Pius XII

Eugeni Pacelli va néixer el 2 de març de 1876 a Roma. Dins del Vaticà va ser ministre de relacions Exteriors i va firmar diversos acords internacionals amb la Itàlia de Benito Mussolini i amb l’Alemanya de l’Adolf Hitler. Amb la mort del papa Pius XI, Pacelli va ascendir al pontificat el 2 de març de 1939 amb el nom de Pius XII. Durant la Segona Guerra Mundial va promulgar dues encícliques sobre la pau: Summi Pontifacatus el 1939 i Saeculo exeunte el 1940. Tot i que va ajudar alguns jueus a fugir de l’horror nazi, no va fer suficient per ajudar-los i, sobretot, se’l critica per no haver criticat amb suficient duresa al règim nazi i el govern del dictador Benito Mussolini. Tot i estar encontra de la guerra, va rebre en el Vaticà als soldats alemanys, cosa que no agradava al govern alemany. Segons algunes fonts, els nazis varen planejar segrestar-lo perquè tenien por que no influís als catòlics en aturar la guerra. Conscient del perill que corria, com a mesura de prevenció, el Papa va redactar davant d’un notari públic una carta de renúncia en el cas de que fos fet presoner pels alemanys. Volia evitar que no li pogués passar el mateix que Pius VII quan va ser fet presoner per l’emperador Napoleó Bonaparte. També segons unes fonts, Pius XII va donar suport a tres plans per acabar amb l’Adolf Hitler. Pius XII va morir a Castel Gandolfo el 9 d’octubre de 1958. Fins al 1960, pocs havien qüestionat la seva ajuda prestada als jueus, excepte el gran rabí de Roma, que es va convertir més tard al catolicisme. Alguns jueus inclús l’hi havien rendit homenatge, com Golda Meir, Moshe Sharett, Elio Toaff, el gran rabí de Roma… La canonització prevista pel papa Joan Pau II va dur molta polèmica entre aquells que no simpatitzaven amb l’Església.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply