Henry Ford

En Henry Ford va néixer el 30 de juliol de 1863 a Dearborn, Michigan. La seva família provenia d’Irlanda i vivien en una granja. Tot i tenir una educació elemental, de ben petit es va interessar pels motors, sobretot quan va veure per primer cop una màquina de vapor que el va deixar al·lucinat. Des de llavors volia aprendre a construir motors i tenia el somni de ser enginyer, tot i que el seu pare volia que s’ocupés de la granja familiar, però ell odiava el mon rural. Al final va marxar de casa per anar a treballar a la ciutat de Detroit. El 1891, després de treballar en diferents feines, va aconseguir treballar d’enginyer en la companyia de l’inventor Thomas Edison. Amb aquella nova feina va guanyar bastants diners i el seu temps lliure el dedicava a experimentar amb motors de gasolina, sent influenciat pels automòbils alemanys de les companyies Benz i Daimler. Després de molts esforços va aconseguir construir un vehicle autopropulsat. Després del seu èxit, el 1899 amb un grup d’inversors va fundar la Detroit Automobile Company, però la companyia va acabar en bancarrota. Tot i que la seva primera experiència no va funcionar tal i com ell volia, va seguir creient que els seus cotxes eren els millors i els va fer competir en curses al costat d’altres cotxes de diferents companyies per demostrar-ne la superioritat del seu. En aquells moments en Ford es va enamorar de la competició i com que els seus cotxes guanyaven en totes les competicions en què competia va fundar la Henry Ford Company. Però amb aquella nova companyia les coses tampoc van anar millor, ja que volia millorar els seus cotxes en la competició i els seus inversors volien un model preparat per sortir a la venda per a la població en general. Al final, en Ford va dimitir de la seva empresa i la companyia va ser reorganitzada amb el nom de Càdillac.

Tot i aquelles decepcions no es va rendir i va fundar la Ford Motor Company el 1903. Amb la nova companyia va crear un nou cotxe que va batre el record de velocitat. El seu model, el Ford-T, es va fer molt famós ja que eren uns cotxes senzills de fabricar i barats, destinats a les classes mitjanes nord-americanes. El vehicle tenia dues velocitats i una marxa enrere, i podia anar a més de 70 quilòmetres per hora i el seu cost màxim era de 500 dòlars. En menys de 20 anys va vendre 15 milions d’unitats, sent el vehicle més venut de la història fins la dècada de 1970. Una de les característiques de l’empresa Ford era el seu model productiu amb el nou mètode de treball de producció en cadena. Aquest nou mètode li va fer augmentar la productivitat i va disminuir els costos de producció. A més, el 1914 va treure una nova tàctica en el sector laboral oferint als seus treballadors un salari molt més alt que la mitjana nord-americana per tal de que poguessin comprar els seus cotxes. Aquella tàctica li va fer guanyar nous clients i va millorar el rendiment laboral incrementant la productivitat; a més de que tothom volia treballar per a la seva companyia. Tot i que en Ford va fer millorar les condicions laborals dels treballadors, ell estava totalment en contra dels sindicats i els seus treballadors estaven molt controlats perquè produïssin al ritme establert en la cadena.

El 1918, el president dels Estats Units Woodrow Wilson li va demanar que es presentés a les eleccions del Senat per l’Estat de Michigan amb el Partit Demòcrata, però en Ford era pacifista i no estava d’acord amb la intervenció dels Estats Units en la Primera Guerra Mundial. Tot i tenir ambicions polítiques no s’hi va voler dedicar i aprofitava el seu temps lliure per escriure diverses obres literàries antisemites. Destaca el Jueu Internacional del 1920. Aquest llibre, de quatre volums, va ser traduït a setze idiomes, entre ells l’alemany, i va tenir una gran acceptació i va ser molt ben vist pels alemanys, en especial per l’Adolf Hitler, que va utilitzar-lo per treure’n continguts per escriure el Mein Kampf el 1924. En Ford es l’únic nord-americà que cita en Hitler en el Mein Kampf i el líder nazi tenia en el seu despatx de Munic una fotografia d’en Ford. El 1923, en Hitler va confessar en un periodista del The Chicago Tribune, que si pogués enviaria les seves tropes d’assalt a Chicago i a altres ciutats nord-americanes per ajudar en les eleccions perquè en Ford fos President. El líder nazi veia a en Ford com un futur líder per un futur Partit Feixista nord-americà. El 1931, en Hitler va declarar en els dirigents del Detroit News, que en Ford era la seva inspiració. També va escriure articles en diaris antisemites nord-americans i va patrocinar la publicació de mig milió d’exemplars de Els protocols dels savis de Sion. En Dietrich Eckart, un dels fundadors del DAP, va aconseguir que en Ford fes una donació pel Partit. Durant els següents anys va continuar fent donacions al Partit, i des de que en Hitler va pujar al poder va enviar-li cada any 50.000 Reichsmarks del Reich com a regals d’aniversari. El 1938, en Hitler li va agrair les seves contribucions condecorant-lo. L’antisemitisme d’en Ford va ser tant bèstia que el 1940 va explicar en una entrevista al The Guardian que els banquers internacionals jueus eren els responsables de la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, en Ford es va involucrar amb el moviment nord-americà American First, que demanaven no atacar a Alemanya. Però la imatge d’en Ford per als nord-americans era la d’una persona agradable, un enamorat dels nens, que les nits de Nadal es disfressava de Pare Noel i portava els nens amb trineu per la seva finca. Per exemple, el 1936 va fundar la Fundació Ford amb l’objectiu de promocionar el benestar de la gent.

El setembre de 1945, va haver de  deixar la presidència de la seva companyia contra la seva voluntat, quan el seu estat de salut era molt delicat a causa d’un atac de cor que va patir no feia gaires anys. A més, l’empresa tenia moltes pèrdues en els últims dos anys. En Ford va deixar la companyia al seu nét Henry Ford II. Finalment, en Henry Ford va morir el 7 d’abril de 1947 d’una hemorràgia cerebral a la seva finca de Fair Lane, a Dearborn, amb un dels patrimonis financers més alts de la història.

Curiositats:

En Ford admirava tant a en Thomas Edison que quan aquest era al seu llit a punt de morir, va exigir al fill de l’Edison que atrapés l’últim alè del seu pare en un tub per guardar-lo. Aquest tub avui dia és pot trobar al Museu Henry Ford.

El dia de la seva mort va haver-hi una tempesta tant forta que va deixar la seva casa sense llum. En Ford va néixer en una casa sense llum i va morir en una casa sense llum.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply