Heinrich Brüning

Heinrich Brüning va néixer el 26 de novembre de 1885 a Münster, Westfàlia. El seu pare, un comerciant de vins, va morir quan ell només tenia un any i va ser educat pel seu germà gran. Va tenir una educació catòlica, però quan es va anar fent adult va ser influenciat pel luterisme. Després d’acabar els estudis secundaris va estudiar Història, Dret i Economia nacional en les universitats d’Estrasburg, Bonn i en la London School of Economics. El 1915 va ser doctorat per les seves tesis econòmiques. Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar de forma voluntària com artiller de metralladores, tot i que era miop i un home dèbil. En el final de la guerra va arribar al rang d’oficial, on va obtenir moltes condecoracions, entre elles les Creus de Ferro de primera i segona classe per la seva valentia.  Després de la Gran Guerra no va acceptar la nova República de Weimar.

Tot i ser un home amb estudis, no va voler seguir amb la seva carrera acadèmica i va ajudar als soldats que havien lluitat a la guerra perquè trobessin feina o tornessin a estudiar. A principis dels anys 20 va ser editor del diari catòlic, Der Deutsche. El 1924 va ser elegit membre del Reichstag com a representant de Breslau pel Partit de Centre Catòlic, on va destacar pels seus discursos sobre economia. El 1929 va liderar el Partit al Parlament. Amb la crisi econòmica, el març de 1930 es va desfer el govern de coalició de socialistes, catòlics i nacionalistes moderats, i el 29 de  març va ser nombrat Canceller d’Alemanya en substitució del govern Socialdemòcrata d’en Hermann Müller, que no va poder frenar la crisi econòmica que patia el país. El seu govern va ser dominat per la burgesia alemanya, i el seu objectiu era solucionar els problemes de la crisi i es va comprometre a mantenir la seguretat financera. Les seves mesures varen ser reduir les finances nacionals retallant les despeses i els salaris, reduir els subsidis d’atur i augmentar els impostos. Totes aquelles mesures per reduir el deute va fer que fos un canceller mal vist per la majoria dels alemanys. Brüning va convèncer als governants de les grans potències europees de la impossibilitat d‘Alemanya de continuar pagant els seus deutes de reparació de la Primera Guerra Mundial. Per aconseguir-ho, a l’estiu de 1931 va viatjar a Chequers, París i Roma on es va limitar a preguntar en els seus interlocutors què farien en el seu lloc. Al final, totes les mesures del seu govern no varen servir per superar la crisi i moltes no varen ser aprovades pel Reichstag i pel president Paul von Hindenburg, que li va anar minvant el seu poder. La seva posició va quedar debilitada quan en les eleccions del setembre el seu partit va perdre vots enfront dels nazis i els comunistes. A l’estiu de 1932, en els carrers alemanys hi havien protestes tant de grups d’esquerre com de dreta. Per frenar aquells actes, va prohibir les SA i les SS. En aquella època, la taxa d’atur va superar els sis milions, i per frenar el desencant popular cap a ell va fer baixar els salaris dels polítics per donar exemple a la ciutadania. Però la seva posició era cada cop més dèbil, i les seves relacions amb el president Paul von Hindenburg varen empitjorar de tal manera que Von Hindenburg va qualificar la seva política com a Bolxevisme Agrari. Al final, Von Hindenburg va fer servir l’article 48 de la Constitució per apoderar-se dels poders d’en Brüning com a Canceller. Brüning es va resistir a deixar el poder i va intentar tenir el suport dels nazis, però no ho va aconseguir ja que no els va oferir cap poder dins del seu futur govern. En aquells moments de debilitat i on el carrer encara hi havia molta inestabilitat, el general Kurt von Schleicher va intentar ocupar el seu càrrec,  ja que creia que podia frenar el moviment nazi que estava en alça. Von Schleicher va influenciar el president Von Hindenburg perquè li retirés el seu suport. Quan Brüning va presentar un pla per assentar a jornalers sense feina en hisendes de l’aristocràcia prussiana, Von Hindenburg el va obligar a dimitir el 30 de maig de 1932 i el va substituir pel conservador Franz von Papen. Després de la seva dimissió no va voler tornar a liderar el seu partit, tot i que estava encontra del govern d’en Von Papen. Durant aquell temps va mantenir reunions amb el nazi socialista Gregor Strasser.


Quan l’Adolf Hitler va arribar al poder el 30 de gener de 1933, Brüning va fer campanya contra els nazis. El 6 de maig va tornar a liderar el Zentrum, però el partit va ser dissolt el 5 de juliol de 1933. Brüning va fugir d’Alemanya el 1934, ja que va estar a punt de ser arrestat i tenia por de ser assassinat o empresonat pels nazis com la resta dels seus companys. Per la seva sort, va aconseguir fugir pels Països Baixos i es va instal·lar primer a la Gran Bretanya i després als Estats Units el 1935, on va donar classes a la Universitat de Harvard com a professor de ciències polítiques i administració d’empreses. Durant aquell temps va advertir als nord-americans del perill que suposava Hitler i els bolxevics, però les seves advertències no varen ser escoltades.


Després de la Segona Guerra Mundial, el 1951 va tornar a Alemanya, a Colònia, per donar classes a la Universitat de Colònia, on va donar classes de ciències polítiques fins al 1953. Brüning no va estar d’acord amb la política que va seguir Alemanya, i el 1955 va decidir tornar als Estats Units on va escriure les seves memòries, Memoirs 1918 – 1934. Les seves memòries es varen publicar després de la seva mort el 1970 i són considerades poc fiables. Heinrich Brüning va morir el 30 de març de 1970 a Norwich, Vermont i va ser enterrat a Münster.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply