Àustria

L’Imperi dels Habsburg:

L’Imperi dels Habsburg, on l’Alois Hitler va treballar com a funcionari a les duanes i l’Adolf Hitler va néixer durant aquella època, va patir uns durs contratemps el 1860 que va provocar la pèrdua de les províncies italianes, la derrota amb Prússia a Sadowa i la transformació del vell Imperi en la monarquia d’Àustria-Hongria.  Tot i que la Casa d’Àustria era la més antiga de les poderoses dinasties europees; havia sobreviscut als turcs, la Revolució Francesa i a Napoleó, Àustria va començar a ser exclosa dels alemanys i el nou Imperi va deixar en un segon lloc Àustria i Viena en detriment de Berlín. El 1867, els austríacs varen tenir que concedir els mateixos drets als magiars d’Hongria i després en els pobles eslaus. El conflicte de nacionalitats que va viure l’Imperi va dominar la vida política des de l’any 1870 fins el seu desmembrament el 1918. El 1871, amb la unificació d’Alemanya, l’Imperi alemany i la monarquia dels Habsburg es varen convertir en dos Estats diferents. El 1879 varen pactar amb Alemanya l’aliança per un pacte militar que va durar fins la derrota de 1918.

Durant aquella època on Alemanya vivia un auge industrial i econòmic, Àustria era un país menys liberal que Alemanya. Es moviments liberals només es vivien a Viena i a unes poques ciutats grans, on donaven suport al liberalisme els funcionaris i la classe mitjana alta, especialment els empresaris i els professionals jueus. Àustria seguia sent, proporcionalment, més agrària que Alemanya i socialment més conservadora. Per altra banda, amb l’ascens dels moviments nacionalistes en tot l’imperi multinacional austro-hongarès, va créixer un nacionalisme pangermànic, un concepte que va desenvolupar l’aristòcrata Georg von Schönerer, que no acceptava la monarquia dels Habsburg i que va organitzar el 1879 un petit Partit Nacionalista Pangermànic. Abans de la Gran Guerra, es va fundar a Àustria el Partit Social d’Obrers Alemanys, i després de la guerra es va reorganitzar i es va posar en comunicació amb el nou partit ultra-nacionalista de Munic, el NSDAP. Ja amb anterioritat, el 1914, es varen realitzar intents per combinar un moviment de les classes treballadores sota el programa pangermànic.

A principis del segle XX, a l’Imperi Austro-hongarès i vivien 50 milions de persones i les seves fronteres s’estenien del Rhin al Dniester i de Saxònia a Montenegro.

Després de la Primera Guerra Mundial:

En acabar la Primera Guerra Mundial l’Imperi es va desintegrar i el setembre de 1919 va sorgir la nova Àustria republicana en el Tractat de Saint Germain. El nou país tenia ara 7 milions d’habitants (Amb l’Imperi en tenia 54), i 2 milions vivien a Viena. Tot i veure’s reduït la seva població i les seves fronteres, els problemes socials i econòmics varen ser molt grans creant profundes divisions polítiques, a les que de seguida se’ls hi va afegir un fort ressentiment per les pèrdues territorials. Tot i això, s’havia eliminat els problemes nacionals ja que la nova nació ja no era multinacional i ara només es parlava una sola llengua, l’alemany.

Tot aquell ambient ho varen aprofitar els moviments pangermànics per reivindicar-se. El maig de 1918, abans de que acabés la guerra, el partit austríac pangermànic va adoptar el títol de NSDAP, el partit nacional socialista d’obrers alemanys, i varen utilitzar l’esvàstica com a símbol. Però quan l’Adolf Hitler va liderar el NSDAP no va mostrar gaire interès en cooperar amb el partit austríac, tot i que l’agost de 1923 va assistir a una reunió interestatal a Salzburg. En el programa del NSDAP de 1920 demanava la fusió de tots els alemanys per construir una Gran Alemanya i en Hitler en el Mein Kampf explicava que Àustria havia de tornar a la gran pàtria alemanya sense cap consideració econòmica. Veient que aquell pensament era molt fort en el país, el 1921 el govern austríac va permetre organitzar plebiscits espontanis en nombroses regions austríaques, que més tard varen ser prohibits pels aliats. Tot i ser prohibits, es va poder copsar que gran part de la població austríaca desitjava integrar-se a Alemanya. La població socialista de les grans ciutat, Viena en particular, desitjava l’apropament a l’Alemanya de la República de Weimar, mentre que la població rural, més reaccionària, esperava la restauració dels Habsburg. Aquesta divisió del país ho varen aprofitar als nazis quan varen pujar al poder per annexionar els dos països.

Durant aquell temps revoltat i incert varen sortir diversos moviment autoritaris com el dels Heimwehr, la força paramilitar civil més nombrosa, creada el 1919-1920 amb l’objectiu de protegir les fronteres d’Àustria i per protegir del marxisme els interessos conservadors. Igual que la dreta austríaca en general, la seva base social es trobava sobretot en els petits pobles i en el camp. Els conflictes entre la dreta i els socialistes varen augmentar el 1927, i les Heimwehr varen obtenir el suport del sector de l’Alfred Hugenberg del DNVP i del Stahlhelm alemanys i, a més, varen disposar de l’ajuda financera d’en Benito Mussolini. Al mateix temps, el feixisme genèric es va desenvolupar en forma de nazisme austríac, tot i que des del 1918 ja existia un partit nacionalsocialista, el DNSAP. Inicialment, la majoria dels afiliats del DNSAP es varen reclutar a Txecoslovàquia però en el 1919 només varen obtenir el 0,79% del vot en les primeres eleccions austríaques. El propi Hitler va assistir en algunes reunions del DNSAP. El 1926 es va produir una divisió en el DNSAP entre els membres més antics, més socialistes i més preocupats pels problemes obrers, i la joventut radical, que estava atreta per la violència i l’extremisme d’en Hitler a Alemanya. Finalment, la joventut es va escindir i va crear la seva pròpia secció del NSDAP alemany. Fins la seva desaparició el 1935, el DNSAP mai va ser una organització feixista.

Igual que va passar a Alemanya, gràcies a la crisi econòmica del 1930, en les eleccions austríaques d’aquell any les Heimwehr varen doblar el 3% del vot obtingut pels nazis. Creient que podien arribar al poder, el 18 de maig de 1930 els principals dirigents de les Heimwehr varen realitzar l’anomenat Jurament de Korneuburg, segons el qual es varen comprometre a transformar el govern austríac en un sistema corporatiu autoritari. Però el 1931 les Heimwehr varen iniciar un procés de desintegració parcial ja que algunes unitats varen començar a unir-se als nazis. Per la seva part, els nazis austríacs varen obtenir els seus primers bons resultats en les eleccions municipals i regionals de la primavera de 1932, arribant a obtenir el 16,4% del vot. El seu suport venia principalment de les classes mitjanes i mitjanes baixa urbanes. Amb aquestes circumstàncies, els socialistes també es varen mobilitzar i també varen tenir els seus propis grups de defensa. El nou dirigent social cristià, l’Engelbert Dollfuss, va formar un govern el maig de 1932 tot i no tenir la majoria al parlament. L’any següent, la fragmentació política va anar en augment i, el març de 1933, una crisi transitòria va provocar la dimissió dels principals diputats del parlament austríac i en Dollfuss va aconseguir el poder total i va establir una dictadura sostinguda per social cristians i les Heimwehr. Dos mesos més tard, va anunciar la formació d’un Front Patriòtic. Al mateix temps, en Mussolini estava disposat a ser el protector del règim austríac davant de qualsevol amenaça de l’exterior.

Àustria durant el Tercer Reich:

Amb els nazis al capdavant del govern alemany, a Alemanya es va organitzar una Legió Austríaca per agrupar els nazis austríacs residents en territori germànic i entrenar-los per accions clandestines a Àustria. El SD va fomentar un estat permanent d’agitació a Àustria, i es varen produir una onada d’atemptats per intentar enderrocar el govern de l’Engelbert Dollfuss, aliat d’en Benito Mussolini, que renunciava a tot interès en el Anschluss amb Alemanya mentre en Hitler estigués al poder. Per diferenciar-se encara més de l’Alemanya nazi, en Dollfuss va declarar que la verdadera cultura alemanya es trobava a Àustria. Tot i que a finals de 1933, tant en Dollfuss com en Starhemberg, el cap de les Heimwehr, varen prometre a en Mussolini que durien el país cap al feixisme, el règim austríac va desenvolupar un perfil diferent. Una nova Constitució, introduïda el primer de maig de 1934, va constituir la segona Constitució corporativa d’Europa que garantia la igualtat civil de tots els ciutadans, tot i que se’ls negava formar partits polítics independents. La majoria dels dirigents del règim austríac eren catòlics que rebutjaven qualsevol persecució religiosa, el racisme i l’antisemitisme actiu. Molts jueus austríacs com en Sigmund Freud varen donar suport al règim Dollfuss-Von Schuschnigg per veure en ell una barrera de defensa contra el nazisme. Però no només els nazis varen provocar aldarulls en el règim d’en Dollfuss, els socialistes varen intentar enderrocar el govern el febrer de 1934, però la revolta va ser fàcilment aixafada.

Després de la derrota dels socialistes, els nazis austríacs varen llançar una campanya de terrorisme amb l’objectiu de paralitzar l’economia i el turisme. Finalment, el 25 de juliol de 1934 els nazis austríacs varen protagonitzar un cop d’Estat que va acabar amb l’assassinat d’en Dollfuss, però els nazis no es varen fer amb el poder per diversos errors absurds com el d’oblidar-se les armes un cop varen ocupar el Reichsatg. Després de la mort d’en Dollfuss, el nou canceller va ser el seu tinent principal, el professor universitari Kurt von Schuschnigg, que va actuar amb la mateixa energia contra el nazisme però que no va calmar els ànims dels grups paramilitars. El 1936, en Starhemberg va ser forçat a deixar el govern austríac per les seves discrepàncies amb en Von Schuschnigg en considerar-lo moderat, i les Heimwehr varen ser dissoltes. Llavors, el Front Patriòtic va crear una Frontmiliz en substitució de les Heimwehr i altres grups paramilitar de dreta. A mitjans de 1937 es va organitzar un cos d’elit especial, el Sturmkorps, copiant el model de les SS. També es varen organitzar un moviment juvenil i una diversitat d’associacions socials nacionals.

El 1936, per intentar frenar les ambicions alemanys a Àustria, es va firmar un nou acord entre el govern austríac i alemany per restablir les relacions entre els dos països i, com a conseqüència, es varen tornar a legalitzar les organitzacions nazis a Àustria. Però en Hitler tenia els ulls posats en la seva antiga pàtria i tenia molt clar que tard o d’hora la faria ingressar en el Reich. Durant la segona meitat de 1937, en Hitler va parlar en diverses ocasions de començar accions contra Àustria utilitzant un llenguatge amenaçador. El setembre va temptejar a en Mussolini sobre la possible reacció italiana. A principis de 1938 la pressió contra el govern austríac per acceptar la unió va ser tremenda. En Hermann Göering intentava aconseguir com fos una unió monetària. Amb aquella situació es va convocar pel febrer una reunió entre en Hitler i en Von Schuschnigg per parlar sobre aquest tema. Finalment, el març de 1938 Alemanya es va annexionar Àustria després de que en Hitler anunciés l’Anschluss i pressionés a en Von Schuschnigg, que es va veure obligat a dimitir. Després de l’annexió, Àustria va passar a ser una zona controlada pels nazis i es varen implantar les lleis de Nuremberg que discriminaven a la població jueva. Milers de jueus, majoritàriament vivien a Viena, varen fugir i els seus béns varen ser declarats propietat d’enemics del Reich i varen ser confiscats per les SS. Així, valuoses col·leccions d’art i biblioteques varen canviar de propietari, reservant-se personalment a en Hitler la llibertat de decidir el seu destí. El gauleiter Josef Bürckel va convertir les institucions austríaques en institucions del Reich alemany i es va reformar el NSDAP. Les reserves de divises del banc estatal austríac, en total 1.400 milions de marcs, també varen acabar en mans alemanyes. En els següents mesos, en Hitler va planejar una remodelació urbanística i la construcció d’un museu d’art de rang internacional a la ciutat de Linz amb l’objectiu de convertir-la en una metròpoli.

Durant la Segona Guerra Mundial:

Durant la guerra Àustria va viure amb certa tranquil·litat el conflicte fins el 1945, quan els Aliats varen conquerir el país. A l’abril de 1945 Viena va ser ocupada pels soviètics.

Després de la guerra, Àustria va recuperar la seva independència tot i que va ser ocupada militarment pels francesos, els nord-americans, els britànics i els soviètics fins el 1955, any que va recuperar totalment la seva independència.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply