Julius Streicher

Julius Streicher va néixer el 12 de febrer de 1885 a Fleinhausen, a la regió d’Augsburg, en el sud-oest de Baviera. El seu pare era mestre d’una escola i amb la seva esposa varen tenir nou fills. Streicher volia seguir els passos del seu pare i va ser professor en una escola primària a Nuremberg. Tot i que li agradava ensenyar als nens, l’apassionava encara més la política. Streicher sobresortia per ser antisemita, violent i cruel. Streicher explicava que el seu antisemitisme va néixer després d’un incident que havia passat quan ell només tenia cinc anys. La seva mare havia comprat una tela en una botiga jueva, però després va resultar que el material no era de la qualitat esperada; la seva mare va plorar i va afirmar que aquell fet el típic engany jueu. El 1909 es va afiliar al Partit Demòcrata Alemany, però a mesura que s’anava posant dins de la política no li va acabar d’agradar perquè creia que hi havia massa jueus ficats en ella. El 1913 es va casar amb la filla d’un forner, la Kunidunge Roth, i varen tenir dues filles.

Quan va començar la Primera Guerra Mundial es va unir a l’Exèrcit i va ser condecorat amb la Creu de Ferro de primera classe. Quan va acabar la guerra, el novembre de 1918, havia sigut nombrat tinent. Streicher, com la majoria dels nacionalistes, no va acceptar la rendició d’Alemanya, i menys el Tractat de Versalles, i acusava als jueus de la rendició i l’acceptació d’aquell tractat. El 1920 es va afiliar al Partit Socialista Alemany amb la intenció de dur els socialistes alemanys cap a un antisemitisme i un ultranacionalisme. A la tardor de 1921 es va unir a la Deutsche Werkgemeinschat (Comunitat Alemanya del Treball) i els seus atacs antisemites es varen tornar encara més durs, fet que li va comportar que alguns líders de l’organització el critiquessin per les seves sortides de to. Deia en aquella època que els jueus de Nuremberg raptaven a nens cristians per assassinar-los i utilitzar la seva sang en la preparació de pans pasquals. Aquell mateix any va quedar meravellat en escoltar a un jove Adolf Hitler en un dels seus mítings a Munic, i després de veure que els seus intents per canviar el Partit Socialista no donaven resultat i amb l’oferta d’en Hitler perquè s’afiliés al NSDAP va canviar de partit juntament amb els seus companys de Nuremberg. No a tots els membres del partit els va fer gràcia la seva adhesió; per exemple Dietrich Eckart el va qualificar de llunàtic. El 5 de setembre, se’l va jutjar en el districte bavarès de Schweinfurt pel delicte contra la religió. Streicher havia acusat als jueus de seguir mantenint la costum de l’assassinat ritual. En un discurs d’aquell any va afirmar que no s’hauria de considerar com un crim el fet de que un dia s’alcessin en armes i perseguissin als jueus fins l’infern. També va sostenir que s’havia demostrat que els jueus desitjaven la desgràcia d’Alemanya i que si el poble alemany hagués estat al corrent dels tractats secrets de la guerra, haguessin assassinat a tots els jueus.

A l’octubre de 1922 es va posar personalment sota les ordres d’en Hitler. Durant aquella tardor va fundar l’agrupació local del NSDAP a Nuremberg. A l’abril de 1923 va editar el setmanari antisemita, el Der Stüermer, el Paraxocs, on només explicava els mals de la comunitat jueva com històries sobre assassinats rituals entre els jueus, sobre una conspiració jueva mundial i sobre crims sexuals comesos pels jueus. La majoria dels alemanys no es varen creure el què publicava,  però es venien més de mig milió d’exemplars. La majoria dels que compraven el setmanari eren estudiants. El 8 novembre d’aquell any va participar en el fallit putsch de Munic, però tot i el fracàs i no ser empresonat va continuar fidel en tot moment a en Hitler. La lleialtat de Streicher va tenir la seva recompensa quan Hitler el va incloure en el seu cercle més íntim i li va dedicar unes  pàgines de gratitud en el seu llibre, el Mein Kampf.  Hitler deia fent referència a Streicher:

Qui estima el nacionalsocialisme, no pot rebutjar a Streicher. 

Hitler l’anomenava El toro de Francònia per la seva sang freda. El 1925, un cop va ser alliberat Hitler i va tornar agafar el control del Partit, Streicher va ser nombrat gauleiter de Francònia perquè controlés la ciutat de Nuremberg. El seu objectiu era difondre la seva ideologia antisemita, i va demanar prohibir l’entrada dels jueus als restaurants i els bars. Una de les seves frases que feia servir per desprestigiar als jueus era:

Les dones alemanyes són violades pels jueus.

La seva vida privada era molt activa igual que la seva vida sexual, i eren molt famosos els seus excessos sexuals. Streicher va editar imatges semi pornogràfiques, i quan va estar tancat a la presó de Nuremberg feia exercici despullat, cosa que va provocar que els altres interns no s’hi volguessin apropar.


Dins del govern nazi no va ocupar mai un càrrec important a part del de gauleiter, però amb l’augment de poders dels gauleiters se’n va aprofitar per boicotejar els negocis jueus. El 1933, com a diputat del Reichstag, va obligar a 250 jueus a pasturar l’herva d’un prat proper a Nuremberg. El 1938 va fer destruir la gran sinagoga de la ciutat de Nuremberg i va editar tres llibres racistes contra els jueus. A més, va continuar explicant que s’havia d’exterminar als jueus, a qui acusava contínuament de tots els mals; va arribar a editar que el dirigible Hindenburg havia sigut destruït pels jueus. Es podria dir que es passava els dies inventant-se tot tipus de calumnies per desprestigiar-los. També va editar llibres infantils amb el propòsit d’ensenyar en els més petits a tenir odi contra els jueus. A finals dels anys 30 controlava la ciutat de Nuremberg com un petit dictador i l’anomenaven El rei de Nuremberg, controlant tots els diaris i revistes de la ciutat. Però els seus excessos contra els jueus i els altres gauleiters que odiava varen ser condemnats per la majoria de la cúpula nazi, sobretot per en Hermann Göering, a qui Streicher va desprestigiar quan va editar en el Der Stüermer dient que la filla d’en Göering, l’Edda, va ser concebuda per inseminació artificial.

Streicher anava més enllà que els altres gauleiters perquè sabia que tenia l’amistat i la protecció d’en Hitler, i per això va continuar amb els seus excessos i calumnies. Però el febrer de 1940 la truita se li va girar encontra i va ser desposseït de les oficines del Partit per la mala imatge que donava. Llavors, Streicher va decidir retirar-se de la vida pública i de la política i se’n va anar a viure a la seva casa de camp de fora de Nuremberg. Tot i allunyar-se de la política va continuar amb l’edició del seu setmanari, però la seva davallada personal i política va continuar; el 1943 va morir la seva esposa i durant una part de la guerra va estar sota arrest domiciliari acusat de corrupció. A finals de la guerra es va tornar a casar amb la seva ex secretaria. Després de la guerra va intentar amagar-se dels Aliats.


El 23 de maig de 1945, un jeep en el que i anaven quatre nord-americans jueus de la 191º Divisió aerotransportada es dirigia cap a Berchtesgaden. Quan estaven a prop de la ciutat de Waidring, Àustria, el comandant jueu Henry Blitt es va fixar amb un home gran, que estava assentat a la terrassa prenent el Sol amb un cavallet de pintor al costat. El comandant va tenir la necessitat de beure’s un vas de llet fresca i va fer aturar el jeep. Els nord-americans varen entrar a la casa i el comandant es va beure el seu vas de llet mentre es posava a parlar amb aquell home gran, al qual desconeixia la seva identitat, i li va preguntar què opinava dels nazis. L’home li va respondre que no hi entenia de política i que només es dedicava a pintar. Llavors, el comandant, en to de broma, li va comentar que se semblava molt a en Julius Streicher, tot i la barba blanca que portava. L’home se’l va mirar sorprès i va cometre l’error de preguntar-li d’on el coneixia. Després de veure que l’havia errat, va intentar rectificar dient que es deia Sailar, però ja va ser massa tard i va ser capturat. Abans de marxar va demanar poder-se canviar de sabates i una noia jove que viva a la casa les hi va canviar. Segons va explicar Streicher sobre el seu arrest, va ser torturat pels soldats que el vigilaven a la seva cel·la i va dir que el cremaven amb cigarrets, l’escopien i el colpejaven.

Streicher va ser un dels acusats en els Judicis de Nuremberg, i no va tenir problemes en dir que estava d’acord en la discriminació que es feia en la població jueva. No se’l va acusar de crims de guerra, però si d’haver creat durant els anys trenta un clima d’odi contra la població jueva i de crims contra la humanitat. Quan es va examinar la seva mentalitat es va arribar a la conclusió de que era el que tenia menys coeficient mental de tots els acusats, i va ser l’acusat més menyspreat per tots. A Nuremberg va continuar amb la seva forta obsessió amb els jueus i va creure que el fiscal Robert H. Jackson es deia Jacobson. Finalment, en Julius Streicher va ser condemnat a morir a la forca, i va ser ajusticiat el 16 d’octubre de 1946 a la forca. Quan pujava al patíbul per ser penjat va cridar: Heil Hitler! i les seves últimes paraules varen ser:

Estic amb Déu.

Quan va quedar penjat no va morir de cop per algun tipus d’error en el procediment i es va anar asfixiant a poc a poc fins que va morir. Les seves restes varen ser incinerades i les cendres varen ser tirades al riu Isar.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply