Erich Ludendorff, general de la Primera Guerra Mundial

L’Erich Ludendorff va néixer a Kruzewnia, Prússia, el 9 d’abril de 1865. La seva mare estava relacionada amb les classes privilegiades de l’època ja que provenia de la noblesa. En Ludendorff va créixer en una petita finca de la família. Durant la seva època d’estudiant va destacar pel seu alt nivell amb les matemàtiques. Després de l’escola bàsica va ser acceptat en una escola de cadets a Plön. En aquella escola va demostrar un gran talent i va ser el primer de la classe, tot i que anava dos cursos per davant del què li tocava. Amb només 18 anys va ser nomenat oficial de l’exèrcit, i el 1894 va formar part de l’Estat Major alemany. Durant aquella època a l’exèrcit va preparar una possible invasió a França. En Ludendorff era un militar bèl·lic i creia que la pau només era un interval de temps entre guerres.

Durant la Primera Guerra Mundial va comandar el 2ª Exèrcit alemany amb èxit. Es va fer famós a l’agost de 1914 amb les victòries alemanyes de Tannenberg i dels llacs Mazures. El 1916 va lluitar al costat del qui seria president de la República de Weimar, en Paul von Hindenburg, amb qui van fer una parella inseparable. Sempre defensava una guerra a ultrança, inclús després de la victòria d’en Foch. Els últims dos anys de guerra, després de la dimissió del Cap d’Estat Major alemany, va dirigir el país tant militarment com políticament juntament amb en Von Hindenburg, tot i que era en Ludendorff qui va prendre les decisions. Volia lluitar fins al final, però, malgrat els seus èxits, va veure que amb l’entrada dels nord-americans en la guerra els seus plans militars fracassarien i va decidir deixar els seus poders polítics. Volia resistir i no estava d’acord en signar la pau. Aquest fet va fer que el kàiser alemany Guillem II el fes dimitir del seu càrrec militar. Llavors, en Ludendorff es va veure obligat a fugir del país disfressat per no ser empresonat per traïdor i es va retirar a Suècia, on va escriure les seves memòries de la guerra, en les quals criticava que havia estat traït pels partits d’esquerres i deixava clara la seva postura de no estar d’acord en signar la pau.

El febrer de 1919 va tornar a Munic, on va fixar la seva residència, per ajudar els contrarevolucionaris que estaven en contra de la República de Weimar. El seu nacionalisme völkisch i la seva destacada defensa de l’apunyada per l’esquena, el va fer participar, tot i que en un paper molt secundari, en el fallit cop d’Estat, el Putsch Kapp, de Berlín del 1920. Des d’aquell moment molta gent el va veure com un traïdor i en Ludendorff es va relacionar amb els partits ultra nacionalistes com el NSDAP. El 1923 va participar en el Putsch de Munic al costat de l’Adolf Hitler. Quan el cop d’Estat va fracassar en Ludendorff va tenir que anar a judici per haver-hi col·laborat, però gràcies a que encara era considerat un heroi de guerra va ser alliberat sense càrrecs. El 1924 es va apropar a en Gregor Strasser i va ser diputat del Reichstag pel NSFB, una coalició entre el DVFP i el NSDAP. El 29 de març de 1925 es va presentar a les eleccions per la presidència pel NSDAP després de la mort del president Friedrich Ebert i va ser derrotat per en Von Hindenburg. En la primera volta només va recollir el 0,6% dels vots, i en Hitler es va negar a donar-li suport per una segona volta i es va alegrar de la derrota d’en Ludendorff perquè sabia que amb aquella derrota l’antic general de la Primera Guerra Mundial estava mort políticament. A partir del 1927 va ser marginat pel partit nazi i les relacions amb en Hitler es van deteriorar molt, fins al punt que es van arribar a insultar i en Hitler el va acusar de ser francmaçó, acusació que mai negaria. Com a contrapartida, en Ludendorff es burlava de la passivitat d’en Hitler en l’intent del cop d’Estat. Tot i menysprear-lo, el líder nazi temia la impopularitat dels projectes anticatòlics del general. El 1928 va deixar el seu escó en el Reichstag. Durant aquells anys que es va sentir marginat i aïllat, gràcies a la influència de la seva segona dona, la Mathilde von Kemnitz, va fundar el 1926 la Tannenbergbund, la Lliga Tannenberg. Era una societat que publicava pamflets i llibres que atacaven a la comunitat jueva, els maçons i els cristians. Aquests escrits que publicava en Ludendorff  eren tant radicals que fins i tot el partit nazi els va desautoritzar. Més tard, amb la Mathilde, va fundar la societat pel coneixement de Déu. Era una societat petita teista i bastant estranya que encara existeix actualment.

El 1933, en Ludendorff, ressentit encara amb en Hitler, va explicar-li a en Paul von Hindenburg que Hitler era un perill per a Alemanya i que portaria  la nació cap a la catàstrofe. El 1935 en Hitler li va oferir ser nomenat mariscal de camp si tornava al partit nazi, però en Ludendorff ho va rebutjar. L’Erich Ludendorff va morir a Tutzing, Baviera, el 20 de desembre de 1937. Al seu funeral hi va assistir en Hitler, tot i que en Ludendorff havia demanat abans de morir que no hi fos present. El taüt va ser traslladat sobre un armó i la processió va seguir el mateix recorregut que els nazis en el putsch de 1923.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply