Franklin Delano Roosevelt

Franklin Delano Roosevelt va néixer el 18 de gener de 1882 a Hyde Park. La seva família era de classe alta i havien fet fortuna en el comerç amb Xina a principis dels segle XIX. El seu pare era terratinent i el seu cosí llunyà, en Theodore Roosevelt, va ser president dels Estats Units del 1901 al 1909 amb el Partit Republicà. Els Roosevelt varen immigrar als Estats Units feia 200 anys i procedeixen d’Holanda i es varen establir a Nova York perquè la ciutat havia sigut una colònia holandesa.

Gràcies al fet de que era de classe alta, el jove Roosevelt va estudiar en les millors universitats dels Estats Units, a Harvard i Colúmbia, i es va anar interessant per la política, sobretot quan el seu cosí va ser nombrat President després de la mort del president William McKinley. El 1902 va visitar la Casa Blanca i allí va conèixer a l’Eleanor Roosevelt, la neboda preferida del President i la seva cosina llunyana i futura esposa. L’Eleanor, que fins llavors havia viscut a la pobresa, de ben jove havia quedat orfe i es va quedar sense recursos econòmics, va ser ajudada per en Theodore. De seguida Franklin se’n va enamorar i el 1905 es varen casar, tot i que la seva mare no ho va acceptar perquè l’Eleanor provenia de classes baixes. Per continuar amb els seus estudis, Roosevelt va viatjar a França, Alemanya i Gran Bretanya

El 1910 va començar la seva carrera política quan va ser elegit senador demòcrata per Nova York. Va ingressar al partit Demòcrata perquè molts de la seva família, entre ells en Theodore, militaven al partit República. Durant la Primera Guerra Mundial va ser nombrat subsecretari de la Marina i va conèixer a en Winston Churchill, que en aquells moments era el cap de la Marina britànica. La carrera política d’en Franklin en aquells moments semblava que no tenia fre i tot indicava que algun dia proper podria arribar a la presidència, però el 1921 va patir la poliomielitis que el va deixar en una cadira de rodes. El principi va quedar tan enfonsat per la malaltia que va decidir retirar-se de la política. No va acceptar mai que es quedaria per tota la vida sense poder caminar i va fer tots els possibles per poder tornar a caminar; va fer tractaments amb aigües i es va inventar diversos mètodes perquè l’ajudessin a caminar, fins i tot el 1944 va intentar un tractament per tornar a caminar, però mai més ho tornaria a fer.

El 1928, després de refer-se anímicament del cop, Roosevelt va decidir tornar a la política i va ser elegit governador de l’Estat de Nova York. Gràcies al seu carisma i el seu pla econòmic per acabar amb la crisi del 29, el New Deal, el 1932 va ser elegit president dels Estats Units derrotant al president Herbert Hoover després d’obtenir el 57% del vot popular. Amb el llançament del New Deal per frenar la crisi, va reactivar l’economia nord-americana seguint els principis de l’economista John Maynard Keynes i va imposar una estratègia d’intervenció estatal tant en l’àmbit econòmic com en el social en una Amèrica habituada a la pràctica del laissez faire. Algun dels punts del New Deal eren: activació del treball, controls al capital monopolista, assistència social, institució d’un sistema de contractació entre empresaris i sindicats, i increment del deute federal per les obres públiques. També va ser un defensor de l’internacionalisme wilsonià i va abandonar la política aïllacionista que s’havia dut a terme la dècada dels anys 20 per part dels presidents republicans condemnant els conflictes bèl·lics i els règims feixistes, tot i que va aprovar la política econòmica i social intervencionista del dictador Benito Mussolini. Va ser reelegit el 1936, on només va perdre en dos estats, i 1940, sent partidari de la pau, tot i que l’economia en aquella època no remuntava com ell prometia.

El principi de la Segona Guerra Mundial, Roosevelt i els Estats Units varen donar suport a la Gran Bretanya. El novembre de 1939 va fer votar sota pressió dels fets la llei que l’autoritzava a vendre armes bel·ligerants, l’anomenada Cash and Garry. Roosevelt era partidari d’entrar a la guerra, però el poble nord-americà no volia entrar en un altre conflicte que en principi creien que no els afectava. Però el President tampoc va mostrar massa en públic el seu desig d’intervenir en el conflicte perquè primer havia de guanyar les eleccions del 1940. Després de la seva reelecció va ser quan va fer campanya perquè el poble nord-americà entengués que havien d’entrar en guerra contra l’Alemanya nazi. Va explicar constantment que havien de lluitar per la llibertat i per fer dels Estats Units el gran arsenal de la democràcia. Gràcies a la seva determinació, el març de 1941 va aprovar en el Congrés el programa d’ajudes a la Gran Bretanya amb la llei de préstec i arrendament, que després de l’Operació Barbarroja es va estendre a la Unió Soviètica.

Amb l’atac de Pearl Harbor per part dels japonesos el 7 de desembre de 1941, els Estats Units varen entrar a la guerra. Primer varen declarar la guerra a Japó i gràcies al Pacte Tripartit Alemanya i Itàlia varen ajudar al seu país aliat i varen declarar la guerra als nord-americans. D’aquesta manera els Estats Units va entrar en guerra en dos fronts, el Pacífic i a Europa. Conscient que havia de mobilitzar les masses, el President va aprofitar com no ho havia fet mai cap altre president la ràdio per enviar missatges de confiança al poble. Gràcies a les seves bones relacions amb en Winston Churchill, el primer ministre britànic va passar molts dies als Estats Units planificant la guerra i va persuadir-lo de la necessitat d’un desembarcament a Normandia. Roosevelt va ser un dels grans actius perquè els Aliats guanyessin la guerra i quan va veure que la guanyarien va planificar la construcció de les Nacions Unides perquè no volia que el món tornés a patir una barbàrie com aquella. A l’agost de 1942 va firmar amb en Churchill la Carta de l’Atlàntic. que defensava les bases de la política comú angloamericana. També va participar al costat d’en Churchill i en Iosif Stalin en les conferències de Teheran, novembre de 1943, i Ialta, febrer de 1945, i va posar el 1944 els primers ciments de l’Organització de les Nacions Unides a Dumbarton Oaks. El 1944 Roosevelt va guanyar per quart cop la reelecció a la presidència. Mai cap president dels Estats Units ha sigut president més de dues vegades. Després de la seva mort es va limitar la presidència a dos mandats, tradició que havia començat George Washington i que tots els demés presidents varen respectar sense que cap norma els hi obligués.

A principis de 1945 la seva salut va empitjorar i, tot i el consell d’allunyar-se de la primera línia, va voler seguir amb el seu propòsit de dirigir el país cap a la victòria i el febrer d’aquell any va participar en la Conferència de Ialta, on se’l va veure en un estat molt dèbil. El 12 d’abril de 1945 es trobava en balneari de Warm Spring, Geòrgia, acompanyat de l’antiga secretària de la seva esposa amb la qual hi havia tingut una relació extramatrimonial. Roosevelt estava convençut de que les aigües d’aquell balneari li anaven bé per les seves cames però, de sobte, quan estava posant per un quadre va patir un infart cerebral i va morir al cap de poc. La seva mort va ser molt sentida pels nord-americans, menys per la seva esposa al principi en veure a la seva secretària al costat del seu difunt marit, tot i que anys més tard es farien amigues. El va succeir a la presidència, tal i com mana la Constitució, el seu vice president, en Harry S. Trumann, amb qui no varen mantenir una bona relació. De fet, pràcticament ni es coneixien. La seva poca relació era tal que Trumann no coneixia els plans d’en Roosevelt pel futur com el de la bomba atòmica.

Curiositats:

  • Roosevelt és considerat pels nord-americans com el tercer millor president de la Història dels Estats Units, només estar per darrere d’en George Washington i l’Abraham Lincoln. En els Estats Units hi han diversos monuments que recorden la figura del 26º President.DSCF2074
  • La seva mare li controlava tant la vida que fins que ella no va morir, el 1941, va controlar l’economia privada del President. A part de que viva amb ell i la seva esposa, a qui no suportava.
  • Roosevelt consumia, en quantitats molt petites, cocaïna perquè creia que li anava bé per la salut.
  • El President i la primera dama mai varen dormir junts a la Casa Blanca, ja que no hi havia amor entre ells dos després de que l’Eleanor va saber els anys 20 que el seu marit l’enganyava amb una altra dona, la secretaria d’ella. La seva relació va ser amistosa i es varen complementar molt bé com a President i primera dama. L’Elanor va agafar un paper molt important i pràcticament únic fins llavors com a primera dama, sent molt activa i molt apreciada pels nord-americans. Sobretot va agafar carisma durant la crisi econòmica perquè l’Eleanor era la imatge d’una dona que provenia de classe baixa,  tot el contrari del seu marit. Aprofitant aquesta imatge i el seu dinamisme, l’Eleanor va ajudar molt en el seu marit en les campanyes electorals. El matrimoni es va arribar a plantejar, sobretot l’Eleanor, de convertir els Estats Units en un país dictatorial dirigit per ells perquè pensaven que el país necessitava moltes reformes, sobretot socials. Segons sembla, l’Eleanor va poder ser influenciada per corrents socialistes per una amiga amb la qual s’especula que va mantenir relacions sexuals.
  • Molta gent no sabia que el President anava amb cadira de rodes, ja que quan desfilava davant del públic mai portava la cadira de rodes i, fins i tot, semblava que caminava perquè quan es posava dret s’ajudava amb un bastó i l’espatlla del seu fill i amb la força dels seus braços movia les cames semblant que caminés. El seu fill era el que l’ajudava cada matí a aixecar-se del llit i a posar-lo en la cadira de rodes.
  • El quart fill d’en Roosevelt va sol·licitar en el seu pare anar a lluitar a la guerra per defensar la nació després de l’atac de Pearl Harbor.
  • Roosevelt va construir el despatx Oval a l’ala oest de la Casa Blanca. Curiosament l’ala oest la va fer construir en Theodor Roosevelt.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply