El pangermanisme

El pangermanisme era una corrent política popular que demanava la unificació de tots els nombrosos alemanys dispersos per Europa. Es va expressar a partir de finals del segle XVIII i sobre tot en el segle XIX a través de les idees de dos pensadors, Fichte i Frederich List. El 1800, Fichte va escriure un assaig, l’Estat comercial tancat, que preconitza la omnipotència de l’Estat sobre l’economia, l’autarquia, el replegament darrera de barreres duaneres, la fi del comerç privat i dels intercanvis. El pangermanisme també va sortir en part de les idees de Hegel, que va proclamar que l’Estat és la condició única que permetia a l’individu realitzar el seu objectiu i arribar el seu bé. Un altra dels seus portaveus va ser Erns Moritz Arndet. Abans de 1871, any de la unificació alemanya, pangermanisme era sinònim de nacionalisme alemany.

El nacionalisme alemany va mostrar un renovat vigor després de la guerra austro-prussiana de 1866. Exclosa Àustria de la Confederació Germànica, la minoria alemanya es va trobar diluïda entre una dotzena d’altres nacionalitats: txecs, polonesos, ucraïnesos, eslovens, serbis, croats, italians, romanesos…. Si bé en algunes províncies els alemanys eren àmpliament majoritaris, en altres tenien que acceptar el predomini d’altres pobles: txecs, polonesos, eslovens… Dividits entre la seva nacionalitat alemanya i la seva ciutadania austríaca i tement veure’s desbordats pels llatins o els eslovens, els 10 milions d’alemanys d’Àustria varen desenvolupar un nacionalisme que es va desenvolupar en dues direccions: la corrent Völkisch i el pangermanisme.

Després de 1871, el pangermanisme va agafar força en els alemanys que vivien a Àustria perquè desitjaven l’annexió de l’Àustria alemanya al Segon Reich d’Otto von Bismarck, tot i que es posava en perill la monarquia dels Habsburg. Oposats a la dominació de Prússia dins de l’imperi, aquests austríacs varen desenvolupar sovint un nacionalisme diferent. Viena va ser la llar principal del pangermanisme. Adolf Hitler, un austríac que va viure a Viena, era un ferm creient del pangermanisme i tenia el somni d’aconseguir la unió de tots els alemanys dins d’un Estat autoritari dirigit des de Berlín. El 1940 va remodelar el mapa d’Europa segons els plantejament pangermanistes.

Georg Ritter von Schörnerer va transformar la ideologia romàntica dels estudiants i obrers Völkisch en una ideologia pangermanista. Sota la seva protecció, a finals del segle XIX el moviment pangermanista es va convertir en una força política a Àustria. Guido von List i Lanz von Liebenfels varen ser altres figures destacades del pangermanisme que varen il·lustrar les seves referències nostàlgiques, ocultes i heràldiques. Així, doncs, des de 1890 el pangermanisme es va erigir com doctrina oficial. En aquesta època varen néixer la Lliga Naval, la Lliga Colonial i la Lliga Pangermanista fundada el 1891, i el 1894 es va convertir en la Alldeutscher Verband amb l’objectiu de restaurar el sentiment nacional a Alemanya, promoure la unió de tots els alemanys i afavorir l’expansió econòmica d’Alemanya a ultramar. Progressivament la Lliga Pangermanista s’anirà tornant racista i antisemita, favorable a les annexions a Europa i hostil al manteniment de l’Imperi Austro-Hongarès. El 1928 contava amb un número d’afiliats cinquanta vegades més gran que el 1914, passant de 40.000 a 200.000.

En plena Primera Guerra Mundial, el 1915, Friedrich Naumann va publicar Mitteleuropa, retornant a les tesis de Friedrich List. Va renovar la idea d’una gran Alemanya fent de l’Europa central el cor d’una confederació alemanya que aniria des de Flandes i Holanda fins Escandinàvia i Turquia i que per suposat inclouria els països bàltics.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply