Pierre Laval

Pierre Laval va néixer a Chateldon el 28 de juny de 1883. Poc després de l’arribada al poder dels nazis, el 1933, Laval va ser nombrat president del Consell de França. El 1935 va firmar el tractat de Roma per apropar el govern francès amb el govern de Benito Mussolini, i llavors va firmar un pacte d’ajuda mútua amb la Unió Soviètica i amb Txecosolvàquia. Laval sempre va ser partidari d’una política de conciliació respecte a Itàlia, i el 1936 es va oposar a les sancions de la Societat de Nacions a Itàlia.

El juny de 1940, amb el govern col·laboracionista de Philippe Pétain, Laval va ser nombrat ministre d’Afers Exteriors i vicepresident del Consell, però el 13 de desembre de 1940 va ser cessat del seu càrrec per les seves diferències amb Pétain, sobreto perquè va intentar ocupar al càrrec de Pétain. A l’abril de 1942, Pétain va ser obligat pels alemanys a convidar-lo a tornar al govern com a president del Consell, cosa que Laval va acceptar. Laval era una fanàtic antibolxevic. El 1944 amb l’entrada dels Aliats a França, es va unir als ministres de Vichy a Sigmaringen. Després de la guerra va fugir a Espanya passant després a Àustria, però va reclamat per les autoritats franceses i va ser detingut pels nord-americans que el varen entregar als francesos. Va ser declarat culpable del crim de traïció per un tribunal reunit a París que el va condemnar a mort. Després d’intentar suïcidar-se sense èxit amb verí, Pierre Laval va ser afusellat pels guàrdies de la presó de Fresnes el 15 d’octubre de 1945.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply