Alfred Hugenberg

Alfred Hugenberg va  néixer a Hannover el 19 de juny de 1865. El seu pare, en Karl Hugenberg, va ser membre del Parlament prussià pel Partit Nacional Liberal. En Hugenberg va estudiar Dret a Göttingen, Heidelberg i Berlín, i va estudiar economia a Estrasburg. El 1891 va ser un dels fundadors de la Lliga Pangermànica, Alldeutscher Verband, un moviment ultra nacionalista.

En la seva vida privada, en  Hugenberg va ser un home ric i va comprar terrenys i va organitzar societats agrícoles. El 1900 es va casar amb la seva cosina segona, la Gertrud Adickes. El 1903 va entrar en l’administració pública en el Ministeri de Finances de Prússia. Després de treballar en l’administració pública es va voler dedicar als negocis privats i va treballar fins al 1918 a l’empresa d’acer d’en Freidrich Krupp, on el 1909 va arribar a ser el President de la Junta Supervisora i va ser el director del Banc de Metal·lúrgica i Mines de Francfort del Meno. El 1907 va ser nombrat conseller informador del Ministeri d’Hisenda prussià. En Hugenberg, que s’havia enriquit molt, va decidir buscar fortuna i va crear el seu propi grup d’empreses de comunicació i de cinema, tenint la majoria de les accions del gran trust cinematogràfic UFA, Universum-Film-Aktiengesellschaft, rescatada apunt per la bancarrota. En Hugenberg també va controlar l’editorial Scherl, una de les editorials més grans de publicacions i de diaris i de llibres de Berlín, i també va dirigir l’editorial Vera Verlag, que posseïa 14 diaris provincials entre ells els diaris Berliner Lokal-Anzeiger, Der Tag i Nachtausgabe.

En la dècada dels anys 20, en Hugenberg va guanyar molts diners amb la inflació. El seu principal objectiu era controlar la comunicació d’Alemanya i per aconseguir-ho va fundar l’editorial Ala-Anzeiger AG, on va tenir una posició dominant en el camp de la publicitat. A més, en Hugenberg també va ser el propietari de la Telegraphen Union.

Políticament, en Hugenberg era un ultra nacionalista, crític amb el pacifisme, el Tractat de Versalles, la República de Weimar, l’internacionalisme, el socialisme i els valors democràtics. Va ser conegut popularment amb el sobrenom de La guineu platejada perquè tenia el cabell de color plata. En Hugenberg també era un gran admirador de la música, havia compost poesia lírica, i era íntim amic del poeta Otto Erich Hartleben. Després d’acabar la Primera Guerra Mundial es va afiliar al partit conservador, el Partit Nacional del Poble Alemany, Deutsch-Nationale Volkspartei, el DNVP. El 1920 va ser diputat pel Reichstag. El 21 d’octubre de 1928, després de que el seu partit tingués uns mals resultats electorals, va assolir-ne la presidència. Com a president va dur una línia més radical, ultra nacionalista i ultra capitalista, cosa que va provocar que molts membres del seu partit marxessin al Partit Conservador Popular, el KVP. Amb ell a la presidència, el partit va tenir el suport dels Stahlhelm ( Cascs d’Acers ), una organització paramilitar de la Lliga Pangermana, de poderoses firmes industrials i financeres, com la del director general del Sindicat d’Acer ( Vereinigte Sthalwerke ) el Dr. Albert Voegler, i més tard va tenir el suport del president del Reichsbank, el Dr. Hjalmar Schacht. El 1929, tot i estar en un altre partit, va unir les seves forces per ajudar al moviment nazi en la seva campanya contra les indemnitzacions de guerra del pla Young i va posar per primer cop la seva maquinària de propaganda a disposició de l’Adolf Hitler i al seu Partit. En Hitler, que estava molt content de l’ajut d’en Hugenberg, es va trobar amb l’oposició d’en Gregor Strasser que estava en contra del capitalisme d’en Hugenberg. Present en el Front Harzburg el 1931, va permetre que en Hitler establís relacions amb el món dels negocis que fins llavors l’hi havien sigut hostils.

El 30 de gener de 1933, en Hugenberg va donar suport a en Hitler perquè fos proclamat canceller d’Alemanya, i el President Paul von Hindenburg el va nomenar ministre d’Agricultura i d’Economia. En Von Hindenburg no volia que els nazis ocupessin gaires Ministeris, tot i que molts nazis com en Joseph Goebbels no el podien veure. En Franz von Papen creia que en Hugenberg seria la persona adequada per substituir a mig termini a en Hitler creient que els nazis s’enfonsarien. A mitjans d’any,en Hugenberg es va veure obligat a deixar la presidència del seu partit quan va ser dissolt el 28 de juny de 1933 pels nazis, i va renunciar el seu càrrec de ministre el 29 de juny de 1933. A més, el van obligar a vendre’s les seves companyies editorials, com la UFA el 1937 i l’agència de notícies Scherl el 1944, a membres del partit nazi, però va mantenir una àmplia cartera d’accions en les empreses del Rhin-Westfalia. Encara que va ser apartat del govern nazi i de renunciar als seus càrrecs, va poder continuar entrant al Reichstag fins el 1945 com si fos un diputat.

Acabada la Segona Guerra Mundial va ser detingut pels soldats britànics fins el 1947. Tot i que havia de ser jutjat per un tribunal de desnazificació, va ser alliberat per la seva avançada edat i no se li van confiscar ni les seves propietats ni els seus negocis. l’Alfred Hugenberg va morir el 12 de març de 1951 a Kukenbruch.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply