Jean Louis Xavier François Darlan

Jean Louis Xavier François Darlan va néixer el 7 d’agost de 1881. La seva mare va morir  quan ell era molt jove. Darlan va ingressar a l’Escola Naval l’1 d’octubre de 1889. Tenia la passió i el sentit del mar: dots naturals, decisió, sang freda, qualitats d’observació i intuïció, i de ben jove va conèixer tots els mars. Llavors, va passar dos anys a l’Extrem Orient, després, de nou a França, va ingressar a l’Escola de l’Artilleria on va sortir-ne amb el número 1 de la seva promoció i, a continuació, va tornar a l’Àsia. Darlan rebia cada any les notes més elogioses. El 1910 es va casar i va tenir un fill.

Durant la primera guerra mundial es va ocupar dels canons de llarg abast de la Marina, i va guanyar quatre mencions. Després de la Gran Guerra va tornar a l’Extrem Orient i va comandar els mars de la Xina. El 1925 va ingressar en els Estudis Superiors naval on va tornar a ser el primer de la seva promoció. L’opinió dels diplomàtics francesos i estrangers de Darlan era molt positiva. El 1932 va comandar la primera divisió lleugera de creuers de 10.000 tones: Foch, Colbert, Suffren, Duquesne i Tourville. Aquell any va ser nombrat vicealmirall, el 1937 va ser nombrat cap d’Estat Major general de la Marina, el 1938 va obtenir la gran creu de la Legió d’Honor i el juny de 1939 va tornar per voluntat pròpia al rang d’almirall de la flota.

Políticament, Darlan era un home d’esquerres i no amagava les seves simpaties cap als radicals socialistes. Era partidari d’ajudar als republicans espanyols durant la guerra civil espanyola. A part, Darlan era francmaçó.

L’esclat de la segona guerra mundial no el va sorprendre ja que sempre va pensar que seria inevitable amb els règims dictatorials. El 1939 va ser nombrat almirall de la flota francesa i comandant en cap de les forces navals. Durant la Batalla de França, Darlan va instal·lar la seu de la Marina a Maintenon, a 70 quilòmetres a l’oest de París. El 5 de maig de 1940 va rebre a Philippe Pétain per parlar de les relacions entre França i la Gran Bretanya. El llavors ambaixador de França a Espanya es va endur una molt bona impressió de l’almirall i el va nombrar ministre de Marina quan Pétain es va fer el càrrec del país. El 12 de juny de 1940, Pétain li va explicar que creia que no tenia sentit lluitar contra Alemanya. Després de l’armistici amb Alemanya, Darlan va donar suport al govern de Vichy de Pétain perquè no veia la possibilitat de victòria, però es va apropar al moviment resistent de la Cagoule. Va ordenar que abans d’entregar la flota a una potència estrangera siguessin enfonsats els vaixells. Del desembre de 1940 a l’abril de 1942 va ser vicepresident del Consell. El 1942 va pensar que les tropes de l’Eix serien les guanyadores de la guerra, però a partir de llavors va començar a dubtar-ho en veure que les tropes alemanyes no conquerien Moscou el desembre de 1941, i va pensar que triomfaria el comunisme després de l’enfonsament de l’Eix. A la primavera de 1942 va ser informat de que els alemanys disposarien d’unes noves armes més mortíferes, i després de que Pierre Laval tornés al govern de  Vichy, va dimitir del seu càrrec, però va continuar com a comandant en cap dels exèrcits. Després va decidir viatjar a Argel, a l’Àfrica del nord, per poder ajudar als Aliats. Però els Aliats no varen confiar amb l’almirall. En la segona meitat de novembre, després del desembarcament dels Aliats a l’Àfrica del nord el 8 de novembre de 1942, Darlan va saber que la seva vida era amenaçada, però es va negar a prendre mesures de seguretat. El 22 de novembre de 1942 va firmar acords amb els Aliats perquè entressin a Argèlia.

Franklin Delano Roosevelt va donar suport a Dwight D. Eisenhower i a Robert Daniel Murphy perquè donessin suport a un règim instaurat per Darlan a Àrgelia. Però per alguns diplomàtics Darlan era una perill i l’almirall va quedar aïllat. El desembre de 1942 va enviar un missatge als Aliats on els va dir que quan arribessin a Argèlia es retiraria, però no el varen escoltar. A partir de llavors, l’almirall sabia amb més convicció que la seva vida estava en perill perquè hi havia molta gent disposada a assassinar-lo, i va decidir fer un balanç de la seva vida.

A les 15:35 del 24 de desembre de 1942, François Darlan va ser assassinat a trets per un grup de resistents. L’atemptat va provocar picabaralles entre els Aliats. Eisenhower va exigir una investigació per intentar esbrinar si algun servei Aliat havia tingut alguna cosa a veure, i tot apuntava que el govern britànic havia tingut alguna relació amb l’atemptat.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply