Klara Pölzl, la mare de l’Adolf Hitler

La Klara Pölzl, mare de l’Adolf  Hitler, va néixer el 12 d’agost de 1860 a Spital, Àustria, lloc d’origen dels Schickelgruber i on la seva família portava més de quatre generacions. Filla de la Johanna Hütteler, per tant era néta d’en Johann Nepomuk i a partir de 1876 cosina segona de l’Alois Hitler, i d’en Johann Paptist Pölzl. El seu pare era un petit granger de Spital. Eren 11 germans, però només tres van sobreviure a la infància, la Klara, la Johanna i la Theresia, i ella era la més gran de tots tres. La Klara va créixer en la granja del costat de la del seu avi. A la mort d’en Johann Georg Hiedler, en Nepomuk va adoptar a l’Alois. De fet, la mare de la Klara i la seva tieta, la Walburga, s’havien criat amb l’Alois a la casa d’en Nepomuk.

Klara tenia 16 anys quan va anar a treballar de criada a casa de l’Alois Hitler, a Braunau am Inn. Quan l’Alois es va casar per segon cop amb la Franziska, la Fanni, aquesta la va fer fora de la casa i va anar a Viena a treballar de criada. Però la Klara va tornar a la casa de Braunau am Inn, quan la Franziska s’estava morint i es va fer càrrec dels seus dos fills, l’Àngela i l’Alois, per tal de que la Franziska es pogués traslladar a les afores de Braunau am Inn per poder respirar aire fresc. Després de la mort de la Franziska, al cap d’un any i mig, es va casar amb l’Alois el 17 de gener de 1885 a les sis del matí i després de la breu cerimònia l’Alois va anar a treballar. Perquè es pogués fer el casament entre cosins va fer falta una dispensa eclesiàstica, que va arribar a l’agost de 1884. La parella es portaven 24 anys de diferència. Aquesta diferencia d’edat i el fet que fos la seva filla adoptiva, va fer que l’Alois mai prestés massa atenció cap a ella un cop casats. En definitiva no va ser un matrimoni feliç i l’Alois es passava els dies a les tavernes del poble amb els seus amics.

El primer fill, en Gustav, va néixer el 17 de maig de 1885, morint a la infància de  diftèria, el desembre de 1887, igual que la seva primera filla, la Ida, que va néixer el setembre de 1886 i va morir el gener de 1888. Alguns historiadors creuen que la filla va sobreviure però se la va amagar perquè tenia una malaltia mental. Poc després va néixer un altre fill, l’Otto, que va morir al cap de poc de néixer. Tot i aquestes desgràcies, la Klara era una dona treballadora i molt activa, i volia tenir més fills per donar tot el seu amor. Quan va néixer l’Adolf Hitler, el 20 d’abril de 1889, va donar tot el seu amor i afecte cap al nadó. La família viva bé econòmicament, amb tots els fills tant amb els de Klara com els dos de la Franziska, i l’Alois va ser ascendit a la feina i es varen traslladar a Passau, ciutat bavaresa a prop de la frontera d’Àustria i Alemanya. Cinc anys desprès va néixer un altre fill, l’Eduard, que va passar a ser el nou centre d’atenció de la família. Al cap de sis anys, l’Eduard va morir. Dos anys després del naixement de l’Eduard, va néixer una altra filla, la Paula, cosa que va fer que fos ella el nou centre d’atenció de la família. Hi ha una teoria que diu que Klara hauria tingut un altre fill amb un altre home, sent infidel a l’Alois, però aquest nen va morir als pocs mesos.

El 1895 la família es va tornar a traslladar a Linz en una parcel·la que va comprar l’Alois per la seva jubilació. Però el 3 de gener 1903, la Klara es va quedar viuda amb només 42 anys. Segurament la mort del seu marit va ser una alegria per a ella, ja que l’Alois la pegava constantment. Després de la mort del seu marit, la Klara va continuar prestant totes les atencions a l’Adolf, concedint-li tots els seus desitjos, tot i que va complir el desig del seu difunt marit de conservar durant dos anys i mig més a l’Adolf a l’escola. El juny de 1905 van anar a viure a un pis de la ciutat de Linz, on varen viure bastant bé amb els seus dos fills Adolf i Paula, i tenien suficients diners gràcies la pensió i els estalvis de l’Alois. Aquell mateix any, l’Adolf va patir problemes pulmonars i va ser enviat a Spital per viure amb la germana de la seva mare, la Teresa Schmidt. A la tardor, en Hitler va tornar a la seva llar però no a l’escola. El 1906 la seva mare li va pagar un viatge a Viena perquè complís el seu somni d’estudiar art.

Amb el seu fill fora de casa, la Klara va emmalaltir i es va traslladar a Urfahar, en un suburbi de Linz, a la ribera nord del Danubi. El gener de 1907, la Klara va caure malalta de càncer de pit, però tot i això va pagar en el seu fill perquè pogués ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena. El desembre de 1907, el metge de la família, el jueu Eduard Bloch, va comunicar als fills que la seva mare no sobreviuria. L’Adolf s’ho va agafar molt malament, estimava amb molta passió a la seva mare, i va tornar a casa per cuidar de la seva mare. L’amor d’en Hitler cap a la seva mare va ser molt intens i fins i tot quan a l’abril de 1945 estava tancat al seu búnquer portava sempre fotos de la seva mare. L’Adolf es va fer el càrrec dels costos del tractament que havia de rebre la seva mare i la va cuidar amb molt d’amor. Finalment, la Klara va morir el 21 de desembre de 1907. En Hitler va quedar molt afectat per la mort de la seva mare i durant molt de temps no va celebrar les festes de Nadal amb el típic arbre il·luminat perquè la data era propera a l’aniversari de la mort de Klara, i més endavant faria de la data de naixement de la Klara, el 12 d’agost, la festa alemanya de les mares. El seu amor per la seva mare va ser molt gran, es podria dir sense equivocar-se que va ser l’única persona que en Hitler va estimar de veritat. Durant els últims dies del Tercer Reich va portar una fotografia seva en el búnquer i a en les habitacions dels seus apartaments de Munic, Berlín i el Berchtesgaden hi tenia retrats seus. Tot i que podria sembla una altra cosa, l’Adolf mai va culpar al metge de la mort de la seva mare; fins i tot va regalar-li quadres i el va ajudar després de l’Anschluss a poder fugir als Estats Units.  

La Klara va ser enterrada al costat del seu marit, l’Alois, a Leonding.  El març de 2012 va ser desenterrada per decisió d’un familiar del primer fill de l’Alois. La tomba dels pares d’en Hitler s’havia convertit en un lloc de pelegrinatge per grups neonazis. No se sap del cert de què se’n van fer de les restes dels pares d’en Hitler.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply