Heinrich Hoffmann

Heinrich Hoffmann va néixer el 12 d’octubre de 1885 a Fürth. El seu pare, Robert Hoffmann, regentava un estudi de retrats a Ratisbona amb el seu germà menor Heinrich. Aquest germà ostentava des de 1887 el títol de fotògraf de la Cort Reial Bavaresa i va arribar a aconseguir projecció internacional amb retrats del kàiser Guillem II i del rei Eduard VIII d’Anglaterra. Hoffmann va començar a treballar en el taller del seu pare. Segons diuen, el seu pare el va obligar, com a únic fill, a continuar amb la professió. El 1908 va treballar com a fotògraf professional i des del 1909 ja tenia la seva pròpia empresa a Munic. Abans de 1914 es va fer un nom en els cercles artístics gràcies a un servei gràfic, l’Informe fotogràfic Hoffmann, i als retrats. L’1 d’agost de 1914, el primer dia de la Primera Guerra Mundial, va fotografiar la manifestació en l’Odeonsplatz de Munic. Anys més tard es va identificar en una de les fotogrfies, entre els caps de centenars de persones,a un jove Adolf Hitler. Durant la Primera Guerra Mundial va servir en un Departament de Reparació d’Avions en el front francès com a membre de la reserva civil prussiana Landsturm.

Després de la Gran Guerra, Hoffmann es va donar a conèixer a Munic com a fotògraf de premsa, retratista, editor i convençut nacionalsocialista de primera fornada. Regentava un estudi a l’Amalienstrasse 25, a prop de la plaça Odeó, en el centre de la capital bavaresa, que va anomenar Photohaus Hoffmann. Des d’allí va subministrar les seves imatges al diari il·lustrat Müncher Illustrierte Press i a agències nacionals i estrangeres.


Hoffmann es va casar amb Teresa Baumann, que seria amiga de l’Adolf Hitler. El 1911 va néixer la seva primera filla, Henriette, que es va casar el amb el líder de les Joventuts Hitlerianes, Baldur von Schirach.  El 1913 va néixer el seu segon fill, Heinrich. El 1928 la seva esposa va morir. Després de perdre la seva muller, Hoffmann va tenir una relació més propera amb el líder nazi. Segons diversos testimonis, Hitler se sentia com a casa a la llar de Hoffmann. A l’abril de 1934 es va tornar a casar amb una tal Erna en el pis d’en Hitler a la Prinzregentenplatz de Munic, i junts varen dur l’estudi fotogràfic de Munic. La seva nova esposa va contracta a una jove secretaria que feia de model, Eva Braun, i gràcies a Erna i Hoffmann Hitler va conèixer a l’Eva, amb qui va mantenir tenir una relació amorosa fins al final de la seva vida. El primer cop que es varen trobar va ser precisament a l’estudi Hoffmann a l’octubre de 1929. Anys més tard, Hitler va confiar amb Hoffmann perquè a l’Eva no li faltés mai de res i va ser l’encarregat de comprar-li una casa a Munic.


El 6 d’abril de 1920, Hoffmann es va afiliar al Partit Obrer Alemany, el DAP, que seria el partit nazi, el NSDAP, i va oferir el seu treball com a fotògraf. En aquells moments, Hoffmann publicava en una revista setmanal anomenada Auf Gut Deutsch, editada per l’escriptor Dietrich Eckart. De seguida va entrar en el cercle íntim de l’Adolf Hitler (és diu que va ser gràcies a Dietrich Eckart) i es varen fer bons amics. Hoffmann serà un dels convidats més freqüents a la casa del Berghof, a Obersalzberg. Quan, el 1922, un diari nord-americà va sol·licitar a Hoffmann que li enviés imatges del líder nazi, el fotògraf en va parlar amb Hitler, que li va proposar com a preu 30.000 dòlars. Però el pla no va funcionar perquè un reporter gràfic de l’Associated Press va tirar unes fotografies d’en Hitler a Nuremberg, sense tenir el permís del líder nazi, i va fugir sense que ningú pogués descobrir la seva identitat. Des d’aquell moment varen veure que les fotografies portaven grans beneficis, així que Hitler i Hoffmann varen tancar un pacte empresarial;  Hoffmann va ser l’única persona que se li va permetre fotografiar a Hitler, tot i que el principi va respectar el desig del líder nazi de només se fotografiat quan ell volgués. El fet de convertir-se en el fotògraf oficial d’en Hitler va tenir com a conseqüència que Hoffmann l’hagués d’acompanyar tota la vida. L’agència de Hoffmann seria l’única que podia vendre les imatges exclusives i lucratives d’en Hitler en tot el món. Es compta que li va tirar uns dos milions i mig de fotografies, cosa que el va convertir en un home molt ric, el 1944 tenia uns ingressos anuals de 3,5 milions de marcs, i Hitler va rebre un 10% dels beneficis de les vendes. Les seves obres fotogràfiques, a més d’enriquir-lo, varen servir per fer augmentar la popularitat d’en Hitler. Les primeres imatges d’en Hitler varen ser de quan era un presoner després del fracassat Putsch de Munic.

El 1924 va publicar una publicació il·lustrada amb el títol El despertar d’Alemanya en paraula i imatge. El 1926 va fundar, juntament amb Hitler i Hermann Esser, l’òrgan del Partit Illustreter Beobachter, amb nombroses il·lustracions i de periodicitat setmanal. Aquest mateix any, Hoffmann va fer publicar per primer cop fotografies en el Völkischer Beobachter. De seguida es va convertir en imprescindible per la campanya de propaganda d’en Hitler contra els seus competidors, tant de dins com de fora del NSDAP.  A la tardor de 1929 va expandir la seva empresa, i el petit taller amagat en un pati de la Schellingstrasse 50 es va convertir llavors en una empresa pròspera que, després de la mudança a l’Amalienstrasse 25 el setembre de 1929, va passar a figurar com a NSDAP Photohaus Hoffmann. Poc abans de la inauguració varen ser contractats nous treballadors, entre ells hi figurava una tal Eva Braun de 17 anys. Més tard, Hoffmann va contractar la germana petita de l’Eva, la Gretl Braun, per l’estreta relació entre Hitler i els Braun. Després de la guerra, el 1950, Hoffmann va fer de fotògraf de la segona boda de Gretl Braun, cosa que demostra que aquesta unió no es va trencar després de la mort d’en Hitler i la caiguda del nazisme. Més tard, Hoffmann es va convertir en un dels assessors personals i marxants d’art d’en Hitler. Però l’amistat entre Hitler i Hoffmann va portar l’enveja de jerarques nazis com el ministre Joseph Goebbels, el secretari Martin Borman o l’Otto Wagner, que li va molestar que Hitler parlés dels assumptes més secrets amb el fotògraf.  Tot hi no tenir un càrrec oficial va tenir contacte il·limitat amb el líder nazi fins al 1944.


El 1933 va ser elegit membre del Reichstag. Tot hi no tenir un càrrec oficial utilitzava a partir d’aquell any el títol d’informador gràfic del Reich pel NSDAP Reichsbildberichterstatter, títol que es va atorgar ell mateix. Amb Hitler com a canceller, Hoffmann es va instal·lar en l’oficina d’un fotògraf de premsa de Berlín, per inaugurar, després de 1933, una segona seu en la Friedrichstrasse i després en la Kochstrasse 10, en el barri de premsa berlinès. Aquell mateix any que els nazis varen arribar al poder, va publicar el llibre de més èxit, Hitler, wie ihn Keiner Kennt, El Hitler que ningú coneix. En aquest treball es mostra un Hitler relaxat, amistós i accessible. El 1934 va publicar Jugend un Hitler. El 1938 va publicar tres llibres més i el seu últim llibre el va publicar abans de que comencés la Segona Guerra Mundial. Amb les seves instantànies, va marcar la imatge privada d’en Hitler i els va estilitzar en els seus primers anys de canceller com a pare de la nació, suggerint una aproximació del canceller amb el poble. El 1936, Hoffmann va presentar-li a Hitler el doctor Theodor Morell, que acabaria exercint una gran influència en l’estat mental i físic del dictador. Per ordre de Hitler, Hoffmann, a més, va ser l’encarregat d’escollir les peces que s’exposarien a la mostra permanent de la Casa de l’Art Alemany. Hoffmann també va ser present en el Pacte Mólotov-Ribbentrop per desig exprés de Hitler, que volia que el seu fotògraf fes fotografies a les orelles de Iosif Stalin per comprovar si era jueu o no.

Durant la guerra va adquirir obres d’art antic, pràcticament totes provinents de museus espoliats per les autoritats nazis.


Després de la guerra va ser arrestat pels nord-americans i internat en el Camp d’Internaments de l’Exèrcit dels Estats Units en els terrenys de l’actual Cementiri del Nord de Munic. Moltes de les seves fotografies varen ser requisades pel govern nord-americà. Hoffmann va comparèixer en el Procés de Nuremberg en qualitat de testimoni. Del 1947 al 1948 va patir un procés de desnazificació per un tribunal muniquès, del qual va ser declarat culpable en primer grau i condemnat a quatre anys de presó i deu anys de treballs forçats. A més, se li varen retirar tots els seus béns per haver-se enriquit gràcies al règim nazi. La premsa el qualificava com un dels paràsits més grans de l’entorn d’en Hitler. El 1950 va ser alliberat i va anar a viure a Munic. Heinrich Hoffmann va morir l’11 de desembre de 1957 a Munic.

Curiositats:

  • Hoffmann va tenir problemes amb l’alcohol. Són molts els testimonis que expliquen que sempre anava begut.
  • El 30 d’octubre de 1922, una agència gràfica nord-americana li va oferir cent dòlars per una fotografia d’en Hitler.
  • Quan Hitler va tenir problemes econòmics i necessitava diners per ampliar la casa d’Obersalzberg, Hoffmann li va donar la idea de cobrar per cada fotografia on ell sortís, sobretot en els segells.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply