La raça / racisme

A Alemanya:

La societat alemany, fins al Tercer Reich, estava basada en una comunitat de cultura i des del 1870 en el concepte de ciutadania, i va acabar evolucionant cap a una societat de raça. La doctrina Völkisch va desenvolupar un concepte de raça pseudo-científic que donava lloc a una classificació molt esbiaixada a partir de criteris antropològics o biològics. Dividia la humanitat segons l’índex cefàlic entre aris dolicocèfals i no aris braquicèfals. Consideraven mesures antropomètriques relatives com la mida del cervell, del nas o dels peus. Al costat d’una raça nòrdica de pell blanca amb ulls blaus i cabells rossos apareixia entre altres una raça alpina molt més basta i pesada, i també una raça anomenada mediterrània. Des del 1890, a alemanya es feia una campanya per la implantació de polítiques socials que tenia com a prioritat el perfeccionament de la raça i la identificació dels dèbils per eliminar-los de la cadena hereditària. En general, la doctrina racista alemanya proclamava la necessita de regenerar el poble alemany després de la seva degeneració per mestissatge, la seva reconciliació dins d’una comunitat del poble i el canvi de lluita de classes per la lluita de races.

Els nazis varen agafar aquest caldo cuinat el segle XIX i segons les seves teories científiques falses feien una classificació de les persones segons la seva raça. Situaven en el nivell més baix als jueus i els gitanos; després venien els eslaus i, just per sobre, els francesos. Junt a la noció del que era alemany, estava la de germànic. En les SS, els voluntaris noruecs, finlandesos, suecs, danesos, holandesos i suïssos eren qualificats de germànics, i els únics estrangers autoritzats a tenir relacions sexuals amb dones alemanyes eren els noruecs, els danesos i els holandesos. Els nazis també varen crear la categoria essencial en la concepció nazi del món, el Ubermensch, el superhome, el model d’home en el Tercer Reich, que es veia reflectit en les SS; un individu ari, al igual que tots la seva família des del 1750, i de bona constitució física, d’una família racial i políticament irreprotxable. Aquest pertanyia a l’anomenada raça dels senyors, que estava per sobre del bé i del mal, inclús mes enllà de la humanitat, fet que l’autoritzava a cometre qualsevol barbaritat. Però el concepte de raça segons el model nazi portava diverses polèmiques fins i tot en els propis nazis, que es dividien entre els partidaris d’una raça nòrdica i els defensors de la raça alemanya, que consideraven absurda qualsevol diferenciació de les races que constituïen el poble alemany.

D’acord amb el què havia escrit en el Mein Kampf, l’Adolf Hitler va desenvolupar una sèrie de lleis i organismes destinats a purificar la raça. Els minusvàlids varen ser els primers destinataris d’aquestes mesures i els jueus varen ser les víctimes principals. Però els negres, els gitanos, les prostitutes, els homosexuals o les dones que havien avortat varen ser també perseguits en nom de la purificació de la raça.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply