Hjalmar Schacht

L’Hjalmar Schacht va néixer el 22 de gener de  1877 a Tinglev, aleshores Alemanya, actualment Dinamarca. Fill d’un ric comerciant danès, el seu pare havia viscut als Estats Units després del pas de Schleswig a Prússia l’any 1865, i va fer que el seu fill conegués la cultura nord-americana. La seva mare era una baronessa danesa. Tot i tenia nacionalitat nord-americana, va seguir els seus estudis a Alemanya i França, on va destacar sent considerat una persona molt intel·ligent. Va estudiar medicina, filologia i ciències polítiques, i es va graduar en ciències econòmiques a la Universitat de Kiel el 1899. En Schacht va ser un geni de les finances, i el 1903 treballava en el Dresdner Bank. El 1905 va fer un viatge als Estats Units i va conèixer el banquer nord-americà JP Morgan i al que seria president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt. El 1915 va deixar el Dresdner Banl per anar-se’n el Darmstäder Bank, on hi estaria fins al 1922.

Durant la Primera Guerra Mundial va fer els primers negocis amb les finances alemanyes com a encarregat de l’administració econòmica dels territoris ocupats de Bèlgica. Durant la República de Weimar va continuar sent un financer amb èxit i sense gaires escrúpols. El 1919, va participar en la creació del Partit Demòcrata, el DDP, que pretenia ser liberal i antimarxista. Del 22 de desembre de 1923 fins al 1930 va ser governador del Reichsbank, on va intentar frenar sense èxit la inflació que patia Alemanya. En Schacht estava molt descontent del Tractat de Versalles i creia que el problema de l’economia alemanya provenia de les condicions del Tractat. Entre el 31 de desembre de 1923 i el 4 de gener de 1924 va estar a Londres establint una aliança amb la Gran Bretanya, que temia una hegemonia francesa. En aquells moments va començar a creure que el NSDAP era l’única força política que podria redreçar la situació. El 1929 va participar en les negociacions del futur Pla Young, on s’esperava que Alemanya reduís les seves indemnitzacions que pagava. Però un cop es va aprovar el Pla Young no es va aconseguir reduir els pagaments tal i com esperava, fet que va provocar que dimitís com a president del Reichsbank el 7 de març de 1930. Quan l’Adolf Hitler mirava de pujar el poder democràticament, en Schacht el va ajudar influint als banquers i els empresaris per tal de que el financessin. En Schacht no va conèixer a en Hitler en persona fins al 1930, just després de llegir el Mein Kampf. Abans de conèixer a en Hitler va conèixer a en Hermann Göering. Després de les eleccions de 1932 va mirar d’influir al president Paul von Hindenburg, perquè nombrés a en Hitler canceller d’Alemanya.

Quan en Hitler va pujar al poder va ser nombrat Ministre d’Economia i va dirigir el Reichsbank. En Schacht mai es va afiliar al partit nazi, tot i que va ser membre honorífic del Partit el 1937. Des del maig de 1935 fins al novembre de 1937 també va ser ministre plenipotenciari general de l’Economia de guerra, camp que dominava. El seu objectiu era aconseguir el sanejament econòmic i financer d’Alemanya. En aquell època de ministre creia que el món tenia por de la figura d’en Hitler i li agradava les amenaces que feia el seu líder, però mai va acceptar cap acció bèl·lica, ni contra els jueus. Com a ministre va impulsar grans obres com la construcció d’autopistes, va finançar la reconstrucció de les forces armades i va reduir el dèficit. La seva política econòmica estava influïda per la política del New Deal del president nord-americà, Franklin Delano Roosevelt. Dins de la cúpula nazi es va enemistar amb el Ministre de l’Aire, en Hermann Göering, perquè en Schacht no volia gastar tants diners en una economia de guerra tal i com volia en Göering. A l’agost de 1937 va dimitir com a ministre perquè no li agradava la política bel·ligerant d’en Hitler. El gener de 1939, en Hitler el va acomiadar com a  governador del Reichsbank perquè va desaconsellar entrar en guerra, tot i que va continuar com a ministre sense cartera fins que se’l va fer fora definitivament el gener de 1943.

A partir de llavors va viure aïllat a les afores de Berlín. Al principi de la Segona Guerra Mundial, en Schacht va quedar meravellat per les victòries alemanyes, però després es va unir al grup d’en Ludwig Beck i d’en Carl Goerdeler. Després de l’atemptat contra en Hitler el 20 de juliol de 1944, en el qual no hi va tenir res a veure, les SS i la Gestapo el van detenir i el van portar al camp de concentració de Ravensbrück , després a Moabit i finalment al camp de Flossenbürg, on el comandant d’aquest camp tenia ordres d’afusellar-lo abans de que vinguessin els nord-americans, però finalment, a l’abril de 1945, varen decidir portar-lo primer al camp de concentració de Dachau i després a  Àustria. Quan el transport on viatjava es va aturar a la riba del llac de Wild, a prop de Praga, va ser alliberat pel 9º Exèrcit juntament amb en Leon Blum, en Kurt von Schuschnigg, el pastor protestant Martin Niemöller, en Fritz Thyssen, en Nicolàs Horthy, el cosí d’en Viatxeslav Mólotov, l’Alexei Kokosin, en Franz Halder, l‘Alexander von Falkenhausen, en Philipe de Hesse, Friedrich-Leopold de Prússia, el cosí d’en Winston Churchill, el capità Peter Churchill, l’Edouard Daladier, en Paul Reynaud i en Maurice Gamelin entre altres. En Schacht va pensar que no el detindrien perquè es considerava una víctima del nazisme. Tot i ser detingut el varen tractar bé; li varen donar bon menjar i estava autoritzat per passejar sense vigilància. Després de ser internat per un temps el varen portar amb cotxe a Anacapri i a continuació al camp de presoners de guerra d’Aversa, a prop de Nàpols. Els Aliats varen decidir portar-lo els judicis de Nuremberg perquè el consideraven responsable de finançar a en Hitler.

En els judicis de Nuremberg es creia en un principi que cauria sobre ell una greu culpabilitat, però a mesura que va avançar el judici es va anar demostrant que va estar poc implicat amb les atrocitats que varen cometre els nazis. En Schacht, que no entenia perquè estava en aquells judicis i es pot dir que va ser l’únic dels processats que va acusar a en Hitler, va acusar a en Hermann Göering de mentider i de malalt mental. Quan en el judici es va emetre el vídeo dels camps de concentració nazi, es va girar demostrant que no hi tenia res a veure amb tot allò.  En el test psicològic que varen passar tots els processats, en Schacht va ser el que va treure la nota més alta. Al final del judici se’l va absoldre i quan se li va comunicar la seva sentència  no va dir ni una paraula i es va posar a menjar una taronja que tenia sobre la taula. Després d’abandonar la seva cel·la els agents hi varen trobar una corda d’un metre de llarg suficient per penjar-se, a més de deu clips.

Després de ser alliberat va anar a viure al castell de Katharinenhof, a prop de Stuttgart, propietat d’un amic seu, però a les poques hores d’arribar al castell va ser detingut per la policia alemanya i va ser internat a la presó de Stuttgart. El Comitè de desnazificació el va condemnar a vuit anys de treballs forçats, però el 1948 va ser indultat. Després dels judicis es va convertir en conseller financer pels països en vies de desenvolupament, en particular dels països no alineats, com Egipte, Brasil, Abisínia, Indonèsia, Iran i Síria . El 1953 va fundar a Dusseldorf un banc per ajudar els països empobrits, el Schacht&Co., i va treballar de president del Consell d’Administració de la impremta i editorial d’Hamburg, Broschel&Co.. A més, va ser membre del Partit democràtic lliure alemany i de la Deutsche Xina-Gesselschaft.. També va escriure un llibre sobre les seves vivències als judicis de Nuremberg i va publicar les seves memòries. L’Hjalmar Schacht va morir el 3 de gener de 1970 a Munic.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply