a cap de govern el 18 d’abril de 1942. En ser ocupada la zona lliure el novembre de 1942 després de l’Operació Torch, es va negar a traslladar-se a Argel, convertint-se així en un ostatge de l’ocupant sense poder oposar-se a les exigències alemanyes. Després de la invasió dels Aliats a França, en Pétain va intentar sense èxit posar-se en contacte amb en Charles de Gaulle, a qui havia condemnat a mort el juny de 1940. El 20 d’agost de 1944 els alemanys no volien que en Pétain caigués en mans dels Aliats i per aquest fet el varen detenir i el varen portar a Belfort i després a Sigmaringen, des d’on va passa a Suïssa. Quan els alemanys estaven a punt de ser derrotats, el 24 d’abril de 1945 en Pétain va tornar a França a través de Suïssa per ser sotmès a un judici per alta traïció en el Tribunal Suprem. En Pétain pensava que el deixarien lliure perquè creia que havia defensat França tal i com va fer a Verdún el 1917.

En el judici, celebrat el 14 d’agost de 1945, va ser condemnat per 14 vots contra 13 a la indignitat nacional, a la confiscació de tots els seus béns i a la pena de mort, però gràcies a la seva avançada edat, 89 anys, no es va complir la sentència de mort. El general Charles de Gaulle li va rebaixar la pena de mort a cadena perpètua. En conseqüència, el mariscal va passar la resta de la seva vida a la presó. Després de sis anys a la presó, primer en el frot Pourtalet i després a l’illa de Yeu, al sud de la península de Bretanya, i a prop de La Vendée, en el Fort de Pierre Levée, en Philippe Pétain va morir el 23 de juliol de 1951, uns dies després de ser indultat. El vell mariscal de camp va ser enterrat al cementiri de Yau. Tot i les seves accions durant la Segona Guerra Mundial mai se li va retirar el títol de Mariscal de França, i la seva tomba sempre va estar decorada de flors per part del govern francès fins que al 1992 la Comunitat jueva francesa va protestar i es va deixar d’enviar-li flors a la tomba. Actualment només alguns dels seus familiars i alguns dels pocs visitants que rep li deixen flors a la seva tomba.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply