Lev Trotski

Lev Davidovich Bronstein va néixer el 7 de novembre de 1879 a Bereslavka, Ucraïna, en una família de petits terratinents jueus, que malgrat les restriccions legals que patien havien progressat econòmicament. Com que Lev no parlava jiddisch, com la resta dels alumnes, els seus pares el varen enviar a Odessa, a casa d’un cosí, quan només tenia 9 anys. El cosmopolitisme de la ciutat el va canviar i es va convertir en un voraç lector i es va fer socialista. Després d’estudiar Dret a la Universitat d’Odessa, on es va relacionar amb els cercles populistes i socialdemòcrates, va participar a l’oposició clandestina contra el règim autocràtic dels tsars, organitzant una Lliga Obrera del Sud de Rússia el 1897, va dirigir el diari obrer Nostra Causa i va dedicar-se a la propaganda política, cosa que li va costar ser empresonat el 1898, i el 1902 va ser desterrat a Sibèria, d’on va aconseguir fugir i va arribar a Londres amb un passaport en nom de Trotski, el nom del seu antic carceller. A la capital britànica, Trotski va entrar en contacte amb els marxistes russos emigrats i Vladimir Lenin li va demanar ajuda perquè treballés amb ell en el diari Iskra. El 1903 va participar en el segon congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, el POSDR, però allí va tenir disputes ideològiques i personals amb Vladimir Lenin, fet que el va dur a simpatitzar amb els menxevics, la facció oposada als bolxevics. Marginat, se’n va anar a viure a Munic fins que va tornar a Rússia per organitzar en el mes d’octubre el soviet de Sant Petersburg durant la Revolució de 1905. La revolució li va donar un nou impuls per seguir combatent pels seus ideals i va dirigir el diari Izvestia, però de nou va ser empresonat i traslladat a Sibèria. L’any següent es va tornar a escapar i va marxar a l’exili a Viena i va visitar diferents països, entre ells Espanya. El febrer de 1917, quan observa que el tsarisme està a punt d’enfonsar-se, Trotski estava en els Estats Units i el mes de maig va tornar a Rússia després d’un accidentat viatge i el juliol es va posar al servei del Partit Bolxevic, dins del qual va ser elegit president del Soviet de Petrograd, jugant un rol important en el cop d’Estat bolxevic d’octubre de 1917. Trotski va donar ara tot el suport les tesis insurreccionals de Lenin.

Com a primer comissari d’Afers Exteriors de la Rússia bolxevic durant el 1918 va negociar amb els alemanys la pau de Brest-Litovski, que va retirar el país de la Primera Guerra Mundial a un cost enorme d’extensió territorial i indústries. Aconseguit aquest objectiu va dimitir del càrrec i va ser designat com a comissari de Guerra fins l’any 1925, càrrec des del qual va organitzar l’exèrcit soviètic en condicions molt complicades; on va allistar i entrenar els pagesos que formarien part de l’exèrcit bolxevic que derrotarien en una llarga i sagnant guerra civil als anomenats exèrcits blancs (contrarevolucionaris i tsaristes) i a 14 exèrcits estrangers. Per aquestes victòries va ser condecorat amb l’Ordre de la Bandera Roja. Lenin, ja molt malalt en aquella època, el va elegir com a successor seu abans de morir el 1924, però l’ambició d’en Iosif Stalin, que contava amb forts suports de l’aparell del partit comunista, li va impedir accedir al poder. El duel entre Trotski i Stalin va passar a la història com dues concepcions irreconciliables del comunisme: Trotski defensava la idea de la revolució permanent, on els ideals marxistes-leninistes havien d’estendre’s ràpidament per Europa i després pel món i havien de ser finançats per la Unió Soviètica fins aconseguir el socialisme mundial. Stalin suggeria el comunisme en un sol país, on la clau era aïllar-se internacionalment, enfortir el comunisme amb una ràpida industrialització i, després, quan es donessin les condicions, expandir-se. Trotski també es va mostrar contrari a la Nova Política Econòmica, la NEP, postulant una industrialització ràpida per Preobayenski.

Després de la mort de Lenin el 1924, Trotski va resumir la seva obra Lliçons d’octubre, on va mostrar una visió crítica amb respectes als vells líders bolxevics i al funcionament centralista democràtic. Posteriorment va centrar els seus atacs cap a Stalin i el seu projecte polític, del que va dir que era una reacció burocràtica i termidoriana. Trotski es va aliar amb els líders Zinoviev i Kamenev, els seus antics adversaris, per atacar a Stalin. Finalment, amb el pes del Partit, Stalin va aconseguir apartar a Trotski de la direcció el gener de 1925, sent destituït del comissariat de la Guerra, el novembre de 1927 va ser expulsat del Partit el 1927, el 1928 va ser deportat a Kazajistan i el gener de 1929 va ser desterrat de la Unió Soviètica. Trotski va marxar primer a Istanbul, on va preparar la Història de la Revolució Russa el 1932, precedit de La revolució permanent del 1930. El govern turc el va expulsar del país i el 1933 Trotski va anar a primer a França, on si va estar fins al 1935, moment en el que va ser expulsat del país com a conseqüència del pacte entre França i la Unió Soviètica. Posteriorment se’n va anar a Noruega fins que el 1937 es va exiliar a Mèxic gràcies a les gestions que Diego Rivera i Frida Kahlo varen fer davant Lázaro Cárdenas per permetre l’estada del líder soviètic, que en aquell temps només volia continuar escrivint. Trotski va arribar a Tampico, Tamaulipas, el 1937 i es va traslladar després a la Ciutat de Mèxic per viure tranquil·lament. Però Stalin no es va oblidar mai d’ell i el va fer assassinar a través d’un seu agent, el català Ramon Mercader. Aquest agent va entrar a la casa del líder rus a Coyoacán el 20 d’agost de 1940 i el va atacar en el cap amb un piolet. L’endemà , Lev Trotski moriria a l’edat de 61 anys com a conseqüència de les greus ferides.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply