Walter von Reichenau

Walter von  Reichenau va néixer el 16 d’agost de 1884 a Karlsruhe. La seva família era rica i descendia de la noblesa alemanya. El seu pare va ser general de Prússia i ambaixador. El 1902 es va allistar a l’exèrcit alemany i el 1914 va ingressar a l’Acadèmia de Guerra de Berlín. Quan va començar la Primera Guerra Mundial va ser enviat al front occidental, on seria més tard condecorat amb la Creu de Ferro i ascendit a capità el 1918.

Després de la Gran Guerra va ser nombrat comandant de la 8º Companyia de metralladores i va militar en un grup paramilitar que va combatre als polonesos a Silèsia. A partir del 1923 va anar pujant de rang dins de la Reichswehr. Von Reichenau era considerat pels seus companys com un home fred, cínic, calculador, decidit i oportunista. El febrer de 1931 va ser nombrat Cap de la Secció a la Zona I a Prússia Oriental sota les ordres del general Werner von Blomberg. Tot i ser un militar i no posar-se en la política, va veure la ideologia del nacionalsocialisme com una arma per lluitar contra el marxisme, i estava convençut de que els nazis podrien ser domesticats en benefici de la Reichswehr. D’aquesta manera, Von Reichenau va ser un dels primers militars d’alta graduació que va acceptar el nazisme. El 1932 va conèixer personalment a l’Adolf Hitler a través del seu oncle, Friedrich von Reichenau, que era un admirador d’en Hitler i del nazisme.


Quan els nazis varen arribar al poder el 30 de gener de 1933 i Werner von Blomberg va ser nombrat ministre de Guerra, el febrer de 1933 Von Reichenau va ser nombrat Cap de l’Oficina Ministerial de Guerra on va treballar d’enllaç entre el partit nazi i l’exèrcit alemany. Aquell càrrec mai va ser del seu gust perquè tenia por que aquella activitat burocràtica el condemnés a un treball d’oficina en cas d’una guerra. Tot i això, Von Reichenau, com Von Blomberg, va començar a preocupar-se del gran poder que començaven a tenir les SA de l’Ernst Röhm i va exigir a en Hitler que les eliminés si volia veure’s assegurada la seva posició com a líder. Von Reichenau va conspirar contra les SA juntament amb en Hermann Göering i en Heinrich Himmler. El 30 de juny de 1934, en la Nit dels Ganivets Llargs, els nazis varen eliminar gran part de la cúpula de les SA, i Von Reichenau va ser responsable de mantenir l’Exèrcit perquè no intervinguessin per deixar pas a que les SS fessin la seva feina sense problemes. A l’agost de 1934, quan va morir el president Paul von Hindenburg, Von Reichenau, al costat d’en Von Blomberg, es va guanyar la confiança d’en Hitler quan va obligar als oficials de l’Exèrcit a prestar jurament d’obediència incondicional a en Hitler i va acceptar que es fusionés els càrrecs de President i de canceller en figura del líder alemany, ara dictador. El 1935 va ser substituït per en Wilhelm Keitel i a l’agost d’aquell any va ser ascendit a Tinent General i va ser comandant de la Zona VII, que tenia el seu quarter general a la ciutat de Munic. Al febrer de 1938 va substituir al general Walther von Brauchitsch com a Comandant en Cap del 6º Cos de l’Exèrcit.


Von Reichenau es va casar amb l’Alix. La germana de la seva dona, la Maria, va amagar durant la guerra a jueus i a dissidents polítics. Se sap que Von Reichenau ho sabia però no va dir mai res, tot i que ell era un declarat antisemita i comparava els jueus amb el comunisme.


Quan va començar la guerra, el setembre de 1939, va ser nombrat cap del 10º Exèrcit alemany per lluitar a Polònia. Durant la campanya a França, el maig-juny de 1940, va comandar el 6º Exèrcit, que va operar a Bèlgica, i, acompanyat pel seu ajudant Friedrich Paulus, va rebre la rendició de pau de Bèlgica a mans del rei Leopold III. Després de la campanya va ser ascendit a Mariscal de Camp el 19 de juliol de 1940, convertint-se d’aquesta manera en el militar més jove amb aquest rang en la història moderna d’Alemanya. El 1941 es va oposar a la invasió a la Unió Soviètica, però va participar-hi amb molt d’èxit comandant el 6º Exèrcit conquerint diverses ciutats ucraïneses i russes. Durant la invasió va col·laborar amb les SS i amb el SD en l’execució de jueus i comunistes. El 10 d’octubre de 1941 va dirigir a les seves tropes una ordre del dia que es va fer molt famosa per la seva brutalitat i que va ser copiada per molts generals de la Wehrmacht. El 30 de novembre de 1941 va comandar, per ordres d’en Hitler, el Grup d’Exèrcits del Sud, substituint al mariscal de camp Gerd von Rundstedt. A finals d’any, amb la retirada alemanya a les portes de Moscou, Hitler el va substituir pel general Friedrich Paulus. La relació entre Von Reichenau i Hitler va quedar malmesa després de que el 6º Exèrcit no avancés a la velocitat que el dictador volia i, sobretot, es van distanciar quan Von Reichenau va demanar-li que reclutés a russos i a ucraïnesos per lluitar contra els soviètics, cosa que Hitler no li va agradar gens perquè mai va suportar que un militar es posés en temes polítics.

El 12 de gener de 1942, quan estava al front oriental va patir una hemorràgia cerebral quan va anar a caminar a -40ºC. Després de cinc dies de l’incident, Hitler va ordenar que el transportessin a Alemanya, però quan era transportat amb l’avió va patir un accident quan varen fer un aterratge d’emergència. Tot i el fort accident, Von Reichenau va sobreviure però va morir poc després quan era transportat a l’hospital. Segons alguns testimonis, Von Reichenau no va morir per l’accident sinó que va morir d’un atac de cor. Segons alguns altres rumors que van circular, va patir una mort violenta per les seves desavinences amb en Hitler els últims mesos. Walter von  Reichenau va ser enterrat al cementiri dels Invàlids de Berlín, on encara avui en dia es troba. Hitler no va assistir al funeral i en el lloc seu i va anar en Gerd von Rundstedt.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply