Iosif Stalin

En Iosif o en Josef Vissariönovich Djhugashvili, conegut com a Iosif Stalin, va néixer el 18 de desembre de 1878 a Geòrgia. Els orígens de Stalin no es coneixen del tot perquè va quedar orfe de ben petit, i sembla ser que el seu pare va ser un sabater alcohòlic de Gori, a la Geòrgia caucasiana. Va tenir una infància dura, marcada per la verola i un accident amb un carro, que li van deixar seqüeles per vida. Fins als 10 anys no va anar a escola, en una eclesial, i als 15 anys va ingressar en el seminari ortodox de Tiblisi, on va ser expulsat, tot i ser un  alumne brillant, per repartir propaganda del Partit Socialista. . Des de la seva joventut va mostrat actituds de rebuig cap al tsarisme per la mala situació de la regió a on vivia.

En descobrir els escrits d’en Vladimir Lenin, va fer-se del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, el POSDR, i es va unir a la facció bolxevic. El 1902 va ser detingut per la policia secreta tsarista per ser del Partit Socialista i va ser deportat a Sibèria, on va escapar i va tornar a la capital georgiana per dedicar-se cada cop més a la facció bolxevic del Partit Socialdemòcrata i va organitzar tota mena d’activitats paramilitars en el Caucas. Amb el fracàs de la revolució bolxevic de 1905, Stalin va intervenir en les vagues de Bakú de 1907, on va tornar a ser detingut per la policia dels tsars i va ser deportat de nou a Sibèria, on novament es va tornar a escapar. Un cop va tornar a Geòrgia, Stalin va ser designat president del Politbur, el màxim òrgan del partit, i va ser en aquesta època quan va adoptar el nom de Stalin, que vol dir home de ferro (Stal = ferro). Dins del partit ràpidament va destacar per la seva energia i compromís, i en Lenin li va encarregar la direcció del diari Pravda, que s’editava a Viena. Però novament va tornar a ser detingut per difondre propaganda comunista fins que va esclatar la revolució de febrer de 1917. Abans del 1917, Stalin v ser detingut i deportat a Sibèria fins a set vegades.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Stalin es trobava vivint a la capital austríaca, on va escriure el llibre El marxisme i la qüestió nacional, on tracte de presentar una posició marxista ortodoxa, en oposició al llibre d’en Lenin Sobre el dret dels pobles a l’autodeterminació. Aquest llibre va contribuir en el seu nomenament com a Comissari del Poble pels Assumptes Nacionals després de la Revolució de 1917.

Després de tornar a fracassar la revolució comunista, en la qual no va participar, Stalin es va involucrar en la preparació de la Revolució d’Octubre i va ser un home destacat en l’assalt final a Petrograd. Home lleial a en Lenin després de triomfar la revolució, va formar part del govern revolucionari com a comissari de nacionalitats, on va escriure la Declaració dels drets dels pobles de Rússia. Stalin va tenir un paper molt important dins l’Estat bolxevic i durant la Guerra Civil, on va continuar lleial i proper a en Lenin. El 1920, Stalin ja era el cap del consell soviètic i era el segon home amb més poder darrere d’en Lenin. Dins del partit, Stalin va tenir fortes discrepàncies amb en León Trotski, el creador de l’Exèrcit Soviètic, per la successió d’en Lenin. El líder bolxevic volia que el succeís en Trotski perquè considerava a Stalin massa cruel. Quan en Lenin va morir el 1924 va ser finalment Stalin qui el va succeir al capdavant del govern i va ser elegit secretari general del Partit Comunista governant juntament amb en Kamenev i en Zinóviev. Després de diverses baralles amb dirigents bolxevics, Stalin va enviar a l’exili a en Trotski el 1929 i posteriorment, el 1940, el va fer assassinar. També es va acusar a Stalin d’estar al darrera de la mort d’en Lenin, però aquesta hipòtesis no ha sigut mai confirmada. El nou líder soviètic va exercir una autoritat absoluta sobre el seu país i, per mitjà del Komintern, sobre els partits comunistes estrangers.

La vida privada de Stalin va ser molt polèmica. De ben jove es va casar amb l’Ekaterina Svanidze, la germana d’un camarada bolxevic, i varen tenir un fill. La parella va ser molt feliç fins que Svanidze va caure malalta i va morir per falta d’assistència mèdica. Després de la mort de la seva esposa, Stalin va tenir diverses aventures amoroses i, fins i tot, va tenir un fill anomenat Konstantin en una d’aquestes aventures. Més tard es va tornar a casar amb la Nadia Alliuyeva amb qui va tenir dos fills, en Vasili i la Svetlana. Però la vida turmentosa de Stalin i les diferents aventures que va tenir amb altres dones varen provocar el suïcidi de la Nadia el 1932. Es va trobar el cos sense vida de la seva esposa al costat d’una pistola, però per molts va ser el propi Stalin qui la va assassinar perquè la Nadia tenia una forma de viure allunyada de la vida bolxevic. Després de la mort de la seva segona esposa, Stalin no es va tornar a casar amb cap altra dona, tot i que cada nit se li proporcionaven amants.

Stalin al poder:

Després de diverses accions, el 1926, Stalin va aconseguir fer-se amb el control absolut anul·lant als altres dos dirigents i després de diverses lluites d’espionatges i assassinats. Amb Stalin es va començar un programa d’industrialització i de col·lectivització al camp. Per dur a terme la seva política autoritària va començar una onada de terror que va convertir la Unió Soviètica en una dictadura personal i es va construir els primers gulags. Després, l‘economia es va reforçar amb els Plans Quinquennals. Stalin era un ferm partidari del socialisme en un sol país i va defensar que la revolució no havia d’eixamplar-se sinó consolidar-se a la Unió Soviètica, fet que va provocar que el país pràcticament no notés el crac del 29.

El 5 de desembre de 1931, Stalin va ordenar destruir la Catedral de Crist Salvador de Moscou per començar la construcció del Palau dels Soviets. El 1933, el líder soviètic va expulsar a 400.000 membres del seu partit per estar encontra del seu lideratge i va decapitar la cúpula de l’Exèrcit soviètic. Entre 1936 i 1938 es varen celebrar tres judicis a Moscou contra ex membres del Partit acusats de conspirar contra Stalin. Tots els acusats varen ser torturats i molts varen ser assassinats o enviats a camps de treball i de concentració, on la majoria moriria. Una de les víctimes va ser el mariscal Tukhachevski, que era considerat germànic perquè projectava una aliança entre Alemanya i la Unió Soviètica. Stalin, juntament amb el seu ministre Viàtxeslav Mólotov, va començar la política de socialització de la terra nacionalitzant les terres dels terratinents, i va enviar els terratinents que s’oposaven a la socialització de les seves terres en camps de treball. Aquesta política va portar una greu crisi que va provocar misèria i fam.

Durant la Guerra Civil espanyola, Stalin va ajudar a la II República per frenar el feixisme a Europa. Però després dels acords de Munic del setembre de 1938 es va apropar a l’Alemanya nazi i el 23 d’agost de 1939 va firmar un pacte de no agressió amb Alemanya pel repartiment de Polònia i l’annexió d’Estònia, Letònia i Lituània.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial Stalin es va mostrar com un país neutral amb contacte amb els alemanys, però poc després de que els alemanys ocupessin Polònia occidental, les seves tropes, tal i com estava establert en el pacte amb els nazis, van ocupar la Polònia oriental, on van executar a milers de persones per ordres de Stalin i varen ocupar els Estats Bàltics. Alguns d’aquells crims es van intentar amagar enterrant els cadàvers a la fossa comuna de Katin, on els alemanys la trobarien a l’abril de 1943 per casualitat. A finals de 1939, Stalin va atacar Finlàndia. Però Stalin, no fent cas del que en Hitler va escriure en el Mein Kampf, no contava amb que el 22 de juny de 1941 l’Adolf Hitler l’ataqués. Els nazis van envair el país i va provocar l’entrada de la Unió Soviètica a la guerra al costat dels Aliats. Per dur a terme la resistència, Stalin va ser nombrat cap del Govern, comandant suprem i va presidir el Comitè per la defensa del Estat, que va portar a la mobilització de tota la població soviètica per frenar l’avanç alemany. A més, va dirigir la STAVKA, l’Alt Comandament, a la que es subordinarien els Estats Majors. D’aquesta manera Stalin va concentrar tots els càrrecs de l’Estat soviètic a la seva figura. Al principi de l’ofensiva, Stalin va quedar bloquejat ja que no esperava l’atac alemany, tot i que va ser informat de que podia passar, però quan va reaccionar va demostrar un gran talent estratègic en ordenar i organitzar l’evacuació de la indústria de les regions occidentals cap als Urals i adoptar la tàctica de terra cremada en les zones ocupades pels alemanys. Tot i que les tropes de la Wehrmacht varen arribar a molt pocs quilòmetres de Moscou, Stalin es va quedar a la capital i va animar, molts d’ells obligats, a  la població a lluitar contra els alemanys. A l’hivern de 1941 els soviètics van començar una forta ofensiva que va fer retirar els alemanys. A la primavera de 1942 els alemanys es van dirigir cap al Caucas, on es produiria una de les batalles més sagnants de la Història, la Batalla de Stalingrad. Stalin va voler mantenir la ciutat que portava el seu nom com fos, i en Hitler la volia destruir com fos. Però amb l’arribada de l’hivern, i sobretot amb l’arribada de nous soldats, els soviètics van rodejar als alemanys i els van obligar a rendir-se després de mesos de lluites. A partir d’aquell moment els soviètics van continuar avançant cap a occident fins a Berlín, on hi arribarien a l’abril de 1945.

El 1943 va ser nombrat mariscal de la Unió Soviètica i el 1945 Generalíssim. Stalin va conèixer de primera mà tots els crims que cometien les seves tropes; assassinats, violacions, saquejos… però va preferir mirar per una altra banda. Tampoc va fer res per alliberar els camps de concentració i d’extermini nazis perquè no volia que els seus soldats perdessin el temps. Stalin va participar en les conferències de Teheran, Ialta i Potsdam. El 8 d’agost de 1945 va declarar la guerra al Japó.

Després de la guerra, Stalin va aconseguir molt prestigi tant en l’interior com en l’exterior. Molts consideraven a Stalin l’autèntic guanyador de la guerra ja que en Franklin Delano Roosevelt havia mort i en Winston Churchill havia perdut les eleccions parlamentàries de 1945. Stalin va fer de la Unió Soviètica una superpotència oposada als Estats Units en la lluita de dos blocs: el comunista i el capitalista. Però Stalin no va canviar gens després de la guerra, i va continuar amb la seva política agressiva tant a l’exterior com a l’interior del país. Dins del seu govern va apartar a homes de confiança com en Viatxeslav Mólotov o el mariscal Georgy Zhúkov, i va afusellar a molts dirigents. La seva agressiva política exterior va provocar el començament de la Guerra Freda el 1948 amb els Estats Units pel control de Berlín i, més tard, el 1950, va interferir en la Guerra de Corea impulsant el comunisme a Corea del Nord. Stalin va imposar a diversos països el règim comunista que, darrera del Teló d’Acer, es varen convertir en satèl·lits de la Unió Soviètica. El 1948, després de diversos anys d’estudi dels científics soviètics, va dotar al seu país de la primera bomba atòmica del bloc comunista.

El 1953 la salut de Stalin va empitjorar de cop i el 5 de març de 1953 va morir. Però la mort de Stalin va ser tant polèmica com la seva vida,  ja que es va acusar a un grup de metges jueus d’assassinar-lo i, fins i tot, es va acusar a en Lavrenti Beria de planificar la seva mort. Arran d’aquesta polèmica el nou govern soviètic va haver de publicar el resultat de l’autòpsia que explicava que havia mort per causes naturals.

Curiositats:

Tot i ser un home dèspota, Stalin era un intel·lectual, ell mateix s’escrivia a mà els seus discursos polítics i mantenia correspondència amb nombrosos intel·lectuals, acadèmics i científics i, a més, estava molt interessat en tenir la bomba atòmica. A més, era un gran lector i tenia una enorme biblioteca personal, que s’ha perdut en gran part. Una de les obres que encara es conserva es el seu exemplar de Els germans Karamazov d’en Dostolevski amb les seves anotacions al marge. També es conserven les notes i les cartes que ell escrivia sol·licitant llibres. La seva passió pels llibres i la lectura va començar de ben jove. El 1910, Stalin, que es trobava exiliat a Vologda, va visitar la biblioteca del poble 17 cops en 117 dies. Quan havia complert els 30, ja s’havia llegit als clàssics russos i occidentals de la literatura, la filosofia i la teoria política. Un cop va pujar al poder va començar a reunir llibres per la seva biblioteca personal. Va demanar algunes obres i unes altres les va treure de la Biblioteca de l’Estat, però la majoria provenien dels editors o dels autors. El novel·lista georgià Grigol Robakidez va afirmar en la seva novel·la L’ànima assassina que les nombroses anotacions del exemplar Els dimonis que es trobaven a la biblioteca del seminari de Tbilissi corresponien al propi Stalin. Després de la Segona Guerra Mundial, Stalin va publicar dues obres que varen constituir autèntics suports pel desenvolupament de la teoria marxista-leninista: El marxisme i els problemes de la lingüística de 1950 i Els problemes econòmics del socialisme a la Unió Soviètica de 1952.

Stalin, igual que en Hitler, li agradava anar a dormir tard. El principi, quan vivia amb família, seguia un horari convencional però quan va viure sol tenia un horari de nits i anava a dormir a les quatre de la matinada. Tot i que sempre anava a dormir tard durant la guerra, treballava entre 14 i 15 hores diàries.

Davant d’en Harry Hopkins, Stalin va descriure en una ocasió a en Hitler com un home molt capacitat.

La seva filla, la Svetlana, va fugir del país i es va exiliar i viure fins la seva mort als Estats Units, país que odiava el seu pare.

La imatge de Stalin després de la seva mort.

Avui en dia la figura de Stalin és sinònim de dictadura sanguinària pels seus assassinats i per la brutalitat amb la qual governava. Es calcula que durant el seu govern varen morir més de 10 milions de persones, alguns inclús creuen que en varen morir més de 40 milions, però el culte a la seva figura encara és ben vius avui en dia. Tot i que molts monuments dedicats a Stalin es varen destruir durant l’època del seu successor, en Nikita Kruschev, molts d’ells varen tornar a erigir poc després. A Gori, Geòrgia, on va néixer, l’ajuntament va decidir tornar a erigir una enorme estàtua de bronze de Stalin que el govern del president Mijail Saakashvili havia destruït per pressions nord-americanes i britàniques. L’escultura va ser finançada amb diner de les donacions de molts habitants d’aquesta ciutat. També a Gori hi ha des del 1957 un museu dedicat a ell en un edifici ornamentat amb la seva col·lecció de fotografies heroiques i la seva màscara mortuòria. Cada any 30.000 persones d’arreu del món visiten aquest museu. En el 2015, en diversos llocs de Rússia es va celebrar el Dia de la Victòria, que commemora la derrota dels alemanys per part dels soviètics, portant fotografies de Stalin.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply