La Völkisch

La Völkisch, de difícil definició, era un antic terme de finals de segle XIX per designar una corrent cultural que procuraria despertar la consciència nacional entre els alemanys, especialment en els centres provincians i en els centres cosmopolites. Després de 1871, l’ambició dels nacionalistes era la d’exaltar la superioritat germànica, la raça i el país. Es varen multiplicar les lligues de defensa encarregades de promoure la cultura i la identitat alemanya de l’imperi. Commemoraven els èxits de les tribus germàniques i els herois de la mitologia alemanya, obeint rituals, proposaven als seus membres distraccions d’oci col·lectives i a camp obert. En el pla religiós mostraven un esperit més pagà. Organitzaven velades germàniques en les que a l’entrada s’especificava: No vàlid per jueus. Molts d’ells glorificaven a l’Otto von Bismarck i enyoraven la societat antiga. Es situaven fora dels marcs clàssics i defensaven el recurs de la força. La Germanenbund, dissolta el 1889, es va reconstruir el 1894 amb el nom de Bund der Germanen.

La corrent Völkisch va renéixer amb molta força durant els anys 20, durant la República de Weimar. Els nazis varen adoptar en el seu benefici els teòrics Völkisch, que confonien raça i poble i queien en un materialisme biològic donant una definició ètnics d’Alemanya. Una publicació Völkisch, Auf Vorposten, va editar passatges del Protocol dels Savis de Sió. Els joves nacionalistes Völkisch que podrien haver entrat en el partit Völkisch, el Deutschvölische Freiheitspartein, preferien el NSDAP. El 1924, quan el NSDAP era il·legalitzat pel Putsch de Munic, els grup völkisch volien entrar al Reichstag per destruir-lo i varen decidir concentrar aliances electorals que els permetés concórrer a les eleccions regionals que varen començar el febrer i a les eleccions del Reichstag del 4 maig de 1924. L’Adolf Hitler estava encontra d’aquesta estratègia, però com que estava a la presó de Landsberg les seves crítiques no varen ser escoltades. Però el völkisch no va fer un mal paper en les eleccions, sobretot gràcies a la seva publicitat i el desenllaç del judici contra en Hitler, amb un resultat del 6,5% dels vots i 32 escons en el Reichstag i a Baviera varen ser especialment bons els resultats amb un 16% dels vots. Tot i aquesta victòria que semblava que en podia treure’n profit el NSDAP, només 10 dels membres del völkisch del Reichstag eren del NSDAP i 22 eren del DVFP.

El 17 d’agost, els dos moviments völkisch, el NSDAP i el DVFP, es varen unir en el nou Moviment Nacionalsocialista de la Llibertat, el NSFB, tot i que a contracor d’en Hitler que continuava a Landsberg, però de seguida es va veure que no es podia tirar endavant sense la figura d’en Hitler. A Baviera varen sortir disputes al voltant de les figures d’en Hermann Esser i en Julius Streicher. Amb aquest mal ambient varen arribar a les eleccions al Reichstag que es varen celebrar el 7 de desembre de 1924 on el NSFB va treure només el 3% dels vots, perdent més d’un milió de vots en comparació amb la demostració de força del moviment völkisch en les eleccions de maig. La seva representació en el Reichstag va passar de 32 a 14 escons, dels quals ara només 4 eren del NSDAP.

Quan en Hitler va ser alliberat de Landsberg, el líder nazi va ordenar en els dirigents locals que trenquessin les seves relacions amb els moviments völkisch i s’unissin exclusivament al Partit. Sabent la majoria que sense en Hitler no podrien tirar endavant, es varen unir a la seva causa.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply