La presó de Spandau

La presó de Spandau va ser construïda entre el 1878 i el 1881 com a presó militar prussiana a la zona de Berlín, en una població independent a la capital alemanya, en el número 24 de la Wilhelmstrasse. El 1919 la presó va passar a està sota el control de les autoritats civils. Spandau tenia 123 cel·les amb lavabo cadascuna i podia albergar a 600 presoners. Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys varen fer servir la presó per tancar els presoners que havien d’anar als camps de concentració i alguns espies soviètics. A Spandau si varen cometre execucions a través de la forca i la guillotina. Al final de la guerra a la presó hi havia 665 presoners. Els bombardejos Aliats varen malmetre l’edifici i molts presoners varen poder fugir amb facilitat.

Quan va acabar la guerra les forces aliades varen escollir la presó de Spandau, en el sector britànic de Berlín, per tancar els condemnats dels jerarques nazis que havien de ser jutjats en els Judicis de Nuremberg del 1946. A l’octubre d’aquell any es varen evacuar els presoners que estaven tancats  a Spandau i es varen  renovar les instal·lacions per rebre els set condemnats dels Judici. La presó va quedar sota el comandament de les quatre potències aliades que cadascuna d’elles tenia el seu propi director i personal que s’anaven rotant de forma mensual. Es calcula que cada presoner estava vigilat per uns 25 guàrdies. La llengua oficial a dins de la presó va ser l’alemany. Les despeses anuals es calculen en 250.000 marcs i una companyia de soldats estava destinada permanentment a Spandau; onze cuiners, deu cambrers, catorze donzelles, tres administradors i dues dones de la neteja. Els set condemnats dels judicis de Nuremberg varen entrar a la presó el 1947 i a partir d’aquell moment no se’ls va cridar més pel seu nom, sinó pel seu número de pres.

El presoner número 1: Baldur von Schirach

El presoner número 2: Karl Döenitz

El presoner número 3: Konstantin von Neurath

El presoner número 4: Erich Raeder

El presoner número 5: Albert Speer

El presoner número 6: Walther Funk

El presoner número 7: Rudolf Hess    

Els presoners no varen gaudir de cap privilegi especial, tot i que no se’ls va maltractar. Només rebien una carta cada vuit setmanes i una visita cada dotze setmanes. Havien de treballar tots els dies excepte el diumenge i tenien que seguir un horari rigorós. Els dilluns, els dimecres i els divendres se’ls s’afaitava i en cas necessari se’ls tallava el cabell entre les 13:00 i les 14:00.

A les 6:00: diana, netejar-se i vestir-se.

De les 6:45 a les 7:30: esmorzar.

De les 7:30 a les 8:00: fer els llits i netejar les cel·les.

De les 8:00 a les 11:45: neteja els passadissos i treballs de jardineria, segons l’estat de salut dels presoners.

De les 12 a les 12:30: dinar.

De les 12:30 a les 13:00: migdiada.

De les 13:00 a les 16:45: treball, treballs de jardineria o altres ocupacions, segons les ordres del comandant.

A les 17:00: sopar.

A les 22:00: fi de jornada.

En Von Neurath va rebre l’indult el 6 de novembre de 1954 pel seu mal estat de salut i per la seva avançada edat, tenia 81 anys. El 26 de setembre de 1955 va ser alliberat l’Erich Raeder per la seva avançada edat, tenia 79 anys. L’1 d’octubre de 1956, en Karl Döenitz va ser alliberat després de complir sentència. El 16 de maig de 1957 va ser alliberat en Walther Funk perquè estava molt malalt. El 1966, quan l’Albert Speer va acabar la seva condemna i va quedar lliure, a Spandau només hi va quedar un sol presoner, en Rudolf Hess. Després de la mort d’en Hess el 1987 es va tirar a terra la presó. L’any següent els britànics varen iniciar la construcció d’un centre comercial per les seves tropes. El 1990 es va obrir el Centre comercial anomenat, Britannia. El 1995 el centre comercial va ser tornat als berlinesos, que el varen transformar en una zona de botigues amb aparcaments. Alguns dels arbres que hi ha al voltant d’aquesta zona els va plantar Speer quan feia treballs de jardineria.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply