Gottfried Feder, l’economista anticapitalista del NSDAP

Gottfried Feder va néixer a Würzburg el 27 de gener de 1883. El seu pare va ser un funcionari alemany. Un dels seus familiars havia sigut conseller d’Otto de Baviera, que més tard es convertiria en el rei de Grècia. Feder va estudiar a la ciutat de Munic i va estudiar enginyeria a Berlín i a Zuric. Quan es va graduar va fundar una empresa de construcció on treballava sobretot per Bulgària en la construcció d’edificis oficials. Però Feder es va sentir  frustrat com a enginyer, i durant la Primera Guerra Mundial va estudiar pel seu compte política financera i econòmica. Feder va ser un home de cultura amb idees heterodoxes.

Després de la Gran Guerra es va fer molt famós a Baviera per defensar la cancel·lació del deute alemany de la guerra. El 1919, quan era membre de l’organització ultranacionalista, la Societat Thule, va crear la Lliga alemanya de combat contra l’esclavitut capitalista, i va entrar en el nou partit nacionalista el DAP, coneixent més tard a Adolf Hitler on li va donar consells d’economia i de finances, a més d’influenciar-lo en l’odi contra el capitalisme de la comunitat  jueva. Feder va ser un dels responsables d’impulsar el DAP, que després es va passar a dir el NSDAP, i es va fer famós dins del Partit per la seva proposta de liquidar el deute alemany a través d’una bancarrota nacional, l’abolició de les rentes del capital, la nacionalització de totes les empreses i la supressió de l’esclavitud dels interessos. Aquestes idees varen ser les principals idees econòmiques dels 25 punts del programa nazi del 14 de gener de 1920, i Hitler estava molt impressionat amb Feder. Quan el Partit es mobilitzava per recaptar el màxim de gent, Feder va fer molts discursos econòmics on responsabilitzava la inflació i el caos econòmic que vivia l’Alemanya de la postguerra a la Borsa Internacional. Els seus discursos també sembraven l’odi contra la comunitat jueva, atacant els empresaris i els banquers jueus acusant-los de fer servir el Tractat de Versalles, la República de Weimar i el Reichstag com uns instruments pels seus interessos. El 8 de novembre de 1923 va participar en el fallit putsch de Munic, però després de fracassar no va ser arrestat i va continuar com un dels líders del partit nazi. El 1924 va ser elegit diputat pel Reichstag on va demanar durant els anys que va estar al parlament alemany (fins el 1936) la congelació de les taxes d’interès i la despossessió de la comunitat jueva. Tot i estar al NSDAP i tenir un respecte al seu líder, Hitler, Feder va escriure un article en el què acusava a Hitler de preferir la companyia de dones belles avanç de complir amb les seves obligacions com a cap visible del Partit. Segurament, el fet d’escriure aquell article i el fet de ser anticapitalista va ser que comencés a ser mal vist per Hitler i no li donés el càrrec que desitjava. El 1927 va escriure l’obra titulada Das programm der NSDAP und seine welanschaulichen Grundlagen, El programa del NSDAP i les seves funcions ideològiques.

Amb la pujada l poder dels nazis el 1933, el juliol va ser durant dos anys el Secretari d’Estat per al Ministre d’Afers Econòmics, tot i que Feder aspirava a ser Ministre d’Economia. Després va ser durant dos anys més Comissari Polític per a l’Assemblea Legislativa.  Tot i estar dins del govern nazi, ja el 1932 va perdre molt de poder i d’influència dins del Partit per la seva proposta d’eliminar el sistema capitalista, cosa que Hitler no estava disposat ja que demanava l’ajut d’inversors per finançar la seva campanya política i més tard al país. Quan va veure que els seus objectius polítics no eren assolits i anava sent arraconat dins del nou govern, el 1936 va decidir acabar la seva carrera política  i es va dedicar a la docència en el col·legi tècnic de Berlín, el Technische Hochschule. El 1935, quan ja havia decidit que abandonava la política, Hjalmar Schacht li va agrair els seus serveis prestats. Després va escriure diversos articles econòmics i antisemites i va viure a Munic en l’obscuritat. Gottfried Feder va morir el 24 de setembre de 1941 a Murnau.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply