La religió

A Alemanya:

En el període d’entreguerres, Alemanya era un país on la majoria de la seva gent era protestant, 67,7% contra 32,5% de catòlics. La comunitat catòlica es veia com una minoria oprimida quan a altres països com Espanya o Itàlia era la religió més forta i amb més adeptes. Els catòlics volien rescabalar dels fets de Sadowa de l’any 1866 quan la petita Prússia protestant va aixafar a la Gran Alemanya catòlica. A més, els catòlics varen  patir les persecucions de la Kulturkampf de l‘Otto von Bismarck entre el 1870 i el 1878. Durant aquests anys l’ensenyança religiosa va passar a dependre de l’Estat, les ordres religioses no podien exercir la docència, es va expulsar als jesuïtes i els béns de l’Església es varen posar sota l’autoritat de consells laics.

Amb l’arribada al poder dels nazis l’any 1933, l’Església catòlica estava poc representada a l’ensenyança superior, en les professions liberals i a l’Exèrcit, on menys del 20% dels oficials en actiu i en prou feines el 5% dels generals eren catòlics. Tot i aquesta situació, els catòlics no varen votar en massa al NSDAP en les anteriors eleccions abans de que arribessin al poder perquè preferien els candidats del Zentrum, un partit nítidament catòlic. Amb els nazis al poder, el règim va multiplicar al principi gestos d’obertura i tolerància davant els cristians. Sobretot els catòlics se sentien representats per la figura d’en Franz von Papen, un fervent catòlic. El Völkischer Beobachter lluïa titulars com El cristianisme, principi fonamental del govern Adolf Hitler. La cerimònia de Potsdam del març de 1933 i el concordat amb el Papa Pius XI el juliol de 1933 donaven confiança en els catòlics i en els protestants per creure amb el nacionalsocialisme.

Molts nazis eren o provenien de famílies catòliques com l’Arthur Seyss-Inquart, fet pel qual en Kurt von Schuschnigg no el volia en el seu govern, en Heinrich Himmler, en Reinhard Heydrich, en Joseph Goebbels, que després de renegar de la religió va entristir profundament als seus pares, en Rudolf Höss…. però la majoria d’ells no es varen comprometre amb la religió catòlica o protestant. El mateix Adolf Hitler va estudiar durant un temps, breu, en un centre religiós i va cantar en els cors de l’església. Els grans partidaris del Tercer Reich es declaraven creients, categoria administrativa que a partir de 1936 englobava a tota persona no jueva. També hi havia nazis que odiaven profundament a la religió, sobretot la catòlica, com l’Alfred Rosenberg. En Hitler i en Goebbels durant la Segona Guerra Mundial maquinaven atacar amb mà de ferro a la religió catòlica després de que acabés la guerra, sobretot volien acabar amb el Vaticà perquè no els hi havia donat el suport esperat, i estaven enrabiats amb els capellans i alts càrrecs de l’Església perquè havien criticat durament el programa d’eutanàsia, l’Aktion 4, qua va ser finalment cancel·lat per aquestes queixes. En el bàndol opositor estava ple de fervents protestants com el pastor Dietrich Bonhoeffer i fervents catòlics com en Claus von Stauffenberg.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply