Vladimir Ilich Ulianov, Lenin

Vladimir Ilich Ulianov, més conegut com a Lenin, va néixer el 22 d’abril de 1870 a Simbirsk, Rússia, en una família de classe mitjana de la regió del Volga. Durant la seva infantesa Lenin va ser molt aplicat en els estudis, fet bastant normal dins de la seva família perquè el seu germà Aleksandr, que seria fet executar pel tsar Alexander III el 1887 per intentar assassinar al tsar, tenia l’hàbit d’estudiar, llegir i aprendre. Aquest interès per estudiar va fer que entrés a la Universitat de Sant Petersburg. En aquells moments a Rússia no hi havia més de 10.000 estudiants universitaris. Durant uns quants anys Lenin va estudiar els clàssics i la Literatura, i curiosament no va mostrar cap interès per la política fins al 1895, any que es va topar amb el revolucionari del moment, en Plejáanov, que en el seu exili a Suïssa el va influir amb la ideologia marxista. Interessat per les tesis marxistes, el jove Lenin va crear el grup socialdemòcrata La Lliga de Combat per l’Alliberació de la Classe Obrera dins de la Universitat. El 1897 va ser detingut i deportat a Sibèria fins al 1900 per les seves activitats revolucionaries i durant aquests tres anys va aprendre sobre les obres dels comunistes Karl Marx i Friedrich Engels, i va el·laborar un treball en el qual parlava sobre el pensament marxista a Rússia que va anomenar: El desenvolupament del capitalisme a Rússia. Durant el seu exili forçós es va casar amb la Nàdia Kupruskaya, una militant revolucionària. Després de ser alliberat el 1900 va marxar a Ginebra, on va fundar el diari L’espurna (Iskra) amb col·laboració d’en Plejáanov. El 1902 va publicar l’obra Què fer, on va defensar la possibilitat de poder triomfar a Rússia amb una revolució socialista que estigués dirigida per professionals que estiguessin decidits i organitzats com un exèrcit.

El 1903, en el 2º Congrés de Londres del Partit Socialdemòcrata rus, va imposar aquestes idees davant al grup bolxevic, que defensava el model de partit fortament disciplinat, i va dividir el partit amb bolxevics i menxevics. Lenin va plantejar la revolució socialista a base de l’aliança entre la classe obrera industrial i el pagès sense necessitat de passar per l’etapa democràtica-burgesa com demanaven els menxevics. El 1905 Lenin va tornar a Sant Petersburg per participar en la Revolució que va esclatar després de la derrota de Rússia contra Japó d’aquell any. El futur líder rus es va agafar aquesta Revolució, que finalment va fracassar, com un assaig general d’una revolució socialista. Després del fracàs de la Revolució va ser novament exiliat el 1907. Durant aquest temps va atreure a altres persones al seu pensament socialista i va combinar l’herència d’en Marx amb la tradició d’en Blanqui, que deia que un petit grup ben organitzat i decidit podia atreure a les masses obreres i pageses a una revolució per establir un Estat socialista. El 1912 va quedar confirmada la seva ruptura entre els bolxevics amb la minoria menxevic d’en Plejáanov i en Martov.

Durant la Primera Guerra Mundial, Lenin va aprofitar el conflicte per posar en pràctica les seves idees, ja que la guerra estava debilitant el govern del tsar Nicolàs II. El 1916, des de Ginebra, Lenin va publicar L’imperialisme, estat superior del capitalisme, on va plantejar la naturalesa imperialista de la Primera Guerra Mundial, seguint una línia de crítica anteriorment expressada sobre el suport nacionalista dels partits socialistes als seus respectius governs. El febrer de 1917 una Revolució va enderrocar el tsar i Lenin, que es trobava a Suïssa, va tornar ràpidament al país amb el suport dels alemanys i gràcies a les gestions dels socialistes suïssos. Lenin va viatjar amb un tren precintat que el va portar al seu país a través de Suècia i Finlàndia. Els alemanys varen tenir interès amb ell perquè el veien com un agitador capaç de debilitar encara més Rússia. A l’abril ja es trobava a Sant Petersburg, on va donar a conèixer les seves Tesis d’abril, un document bàsic sobre el futur de la revolució. Però el primer intent de revolució d’en Lenin va fracassar, ja que els menxevics varen agafar el poder i es va tenir que refugiar a Finlàndia per evitar ser capturat per les autoritats russes. Lenin va rebutjar col·laborar amb el govern provisional sorgit després de la caiguda del tsar. Reclamava l’establiment immediat de la pau, el traspàs del poder als soviets i el control obrer i pagès de fàbriques i terres. Tot i ser fora, va deixar que el seu company Lev Trotski s’ocupés de la futura revolució. Durant l’estiu d’aquell any va escriure la seva obra L’Estat i la revolució, on va depurar la noció de dictadura del proletariat com a nova classe dominant. A l’octubre Lenin va dissenyar la via insurreccional a seguir per ocupar el Palau d’Hivern i després va dirigir el procés de transformacions revolucionàries des del seu càrrec de president del Consell de Comissaris del Poble. El novembre de 1917, després de derrotes militars i de que no se solucionés els problemes del país, la revolució bolxevic va donar els seus resultats i Lenin va tornar a Rússia per liderar el futur projecte socialista. El 1918 va anomenar el seu partit com Partit Comunista i va firmar la pau amb els alemanys en el Pacte de Brest-Litovsk. El 30 d’agost de 1918 va sobreviure als tres trets que li va clavar la revolucionària Fanny Kaplan a Moscou. Tot i que una bala li va travessar el pulmó i el coll i una altra li va quedar allotjada a l’espatlla esquerra, Lenin va sobreviure.

Un cop va arribar al poder la seva idea política va canviar i va establir una dictadura militarista on va utilitzar mètodes de repressió. El 1918 va dissoldre l’Assemblea constituent i va establir una policia política per perseguir als dissidents, a més de que va exigir fidelitat absoluta als altres partits i tots els moviments obrers varen estar sota el control d’una Tercera Internacional. Entre 1918 i 1920 va crear l’exèrcit soviètic, amb el qual va contrarestar tots els moviments contrarevolucionaris de tot Rússia. En el pla econòmic, Lenin va considerar que era necessari una transició ràpida del model casi feudal rus cap a un capitalisme efímer per després dirigir-se a l’etapa socialista, i per això va defensar inicialment la política coneguda com a NEP (Nova Política de l’Estat), on es varen aplicar reformes claus sense arribar encara a la col·lectivització. El 1922 va crear l’article Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i el 1923 va utilitzar una organització formal dins d’aquesta. Lenin va donar suport al dictador italià Benito Mussolini pel seu programa econòmic cooperativista. A partir d’aquest any, Lenin va caure malalt a partir del maig de 1922 quan va patir el seu primer atac d’apoplexia i es va anar allunyant mica en mica de la política fins que va quedar sense parla i sense mobilitat. Abans de morir va deixar escrita una carta on va expressar la seva preocupació davant la creixent burocratització del Partit i de l’Estat i de l’ascensió d’en Iosif Stalin al poder. Finalment, Lenin va morir a la seva casa de camp de Gorki a les set de la tarda del 21 de gener de 1924 després de quedar en coma i va ser embalsamat. Les seves restes s’exposen al mausoleu d’en Lenin a la Plaça Roja de Moscou. L’escriptor Robert Payne no descarta la possibilitat de que morís assassinat per ordres de Stalin. El biògraf Robert Service va apuntar a una conjunció de quatre patologies: una sífilis amagada per tal de no tacar l’aura de perfecció moral del líder rus; un agreujament de la neurastènia que patia; les conseqüències de l’operació que li varen fer per extreure-li una bala que li havia quedat al coll després de l’atemptat que havia patit l’agost de 1918, i una arteriosclerosi cerebral com la que va causar la mort al seu pare i a d’altres membres de la seva família.

Després de la seva mort, el leninisme ha donat lloc a diverses escoles de pensament, entre les que hi ha el marxisme-leninisme i el trotskisme. El seu règim va durar fins l’any 1989 i, després de la Segona Guerra Mundial, es va estendre a bona part de l’Europa Central. També va tenir molta influència en diversos territoris de l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica. Actualment, Lenin segueix sent un símbol de culte del partit comunista que va fundar.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply