Franz von Papen, Vicecanceller i ambaixador del govern nazi

En Franz von Papen va néixer el 29 d’octubre de 1879, a Werl, a la província de Westfàlia, Alemanya, en una família rica de la noblesa westfaliana i catòlica romana. En Von Papen va ser educat per ser funcionari i militar, va ingressar a un regiment de cavalleria i era un genet famós que va figurar com a membre de dos clubs molt conservadors i distingits: el Herrenklub i la Unió. En la seva joventut va ser patge de la Cort Imperial. En Von Papen va fer el servei militar en l’agrupacció de llancers de Dusseldorff. Del 1913 al 1915 va treballar com agregat militar a Mèxic i als Estats Units.

Durant la Primera Guerra Mundial va treballar a l’ambaixada alemanya a Washington, però va ser expulsat dels Estats Units, llavors país neutral, perquè es creia que podia conspirar en sabotatges i després de veure’s mesclat en un assumpte d’espionatge. Anant a la guerra va ser un oficial alemany en el front occidental i en el front turc, on va coincidir amb en Joachim von Ribbentrop. En acabar la guerra va ser ascendit a tinent coronel.

Quan va acabar la Gran Guerra va deixar l’exèrcit i es va dedicar a la política ingressant en el Partit Catòlic de Centre representant l’ala conservadora del partit. En les eleccions presidencials del 1925 va donar suport a en Paul von Hindenburg. Durant els anys 1920-1932 va ocupar-se de la Dieta prussiana com a delegat. En Von Papen tenia amplis coneixements i relacions socials, estava vinculat als grans industrials de la indústria francesa i alemanya i, a més, estava casat amb la filla d’un ric industrial de la zona del Sarre i hereva de Villeroy&Boch. A part, era propietari d’un gran paquet d’accions de Germània, el diari del Partit de Centre.

Tot i estar vinculat en un partit polític, en Von Papen no era un demòcrata i pensava que s’havia de restaurar els vells privilegis de l’Imperi. A principis dels anys 30 va liderar el Partit Catòlic Centrista per l’augment de la ideologia conservadora de l’època. Tot i estar en diferents partits admirava la política i la figura de l’Adolf Hitler. Quan el partit nazi es va quedar sense diners, en Von Papen va preparar una entrevista d’en Hitler amb els grans industrials del Rhin i del Rhur a la casa del baró Von Schoreder a Colònia.  l’1 de juny de 1932 va ser nombrat canceller pel president Paul von Hindenburg i amb el suport del general Kurt von Schleicher, substituint a en Hermann Brüning, que no se’n sortia dels problemes econòmics del país i no aconseguia una majoria al Reichstag. El fet de substituir el seu company de partit li va portar l’expulsió del seu propi partit, i va tenir que governar amb minoria amb el suport del partit conservador, el DNVP,  de la Reichswehr, dels grans industrials i d’en Hitler, i aprovava lleis gràcies els decrets presidencials de Hindenburg. Per tenir el suport dels nazis va haver de legalitzar les SA, il·legalitzades per l’anterior govern, i va mirar d’eliminar el govern socialdemòcrata d’Otto Braun a Prússia substituint-lo per nacionalistes. El 3 de desembre de 1932, el president Hindenburg el va reemplaçar a la Cancelleria per en Kurt von Schleicher ja que no havia aconseguit formar un govern estable. El govern d’en Von Papen havia sigut dèbil; cap dels seus deu ministres era una personalitat política de primera categoria, set pertanyien a la noblesa, a més, en el Reichstag no va aprovar les seves polítiques reaccionaries. En Von Schleicher va ser qui va pressionar al president Hindenburg perquè el destituís explicant-li que controlaria els nazis posant en el seu govern a en Gregor Strasser, fet que pensava que destruiria al partit nazi. Però a en Von Papen no li va fer gens de gràcia que l’obliguessin a dimitir i va fer servir la seva amistat i els seus vincles amb el president Hindenburg perquè nombrés a en Hitler com a canceller en substitució d’en Von Schleicher, cosa que va fer el 30 de gener de 1933. En Von Papen li va prometre al President que els nazis serien una minoria en el nou govern i que estarien sota el seu control com a vicecanceller.

Un cop els nazis varen tenir el poder, en Von Papen va veure que s’havia equivocat amb en Hitler i el va començar a veure com un home perillós. De seguida va anar sent apartat del nou govern, però va seguir treballant pel règim nazi i va ser lleial fins i tot després de l’assassinat per part dels nazis del promès de la seva filla. La seva vicecancelleria només va durar divuit mesos, i no va tenir cap tipus d’autoritat, només va arribar a pactes amb el Vaticà pel fet de que era una persona molt religiosa. Quan en Hitler va ordenar els assassinats en la Nit dels Ganivets Llargs del 30 de juny de 1934, en Von Papen va ser un dels objectius i va ser detingut durant tres dies, però el final no se’l va eliminar, tot i que si que es varen assassinar als seus col·laboradors i el seu secretari, l’Edgar Jung. A partir d’aquell moment va tenir por de ser assassinat i va dimitir a l’estiu de 1934 del seu càrrec de vicecanceller. Després de l’assassinat per part dels nazis austríacs del canceller austríac Engelbert Dollfuss, el juliol de 1934, en Von Papen va acceptar convertir-se en ambaixador alemany a Viena, on va ajudar a que es produís l’Anschluss el març de 1938. El 1939 va ser enviat a l’ambaixada de Turquia on s’hi va quedar durant tota la Segona Guerra Mundial.

En Von Papen no va estar mai d’acord en la guerra i volia ajudar de forma diplomàtica en acabar-la. Segons sembla, en els països estrangers es tenia una exagerada idea de la importància d’en Von Papen, que en aquella època tenia molt poca influència dins el govern alemany. Cada vegada que feia un gest, els diaris o les agències informatives informaven de que estava realitzant gestions de pau. El 1944 va conèixer el que seria Papa Joan XXIII, Nunci Apostòlic, que va convèncer a en Von Papen perquè fes servir les seves influències diplomàtiques perquè alliberés els jueus que havien d’anar als camps de concentració. Al final de la guerra, en Von Papen i la seva família estaven sota vigilància de la Gestapo, en Hitler recelava d’ell, a la casa del seu gendre, el baró Max von Stockhausen, situada a la regió del Rhur, per on avançava el 9ª Exèrcit nord-americà. En un apartat pavelló de caça feia guàrdia amb escopetes el fill d’en Von Papen, en Friedrich Franz von Papen. Després de que el 9ª Exèrcit ocupés la població de Stockhausen varen descobrir el pavelló on s’amagava l’ex canceller alemany. Un sergent va entrar a la casa amb una pistola a la mà i va fer presoners a tots els homes. En Von Papen, que va intentar sense èxit no ser arrestat, va convidar als soldats a menjar un plat de sopa i va posar els seus objectes personals a una motxilla. A continuació, el varen fer pujar a un jeep per portar-lo al lloc de comandament de la divisió a Rüthen.

En Von Papen va ser jutjat en els judicis de Nuremberg. Molts varen creure que li cauria una pena important pel fet d’haver ajudat a en Hitler a pujar al poder el 1933. En els judicis va definir el règim nazi com a criminal, cosa que no li va agradar a en Hermann Göering i el va considerar un traïdor. Al final del judici va ser absolt.

Tant bon punt va abandonar el Palau de Justícia de Nuremberg, el president del Consell de ministres de Baviera, el doctor Wilhelm Hoegner, el va condemnar a arrest domiciliar, però el 23 de febrer de 1947 va ser classificat pel Comitè de desnazifiació de Nuremberg entre els principals culpables i va ser condemnat a vuit anys de treballs forçats. El gener de 1949 va ser indultat per la seva mala salut i perquè era gran, i se’l va multar amb 30.000 marcs. Després, en Von Papen va anar a viure durant un temps a Turquia i va intentar sense èxit tornar a la política alemanya. El 1953 es va comprar la finca d’Erlenhaus, a Obersasbach Baden, on el 3 de maig de 1955 va celebrar les seves bodes d’or. Al final de la seva vida va escriure llibres biogràfics on defensava la seva política, i va acabar els seus últims dies de vida en un castell a Alemanya. En Franz von Papen va morir el 2 de maig de 1969 a Alemanya.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply