Wilhelm Keitel

Wilhelm Keitel va néixer el 22 de setembre de 1882 a Bad Gandersheim. El seu pare, Carl Keitel, era un terratinent de classe mitjana. Va ingressar a l’exèrcit el 1901 esperant heretar la propietat familiar. Keitel va participar en la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit de forma lleu i va ser destinat a l’Estat Major. Al final del conflicte es va allitar a l’Exèrcit de Terra. Entre els anys 1929 i 1934 va dirigir el departament d’organització de l’exèrcit en el Ministeri de Defensa del Reich. El 1935 va ser nombrat cap del departament de la Wehrmacht en el Ministeri de Guerra substituint al general Walter von Reichenau. El 1937 va ser nombrat general d’Artilleria, El 1938 va ser nombrat cap dels comandaments de l’exèrcit, el OKW, càrrec que va ostentar fins el 1945, i va ser el primer assessor d’Adolf Hitler. El novembre d’aquell any va ser nombrat capità general. Durant la Segona Guerra Mundial va ser nombrat cap del Comandament Suprem de les forces armades alemanyes, càrrec que de fet executava Adolf Hitler. El 1940 va ser nombrat mariscal de camp després de la victòria alemanya a la Batalla de França. Hitler sempre va acceptar tots els projectes bèl·lics de Keitel i era conegut popularment com Lakeitel, lacai, i Der general Jawohl, el general sí senyor. El propi Hitler el va humiliar un dia cridant-lo porter de cinema, tot i que li tenia una certa estima. Va perdre dos fills en el front rus. Va sortir il·lès de l’atemptat del 20 de juliol de 1944 i no va perdonar als oficials alemanys culpables.

El 8 de maig de 1945, després de que Alfred Jodl firmés la rendició a Reims, Keitel va volar del quarter general de Karl Döenitz a Flensburg a Berlín per firmar el segon document de la capitulació incondicional. Keitel va anar acompanyat pel capità general Paul Stumpff, de la Luftwaffe, i l’almirall general Hans George von Friedeburg de la Marina de Guerra. A les 12 i 9 minuts de la matinada, van ser conduïts a la sala de conferències davant de Gregory Zhukov, el ministre d’Afers Exteriors soviètic Andrei Vichinski, el mariscal del Aire britànic, Arthur Tedder, el general Karl Spaatz, com a representant de Dwight D. Eisenhower, i el general francès Jean de Lattre de Tassigny. Keitel va entrar a la sala molt orgullós i molt segur, portava l’uniforme de mariscal de camp, però es va tenir que asseure a la taula petita de la sala. Després, Zhukov va invitar a Keitel a apropar-se a la taula gran per firmar la rendició. L’antic mariscal de camp de Hitler es va treure a poc a poc la gorra i els guants, es va posar lentament el monocle davant l’ull esquerre, i va escriure a poc a poc el seu nom. Un cop va acabar de firmar, Keitel li va dir al intèrpret soviètic que per les males condicions de transmissió l’ordre d’alto el foc s’aplicaria l’endemà. Després, Zhukov els va obligar a abandonar la sala i tots es varen posar dempeus. Keitel es va posar sota al braç aquell document històric i va marxar. El 13 de maig de 1945 va ser detingut a Flensburg.

Keitel va ser jutjat en els Judicis de Nuremberg, on va ser condemnat a morir a la forca pel plantejament i direcció d’agressió bèl·lica i criminal contra la Humanitat. Abans de ser executat va demanar que l’avisessin amb temps per poder ordenar la seva cel·la. Keitel va demanar ser afusellat, concessió que li va ser denegada. Quan pujava cap al patíbul per ser penjat a la forca va cridar Deutschland über alles!, Alemanya per sobre de tot!. Després de l’execució a la seva cel·la i varen trobar una gran agulla imperdible amagada en una camisa. A més, tenia amagat sota el coll de la seva jaqueta quatre femelles de metall, dos trossos de ferro i una cinta d’acer afilada com un ganivet. Wilhelm Keitel va morir a la forca el 16 d’octubre de 1946.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply