Richard Strauss

Richard Strauss va néixer a Munic l’11 de juny de 1864. El seu pare, fill il·legítim d’un secretari judicial de Baviera, va prosperar gràcies al seu talent musical fins a convertir-se en un famós intèrpret de trompa. Strauss va seguir els passos del seu pare i va obtenir un notable èxit social i econòmic durant el regnat del kàiser Guillem II i durant la República de Weimar, època en la qual es va distingir per les seves postures conservadores. Strauss havia defensat, segons es diu, la idea d’acabar amb la democràcia parlamentària per posar-hi una dictadura. Durant el Tercer Reich va acceptar la presidència de la Cambra de Música del Reich i va organitzar campanyes en nom dels músics pel reconeixement dels seus drets. Strauss creia que el Tercer Reich acabaria amb els endarreriments i les confusions que havia dut la República de Weimar en el camp musical. El 1934, Joseph Goebbels li va crear per desig seu una agència central de l’Estat per la protecció dels drets musicals i adherida a la Convenció de Berna, que estenia la protecció de les composicions musicals fins als 50 anys després de la mort de l’autor. Però el ministre de Propaganda no li agradava que Strauss utilitzés la Cambra de Música per anar en contra de les operes barates, el jazz i la música lleugera. A més del ministre, Strauss tampoc tenia bona relació amb el director Wilhelm Furtwängler, a qui havia insultat en més d’una ocasió amb insults antisemites. Strauss va treballar amb persones com Hugo von Hofmannsthaul, mort el 1929, i amb Stefan Zweig en l’òpera La dona silenciosa, 1933-1934. Com que el règim no va acceptar que Zweig figurés en el programa, Strauss es va queixar amargament. Davant d’aquelles queixes, que es veien com tot un desafiament, la Gestapo el va tenir sota vigilància i li obria la correspondència. Finalment, el compositor va presentar la seva dimissió el 6 de juliol de 1935 com a president de la Cambra de Música, però ho va fer al·legant motius mèdics. Amb la seva renúncia, La dona silenciosa va ser retirada i va ser prohibida durant la resta del Tercer Reich. El 13 de juliol, Strauss va escriure una carta a l’Adolf Hitler per demanar-li reunir-se amb ell per parlar sobre aquella òpera, però el dictador no li va contestar. Llavors, el compositor va intentar parlar amb el ministre Goebbels, però tampoc va tenir èxit. Tot i que el règim el menystenia, el compositor va composar l’himne dels Jocs Olímpics de Berlín de l’agost de 1936, però no va rebre l’encàrrec del govern alemany sinó del Comitè Olímpic Internacional, el COI. L’èxit de Strauss i el seu prestigi a nivell internacional després dels Jocs, va fer que Goebbels posés un altre cop la mirada cap al compositor i li va donar permís perquè viatgés a l’estranger com ambaixador cultural d’Alemanya. El 1938, Goebbels li va proposar dirigir la seva obra en el Festival de Música del Reich de Düsseldorf. A més, Strauss va participar com a jurat en concursos i va rebre premis i felicitacions d’aniversaris del règim. El compositor va continuar presentant obres, com El dia de la pau, de 1938, una obra pensada per ser acceptada pel règim, amb llibrets escrits per en Joseph Gregor. Richard Strauss va morir el 8 de setembre de 1949 a Garmisch-Partenkirschen. Strauss era molt conscient de que mai havia arribat a tenir l’èxit de compositors com Brahms, Wagner, Bach o Beethoven. En una ocasió va dir:

Potser no sóc un compositor de primera classe, però sóc un compositor de segona classe de primera. 

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply