Ernst von Weizsäcker

L’Ernst von Weizsäcker va néixer a Stuttgart el 25 de maig de 1882 en una família noble. Conservador i nacionalista, somiava amb una Gran Alemanya, des del 1920 va ingressar al servei diplomàtic. Durant el règim nazi, el 1938, va ocupar el seu càrrec de secretari d’Estat en l’Oficina de Relacions Estrangeres. Va ser favorable a una solució negociada amb Txecoslovàquia. Durant la crisi dels Sudets va col·laborar amb l’oposició dins del Ministeri d’Afers Exteriors, i va estar en relació amb en Ludwig Beck, i més tard amb en Franz Halder i en Wilhelm Canaris, així com amb els britànics. Va intentar sense èxit mantenir la pau. Tenia el grau de SS-Gruppenführer. Durant els anys 1943-1945 va ser ambaixador en el Vaticà. Després de la guerra va tornar a Alemanya per actuar com a testimoni en els judicis de Nuremberg. Tot i que els Aliats li varen prometre que si tornava a Alemanya no el capturarien, el juliol de 1947 va ser capturat, processat i condemnat el 1949 a set anys presó, tot i que va ser alliberat a l’octubre de 1950 gràcies a les gestions de polítics, prelats i periodistes. L’Ernst von Weizsäcker va morir a Lindau el 4 d’agost de 1951. En les seves memòries publicades l’any 1959, Erinnerungen, justificava el seu compromís amb el règim.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply