Hans Heinrich Lammers

Hans Heinrich Lammers va néixer el 27 de maig de 1879 a Lublinec, l’Alta Silèsia. El seu pare era veterinari i protestant. Lammers va estudiar lleis i es va graduar a l’Escola de Lleis de Breslau. Després de graduar-se va continuar estudiant i va obtenir el títol d’advocat i el títol de Doctor en Dret a la Universitat de Heidelberg. El 29 d’abril de 1913 es va casar amb l’Efreide Tepel i varen tenir dues filles que varen néixer el 1914 i el 1918. Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar com a voluntari i li varen donar la Creu de Ferro de primera classe i segona classe. Després de la Gran Guerra va continuar la seva carrera com a advocat i es va unir al partit conservador, el DNVP, on va arribar a ser subsecretari del Ministeri de l’Interior del Reich el 1922. Però el seu càrrec era només burocràtic i el 1932 es va afiliar al NSDAP i a les SS.

Quan els nazis varen arribar al poder va ser ascendit a cap del Tribunal del Reich. Aquell any va ser nombrat per l’Adolf Hitler a cap de la Cancelleria del Reich, càrrec que va ocupar fins al 1945 perquè el dictador necessitava algú amb àmplia experiència administrativa per organitzar i dirigir la seva Cancelleria. Una de les seves principal tasques era la d’assegurar legalment a l’Adolf Hitler, on bàsicament es limitava a legalitzar els problemes que tenia el dictador, i tots els dies l’informava sobre els assumptes en curs i els compromisos propers. Lammers també era l’encarregat de transmetre les decisions d’en Hitler als departaments corresponents, convertir en lleis les idees del líder nazi i controlava l’accés al dictador en el context del seu àmbit de treball. Hitler va demanar que tots els decrets es presentessin davant d’en Lammers. Gràcies a aquell càrrec va fer que entrés en el cercle proper del líder alemany, convertint-se en un dels convidats freqüents a Obersalzberg, i el dictador li va agafar molt d’afecte perquè li va gestionar una gran quantitat de temes jurídics i no li va parar consultar com podia solucionar alguns problemes legals. A més, Lammers gestionava per encàrrec d’en Hitler les seves comptes en el Banc del Reich, i administrava una caixa negra que s’utilitzava per regalar diner lliure d’impostos a ministres i camarades del NSDAP. Ell mateix va rebre el 1944, pel seu 65è aniversari, una suma de 600.000 marcs del Reich, així com un refugi de caça a Schortfheide. Lammers també pagava amb aquest diner les factures d’adquisicions d’art relacionades amb l’edifici d’en Hitler, el Führerbau de Munic, inaugurat el setembre de 1937, o el Museu d’Art de Linz, que mai es va arribar a construir. El 1937 va ser nombrat ministre sense cartera i el 1939 se li va donar la presidència del Comitè de Ministres per la Defensa del Reich.

Lammers tenia un amor extraordinari per les condecoracions i el seu uniforme de Obergruppenführer de les SS era tant espectacular com el del ministre Hermann Göering, amb qui va ser gran amic. Va aconseguir molt poder i, juntament amb Martin Bormann i Wilhelm Keitel, varen voler acaparar més poder apartant del govern a homes com Joseph Goebbels, Hermann Göering o Albert Speer. Lammers volia ser considerat com un canceller mentre Hitler estava al front dirigint la guerra. Però a mesura que avançava la Segona Guerra Mundial i, després del nomenament del secretari Bormann com a secretari personal d’en Hitler i cap del NSDAP a la Cancelleria, va fer que anés perdés influència dins del govern. Durant la Batalla de Berlín, el 23 d’abril de 1945, va donar suport jurídic a en Göering perquè ocupés el càrrec d’en Hitler, ja que ja no el veia capacitat per dirigir al país. Quan Hitler va saber que l’havia traït va ordenar fer-lo detenir juntament amb en Göering i va quedar retingut per soldats alemanys fins els últims dies del Tercer Reich. Mentre estava retingut, la seva dona i la seva filla es varen suïcidar de forma estranya el 8 i el 10 de maig de 1945 respectivament a Obersalzberg. Quan Lammers anava per ser assassinat per les tropes alemanyes va ser salvat i capturat pels soldats nord-americans.

En els judicis de Nuremberg del 1946 va participar-hi com a testimoni, i el 1949 va ser jutjat en el judici dels Ministres on va ser condemnat a 20 anys de presó, tot i que després se li va reduir la condemna a 10 anys de presó i, finalment, va sortir abans del previst, el 1952, per problemes de salut. Hans Heinrich Lammers va morir el 4 de gener de 1962 a Düsseldorf i va ser enterrat juntament amb la seva esposa i la seva filla a Berchtesgaden.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply