Ernst Barlach

Ernst Barlach va néixer el 2 de gener de 1870 a Wedel. Va ser un escultor, pintor i escriptor. La seva obra estava molt influenciada per l’art popular que va conèixer durant una visita a Rússia abans de la Primera Guerra Mundial. Les figures de Barlach són sòlides, rabassudes i convencional. Primer les realitzava de fusta i, més tard, amb altres materials com l’estuc i el bronze. Les seves obres es varen fer molt populars després de la Gran Guerra i l’artista va rebre nombrosos encàrrecs després de 1918 per realitzar memorials de guerra en molts punts d’Alemanya. El 1919 va ser membre de l’acadèmia de Prússia. Els nazis els va agradar els seus treballs i a mitjans dels anys 20 Joseph Goebbels va confessar que admirava les escultures de l’escultor i fins i tot va dir que havia instal·lat dues petites figures de l’artista a casa.

Goebbels va convidar a Barlach, juntament amb altres artistes expressionistes com Karl Schmidt-Rottluff, a la inauguració de la Cambra de Cultura el 1933, però l’artista el final no hi va anar perquè se sentia perseguit pel règim, tot i que va donar suport al nacionalsocialisme en la seva idea d’un nou art modern nòrdic basat en un expressionisme depurat d’artistes jueus i imatges abstractes. Barlach tenia l’oposició de l’Alfred Rosenberg, que el va definir com un revolucionari passat de moda, i va ser mal vist pels nazis perquè no es volia comprometre amb el règim com s’esperava.  A més dels nazis, els Cascs d’Acer varen criticar els seus monuments en record als morts de la Gran Guerra i altres acusaven a Barlach de representar els soldats alemanys amb característiques eslaves. Barlach, que el 1933 vivia a Mecklenburg, una província amb una presència molt elevada de nacionalsocialistes, va començar a rebre cartes anònimes i es va trobar amb insults pintats a la porta de la seva cassa. Davant d’aquestes pressions, va tenir que rebutjar l’oferta d’un nou memorial de guerra a Stralsund. Més tard, la premsa el va acusar de jueu, acusació que l’artista no va voler refutar perquè no ho considerava un insult. Els seus amics sí que varen afirmar que Barlach no era jueu. Finalment, a finals de 1934, la seva gran obra, una escultura de fusta situada a la catedral de Magdeburg, va ser desmuntada i guardada en un magatzem. Per intentar calmar les aigües, Barlach va firmar una declaració de suport a la fusió dels càrrecs de president i de canceller en la figura de l’Adolf Hitler després de la mort del president Paul von Hindenburg. Però l’artista no va aconseguir el seu objectiu i els dirigents nazis de Meckelnburg i el govern regional va començar a retirar les seves obres del museu estatal. El 1936, la policia bavaresa va confiscar el magatzem del seu editor a Munic amb tots els exemplars d’un llibre sobre els seus dibuixos. El 1937, després de ser obligat a dimitir de l’Acadèmia Prussiana de les Arts va ser perseguit per la Gestapo i aquell any va ser classificat com artista degenerat. En total, li varen confiscar 381 escultures i li varen prohibir exhibir els seus treballs. Víctima d’una depressió, deia que vivia una vida d’emigrant en el seu propi país, va morir totalment sol d’un atac de cor el 24 d’octubre de 1938 en un hospital de Rostock.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply