Frantz Gürtner, Ministre de Justícia del Reich

Frantz Gürtner va néixer el 26 d’agost de 1881 a Ratisbona, en una família petit burgesa. El seu pare va ser un enginyer de locomotores. Quan va acabar els estudis secundaris va estudiar dret a la Universitat de Munic. Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar en el  front occidental i a Palestina, i va rebre les creus de ferro de primera i segona classe.

Després de que acabés la guerra va començar a treballar amb èxit en el món de la justícia. El 8 de novembre de 1922 va ocupar el càrrec de Ministre de Justícia Bavaresa. Gürtner, conservador i partidari de l’establiment d’un règim autoritari, es va fer membre del Partit Nacional Alemany, el Deutschnationale Partei, però simpatitzava amb les idees d’Adolf Hitler i del seu Partit. Quan Hitler va ser jutjat el 1924 pel fallit putsch de Munic del novembre de 1923, Gürtner va fer que els jutges fossin indulgents i dictessin una condemna suau. A més, va permetre que Hitler parlés sempre que volgués durant el judici, cosa que li va resultar una excel·lent publicitat pels nazis. Quan Hitler va ser condemnat a cinc anys de presó, Gürtner es va assegurar que Hitler tingués una bona cel·la a la presó de Landsberg i tingués moltes llibertats. Després de facilitar-li la vida a la presó, no volia que Hitler hi estigués cinc anys i va aconseguir que el 1925 l’alliberessin. Llavors, va demanar al govern bavarès que legalitzés de nou el NSDAP i permetés que Hitler pogués parlar en públic. El 2 de juny de 1932 el govern de Franz von Papen el va nombrar Ministre de Justícia del Reich, càrrec que va ocupar fins la seva mort el 1941.

Quan els nazis varen arribar al poder va limitar els poders del seu Ministeri. Però tot i la seva faltar de poder dins del govern nazi va lluitar contra els mètodes violents de les SA. El juliol de 1933 es va queixar de les SA pel tracte que rebien els presoners en els camps de concentració.  Però, tot i les queixes, Hitler no li va fer cas. Gürtner va estar moltes vegades amb desacord amb la brutalitat del règim nazi,  tot i que va ser fidel donant suport legal als assassinats de la Nit del Ganivets Llargs, el 30 de juny de 1934. Tots els crims que es varen cometre aquells dies contra les persones que estaven en desacord amb el règim nazi, com les SA, no varen ser perseguits i es varen legalitzar les execucions. El 1935 va permetre que la Gestapo i les SS actuessin al marge de la llei.

Durant la Segona Guerra Mundial, el poder del Ministeri de Justícia va perdre encara més protagonisme enfront de les llibertats que tenien les SS , la Gestapo i la Wehrmacht per cometre crims. Gürtner es va queixar en més d’una ocasió per aquells crims, però tot i que mai ningú li va fer cas tampoc va dimitir del seu càrrec de ministre. Frantz Gürtner va morir d’un atac de cor el 29 de gener de  1941 a Berlín. Hitler va ordenar que tingués un funeral d’Estat i va enviar una nota de condol a l’esposa.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply