Sigmund Freud

Sigmund Freud va néixer el 6 de maig de 1856 a Pribor, Txecoslovàquia en una família jueva procedent de Moràvia. El 1860, la família Freud es va tenir que traslladar de Freiberg, on vivien, a Viena perquè una gran crisi econòmica havia afectat el comerç del seu pare, que era l’única font d’ingressos familiars. A la capital austríaca varen viure durant molts anys amb greus problemes econòmica, que marcarien la vida del jove Freud. En finalitzar els estudis secundaris amb excel·lents qualificacions va estudiar Medicina, tot i que es va interessar pels camps i les propietats de la ment humana. El 1881 es va treure el diploma de Medicia a la capital austríaca, on va començar les seves primeres investigacions sobre el sistema nerviós. Després de treure’s el diploma, Freud va continuar estudiant a París la teràpia de la histèria amb el neuròleg francès Jean-Martin Charcot, un dels més destacats de la seva època, amb qui va desenvolupar estudis sobre les aplicacions de la hipnosis en el tractament de la histèria. Aquesta teràpia va ser una de les que més l’hi interessaria a Freud.

Després dels seus estudis a la capital francesa va tornar a Viena i en col·laboració amb en Josef Breuer va desenvolupar el mètode catàrtic on varen estudiar els fets que impulsen a la història reflectint-se en l’obra Estudis sobre la histèria de 1905. A Viena va crear l’Escola de Viena de psicologia, a on hi varen ingressar deixebles com Alfred Adler i Carl Gustav Jung. Mica en mica, Freud va anar substituint la suggestió hipnòtica amb el mètode catàrtic per l’associació lliure i la interpretació dels somnis. El 4 de novembre de 1899, a Alemanya, va publicar el seu famós llibre La interpretació dels somnis. Aquest llibre marcaria el començament de la teoria freudiana. En aquesta obra Freud planteja que els somnis són una realització al·lucinatòria de desitjos i, com a conseqüència, una via privilegiada d’accés a l’inconscient a través del mètode interpretatiu fundat en l’associació lliure dels símbols més importants del somnis. Com a part de la seva teoria, va postular també l’existència d’un preconscient, que va descriure com la capa entre el conscient i l’inconscient. En el seu eix de la interpretació dels somnis, Freud va plantejar que els somnis funcionen com una entrada cap al més profund del nostre cervell, més precisament a l’inconscient humà, on es podrien comprendre les pors i les demés complexitats de l’home que sempre estant latents i ens determinen. En la ment humana, Freud va distingir les esferes de lo conscient i racional, el ego, el jo, l’inconscient, i instintiu, l’allò, i, el superjo, que és el conjunt de normes externes que interioritzen a l’individú i que varen permetre conèixer amb més profunditat la psicologia al professionalitzar-lo a nivell superiors a camps com la Gestalt, tot i que amb connotacions diferents. Segons Freud, la relació entre aquests tres components  defineix molts comportaments anormals o malalties mentals, que ell tractava mitjançant el mètode del psicoanàlisis. A través d’aquesta teràpia accedia a l’inconscient de la persona, que en general estava condicionat per raons de caràcter sexual reprimit, i que eren l’origen de les malalties neuròtiques que presentaven els pacients. Per últim, va parlar de que els humans reprimeixen els seus sentiments des de que són nens quan la societat corregeix conductes considerades com a inadequades, temes que va treballar en el cèlebre Complex d’Edip, que és considerat com la seva més gran contribució a la psicologia. El 1905 va publicar el llibre Tres assajos sobre la sexualitat, el 1912 El Tòtem i tabú i el 1920 Més enllà del principi del plaer.

D’aquesta manera, Freud es va convertir en un dels intel·lectuals més destacats del segle XX, i és reconegut com el creador de l’escola de la psicologia creant un camp paral·lel al de la psicologia convencional i la seva gran aportació científica va ser l’estudi de la complexa mentalitat humana i de l’inconscient, més enllà dels aspectes anatòmics o fisiològics. Les seves aportacions a la psicologia varen ser fonamentals en el procés de professionalitzar com també de comprendre diferents fenomens de la ment humana. Tot i que moltes teories de Freud varen ser discutides, inclús amb els seus deixebles Alder i Jung, la seva influència va ser enorme no només en la psicologia, sinó en la interpretació de moltes manifestacions culturals de la societat occidental, ja que l’aparició de la psicoanàlisis va suposar la recerca d’una explicació racional dels comportaments de l’individu en el si d’una societat com l’europea de principis del segle XX que es trobava en avançat procés de transformació de les seves pautes culturals i religioses.

Després de l’annexió d’Àustria per part d’Alemanya, Freud, en la seva condició de jueu i fundador de l’escola psicoanalítica, va ser considerat enemic del Tercer Reich. Els seus llibres varen ser cremats públicament i tant ell com la seva família varen patir assetjaments. Tement per la seva vida, va aconseguir fugir de Viena i es va refugiar l’any 1938 a la capital britànica. Sigmund Freud va morir el 23 de setembre de 1939 a Londres.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply