Josef Dietrich

Josef Sepp Dietrich va néixer el 28 de maig de 1882 a Hawangen, Baviera. El seu pare treballava de carnisser i la seva mare treballava de criada en un hotel. Era el més gran de sis germans. El 1911 es va allistar a l’exèrcit bavarès, però va ser expulsat després de caure d’un cavall. Durant la Primera Guerra Mundial es va tornar a allistar-se a l’exèrcit com a voluntari, però va caure presoner en el front durant un temps i va ser ferit en més d’una ocasió. Després de la Gran Guerra va anar a viure a Munic i es va allistar al grup paramilitar de les Freikorps perquè s’oposava a la República Soviètica Bavaresa. Durant aquell temps no trobava una feina del seu gust i va treballar de cambrer, policia, mosso de granja, capatàs en una fàbrica de tabac, dependent de benzinera i de duanes.

Tot i no estar afiliat al partit nazi va participar en el putsch de Munic el 8 de novembre de 1923. El 1928 finalment es va unir al NSDAP i va ser nombrat comandant del cos de protecció de l’Adolf Hitler, les Schutzstaffel, les SS que eren anomenades per alguns dels seus camarades com die Chauffeureska. En aquell temps també treballava com expedidor en l’editorial Franz Eher a Munic i va formar part dels Escalons de Protecció a la Baviera Meridional. 

A principi dels anys 30, com a comandant del cos de protecció d’en Hitler, va ser el xofer oficial del líder nazi en els seus viatges per Alemanya durant les campanyes electorals. El 1930 va ser escollit delegat de la Baixa Baviera per al Reichstag i el 1931 va assumir el comandament del sector SS Nord a Hamburg. Dietrich es va casar en dues ocasions i va tenir tres fills, dos d’ells varen ser apadrinats pel líder de les SS Heinrich Himmler.


A partir de que els nazis varen arribar al poder va ser ascendit de manera ràpida. El 4 de juliol de 1934 va ser nombrat General de les SS pel seu paper en la Nit dels Ganivets Llargs. Dietrich havia dirigit un grup d’assalt de les SS que volia assassinar a l’Ernst Röhm i a altres líders de les SA el 30 de juny de 1934. Quan Hitler es va presentar a Wiessee, Baviera, per detenir a en Röhm i els seus còmplices, un dels homes del líder de les SA va intentar disparar amb el seu revòlver contra en Hitler, però va ser abatut per en Dietrich a l’últim moment. Des de llavors va ser més ràpida la seva ascensió en la jerarquia nazi. Va ser membre del Consell del Estat Prussià i Cap del Regiment Leibstandarte-SS Adolf Hitler, que tenia la missió de protegir la vida del dictador i, per aquest fet, aquest regiment estava millor armat que qualsevol altra divisió militar. Hitler li va tenir tanta confiança que el va deixar viure a la Cancelleria del Reich.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser nombrat general de les Waffen-SS i va comandar atacs a Polònia, França, Iugoslàvia, Grècia i, després, va comandar un grup de les SS en el Grup dels Exèrcits del Centre en la invasió a la Unió Soviètica, destacant en la batalla de Khàrkiv. Se li va donar preferència sobre les altres divisions per entrar triomfalment a les ciutats conquerides, tot i que a vegades aquesta preferència indignava a l’exèrcit regular perquè amb freqüència la conquesta d’una ciutat era aplaçada fins que el Leibstandarte pogués entrar en escena. Del 1942 al 1943 va ser cap del cos d’exèrcit a Rússia. El setembre de 1943 va ser enviat a Itàlia per rescatar al dictador Benito Mussolini i la seva amant Clara Petacci. Després de l’èxit de l’operació, Hitler va confiar encara més amb ell; el va nombrar cap suprem de l’Exèrcit, li va ordenar comandar un grup de les SS a la Batalla de Normandia, el 6º Exèrcit blindat en la Batalla de les Ardenes el desembre de 1944 i després en el Òder. A principi de 1945, Dietrich es va queixar de les ordres d’en Hitler de deixar tanta llibertat als oficials i, a l’abril de 1945, Hitler, després de veure les dures derrotes que patien els seus soldats, va ordenar que els homes d’en Dietrich es traguessin les cintes que portaven el seu nom perquè creia que ja no eren dignes per portar-les. Dietrich no va obeir l’ordre i va lluitar per l’Alemanya nazi fins al final. Els seus homes es van ocupar de defensar amb els últims tancs que quedaven la ciutat de Viena, que estava a punt de ser ocupada pels soldats soviètics. Finalment es va rendir el 9 de maig de 1945 al 3ª Exèrcit nord-americà del comandant George Patton a prop del Danubi.


El 1946 va ser jutjat en el procés de Malmédy per les matances a soldats nord-americans que havia realitzat durant la guerra i va ser condemnat a cadena perpetua. Però, gràcies a testimonis d’oficials alemanys, la condemna va ser rebaixada a 25 anys, tot i que els soviètics el volien condemnar a mort. El 1956 va ser alliberat de la presó de Landsberg quan només portava 10 anys, però el 1957 va ser jutjat de nou a Munic pels assassinat en la Nit dels Ganivets Llargs i va ser condemnat a 19 anys de presó. El 2 de febrer de 1959 va ser alliberat de nou per problemes de salut i se’n va tornar a viure a Baviera, on va dedicar el seu temps a una organització d’ex combatents de les SS. Dietrich va demanar al govern alemany una pensió que li va ser denegada. Quan alguns dels seus ex soldats varen saber que no rebia cap prestació econòmica varen recaptar diners perquè es pogués mantenir econòmicament. Josef Dietrich va morir el 21 d’abril de 1966 d’un atac de cor a Ludwigsburg. En el seu funeral i varen assistir 7.000 antics camarades de guerra i va ser elogiat per en Wilhelm Bittrich, un antic membre de les SS.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply