Harry S. Truman

Harry S. Truman va néixer el 8 de maig de 1884 a Lamar, Missouri. Truman va créixer en la granja de la seva família a Missouri i sempre es va esforçar per aconseguir l’afecte del seu tosc pare, en John Truman, que gaudia posant-se en picabaralles amb homes més corpulents que ell  per demostrar de què era capaç. Dels seus fills n’esperava la mateixa duresa i es va fixar amb en Vivian, el germà petit d’en Harry. De ben jove es va veure obligat a dur ulleres amb cristalls de cul de got, ja que tenia hipermetropia, i no podia practicar esport ni posar-se en cap baralla amb elsaltres nois, que es posaven constantment amb ell. Li deien Quatre ulls i marieta, i el perseguien quan sortien del col·legi. Ell mateix recordaria amb aquestes paraules la seva infància:

La veritat és que jo era una mica marieta.

Quan tornava a casa buscant el consol de la seva freda mare, aquesta li deia que no tenia per què preocupar-se perquè amb el seu pare desitjaven tenir una nena. Aquella infància tan complicada li va acabant deixant petjada. Tot i que era un bon estudiant i tenir un cert interès per la història, les dificultat econòmiques de la seva família varen fer que no pogués estudiar a la universitat tal i com desitjava. Després de graduar-se a l’institut va estar durant un temps sense fer res abans de tornar a la granja dels seus pares per treballar. Més tard es va embarcar en tres negocis i els tres varen fer aigües. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en el conflicte com a oficial d’artilleria a França, fet que el va convertir en l’únic president nord-americà que va combatre en la Gran Guerra. Truman va dir durant la Gran Guerra que desitjava matar als alemanys. Després de la guerra va exercir diferents professions abans de dedicar-se a la política dins les files del Partit Demòcrata. Entre altres coses va regentar un negoci de camises a Kansas City, pel qual se’l va conèixer com el camiser, però la merceria va tancar el 1922. Va ser llavors quan en Tom Pendergast, un dels cacics del Partit Demòcrata, li va plantejar presentar-se a les eleccions al jutjat del comptat de Jackson. Durant la campanya va enviar un xec de 10 dòlars al Ku Klux Klan, però li varen impedir afiliar-s’hi perquè es va negar a prometre que no contractaria a més treballadors catòlics per la campanya. El futur President era intolerant i antisemita declarat, quan estava festejant amb la seva xicota li va escriure:

Crec que un home és tan bo com qualsevol altre si és honrat i decent i no sigui ni negre ni xinès. El tiet Will diu que el Senyor va fer l’home blanc de la pols i l negre del fang, i que després va tirar el què sobrava i d’allí en va sortir el xinès. Odia als xinesos i als japonesos com jo. Suposo que són perjudicis racistes.

Truman anomenava normalment als jueus kikes en to pejoratiu, als mexicans, greasers sudaques, i utilitzava denominacions igualment despectives per altres grups ètnics. Després de no ser admès al Ku Klux Klan va ser membre lleial del famós aparell d’en Pendergast durant la dècada dels vint i els primers anys trenta. Però Truman es va avorrir de no progressar dins del Partit i el 1934 es va plantejar seriosament tornar a la granja familiar, però en Pendergast el va escollir per la candidatura al Senat, tot i que sabia que no estava preparat per aquell càrrec. Abans ho havia demanat a quatre persones més i totes elles ho havien rebutjat. Finalment va ser elegit senador per l’Estat de Missouri, càrrec que ocuparia fins al 1944, quan va ser elegit vicepresident. Com a senador va col·laborar en l’obra legislativa impulsada pel president Franklin Delano Roosevelt, però els seus companys del Capitoli el miraven per sobre de les espatlles i l’anomenaven El senador d’en Pendergast. Sense el suport d’en Roosevelt, va aconseguir la reelecció per un marge molt estret amb l’ajuda de dos polítics demòcrates de San Louis, en Robert E. Hannegan i en Bernard F. Dickmann. En aquells moments en Pendergast estava tancat en una presó federal per corrupció urbanística.  El 1941 va aconseguir prestigi quan va dirigir la direcció d’una comissió d’enquesta en el Senat sobre el programa de defensa nacional en què es va posar en evidència el malbaratament i les deficiències del sector. En les eleccions del novembre de 1944 va ser elegit vicepresident al costat d’en Roosevelt. Durant la seva breu vicepresidència no va prendre part de les principals decisions polítiques del país. Amb la mort del President, el 12 d’abril de 1945, el va succeir tal i com estableix la Constitució nord-americana. Com a President el principi es va trobar amb moltes dificultats; no era conegut internacionalment, no tenia experiència per fer front a les complexes qüestions de l’última fase de la guerra i no estava preparat per prendre decisions importants. Una de les seves frases cèlebres la va dir quan es va dirigir als periodistes:

Nois, si mai heu resat, feu-ho ara per mi.

El principi de la seva presidència va continuar amb la línia de l’administració Roosevelt. Truman va participar en la Conferència de Potsdam, on va informar als seus compatriotes de que els Estats Units disposava de la bomba atòmica. Estava decidit en acabar la guerra i en accelerar la rendició incondicional de Japó per estalviar una invasió a l’illa nipona. Amb aquest propòsit, finalment va decidir utilitzar la nova arma sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki. Després de tirar les bombes, el President va declarar:

Els japonesos varen començar la guerra des de l’aire a Pearl Harbor. Ara se’ls ha pagat amb la mateixa moneda.

En la postguerra va dirigir la política exterior nord-americana cap a la contenció de l’expansió del comunisme i el suport a les democràcies europees. El març de 1947 va anunciar en el Congrés la doctrina que portaria el seu nom, La Doctrina Truman, per promoure una política d’ajudes a favor de Turquia i Grècia, i va inaugurar la línia d’intervenció econòmica i militar de suport als països amenaçats per la Unió Soviètica. El juny de 1947 va dur a terme l’actuació de la European Recovery Program, el Pla Marshall, per finançar la reconstrucció dels països europeus. En els següents anys va administrar les primeres fases de la Guerra Freda. El 1948, en la Conferència de Bogotà, va suggerir l’Organització d’Estat Americans. En política interior va mantenir una línia de moderat reformisme, sobretot en temes de salaris i de protecció, cosa que va provocar que s’enfrontés als Republicans, que tenien majoria en el Congrés, i a una part del seu propi partit. El 1947 va firmar la Llei Talt-Hartley, que va permetre l’actuació governamental davant a les possibles vagues en les indústries bàsiques. Durant el seu mandat va començar la cacera de bruixes, la persecució dels comunistes nord-americans, definit la idea del ciutadà nord-americà lleial que es va projectar en els anys posteriors. El novembre de 1948, contra tot pronòstic, va ser reelegit President. Tothom confiava amb la seva derrota i, inclús, un diari nord-americà es va avançar al resultat i va sortir editat el dia següent de les eleccions amb la victòria del seu rival. Amb la creació de l’OTAN a l’abril de 1949 va posar en marxa un sistema de defensa occidental, i el 1950 va decidir la intervenció militar a Corea del Nord, tot i que es va oposar als plans d’expansió del conflicte del general Douglas MacArthur, que a l’abril de 195 va proposar el bombardeig atòmic de les bases xineses de Manxuria. El setembre de 1951 va firmar un tractat d’aliança amb el Japó. Un esmesa de 1951 va establir la impossibilitat de la reelecció d’un president per un tercer mandat. Quan va acabar el seu segon mandat, el novembre de 1952, amb l’elecció com a president del general Dwight D. Eisenhower, es va retirar de la política. Truman ha sigut un president que ha sigut més valorat en el pas dels anys que no pas quan va exercir la presidència. Harry S. Truman va morir el 26 de desembre de 1972.

Curiositats:

  • Tot i que va ser el primer president que va condecorar els militars negres que varen participar en la Segona Guerra Mundial, es coneix que era un racista hi havia definit els negres amb malnoms.
  • Dins la seva presidència va fer grans reformes a la Casa Blanca, que no era del seu gust. De fet, l’estructura de l’edifici estava antiquada i ell inclús la va definir com la Presó Blanca abans de les reconstruccions.
  • Un dels problemes que varen tenir els seus guardaespatlles amb ell quan era president va ser que li agradava anar a peu per Washington per comprar el diari, passejar el gos o inclús per anar al banc. Per satisfer aquest plaer, els serveis de seguretat manipulaven els semàfors perquè el President no es trobés a ningú mentre passejava.
  • Truman era un conegut francmaçó.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply