Versalles

En el segle XVII Versalles era un modest pavelló de caça construït sobre un poblat pantanós de pagesos situat a 20 quilòmetres al sud-est de París. Durant el regnat de Lluís XIV, el Rei Sol, es va convertir en el palau més cèlebre del món albergan més de 20.000 nobles, cortesans, mercaders i servents. Durant la Revolució Francesa una multitud enfurismada amb la monarquia varen obligar al monarca Lluís XVI i la reina Maria Antonieta a deixar Versalles per tornar a la capital per resoldre la greu crisi. Posteriorment, després de la caiguda de la monarquia francesa i del seu desús, el Palau va servir de quarter general de l’exèrcit prussià, que va bloquejar París durant les fams de l’hivern de 1870; 65.000 parisencs varen perdre la vida de fam, fins i tot es menjaven els gats, els corbs i les rates de la ciutat, i la Comuna de París. El gener de 1871 es va proclamar l’Imperi alemany en el Saló dels Miralls, la galeria de 17 arcades, del Palau. Després de la Primera Guerra Mundial, en un gest de venjança, va ser firmat el juny de 1919 el Tractat de Versalles, que posava les penes a complir pel alemanys, en el Saló Clemenceau del Palau.

Durant la Segona Guerra Mundial i després de la Batalla per França, el Palau de Versalles va ser ocupat pels alemanys el juny de 1940 i no va ser alliberat pels Aliats fins a l’agost de 1944. Els alemanys varen utilitzar el Saló Clemenceau per condecorar als pilots de la Luftwaffe durant la Batalla d’Anglaterra. El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va escollir el Palau com al seu quarter general després de que el de Granville, a Normandia, quedés massa lluny del front. Els diferents càrrecs del quarter general varen omplir el Trianon Palace Hotel, les seccions de l’Estat Major i els despatxos de radiotelegrafia varen omplir les grans quadres construïdes per Lluís XIV,  i el Saló Clemenceau va servir com a sala de mapes. El despatx del futur president nord-americà ocupava un annexa de pedrea situat darrere de l’Hotel, on un bust del cap de la Luftwaffe Hermann Göering trobat en el vestíbul va ser posat de cara a la paret perquè, segons va confessar un oficial, havia sigut un nen dolent. 11 quadres, entre ells un del pintor Van Dyck, varen ser trets del Palau per decorar la suite del comandant suprem sense el seu consentiment. Un tinent que havia sigut conservador del Museu Metropolità d’Art va aconseguir que gran part dels objectes robats fossin retornats.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply