Wilhelm Canaris

Wilhelm Canaris va néixer l’1 de gener de 1887 a Dortmund, Alemanya. La seva família era conservadora, monàrquica i rica. Canaris va ser conegut com El Grec, pel suposat origen de la seva família paterna, rumor que ell va deixar córrer perquè deia que estava emparentat amb l’almirall Constantino Kanaris, un grec que va lluitar contra els turcs el 1822. En realitat, la seva família paterna procedia d’una avantpassats italians . El seu pare va ser un propietari d’una foneria d’alts forns de Westfàlia, però Canaris mai es va interessar per la feina del seu pare i es va interessar per la Marina de guerra, que en aquells moments intentava rivalitzar amb la Gran Bretanya.

L’1 d’abril de 1905, Canaris va ingressar com a cadet a la base de Kiel de la Marina imperial alemanya. En la Primera Guerra Mundial, el vaixell en el qual servia el jove Canaris com a oficial, el Dresden, va ser l’únic vaixell alemany que no va ser enfonsat en la Batalla de les illes Malvines el desembre de 1914. Però, al cap d’unes setmanes de persecució de la flota britànica, el vaixell va ser acorralat i enfonsat, i Canaris i la resta de la tripulació es van entregar com a presoners de guerra a les autoritats xilenes i varen ser traslladats al penal militar de la desèrtica illa de Quiriquina. Allí, Canaris va protagonitzar una increïble fuga remant en un petit bot fins a la costa xilena, d’on va travessar clandestinament els Andes a cavall. A l’Argentina, l’ambaixada alemanya li va entregar un passaport xilè amb el nom de Reed Rosas. Amb la nova documentació i el domini de la llengua espanyola va comprar un passatge a bord del vaixell holandès Frixia, que feia la ruta entre Buenos Aires i Rotterdam amb escala a la Gran Bretanya. Un cop va tornar a Alemanya, el govern alemany el va enviar a Espanya com a agent d’intel·ligència aprofitant el seu coneixement de l’idioma i el seu passaport xilè. Canaris va viure a Espanya entre el 1916 i el 1917. Alguns asseguren que quan es dedicava al servei d’espionatge va ser amant de l’espia Mata Hari.

Un cop va acabar la Gran Guerra, Canaris va tornar a Espanya molts cops durant la dècada de 1920 per establir les primeres cèl·lules de l’espionatge alemany i per tancar diversos acords secrets a favor del rearmament de la Marina alemanya, que havia estat limitada pel Tractat de Versalles. Canaris no va acceptar la República de Weimar i va combatre amb la insurrecció espartaquista i va aplaudir el putsch del Kapp del març de 1920. En aquell temps es va accentuar el seu nacionalisme i la seva postura conservadora. Se sospita que Canaris va intervenir en l’assassinat dels comunistes Rosa de Luxemburg i Karl Liebknecht, per tal cosa va ser arrestat i absolt.


Canaris es va posar molt content amb l’arribada al poder de l’Adolf Hitler el 30 de gener de 1933, tot i que detestava moltes de les formes i algunes de les idees del nazisme. Amb els nazis al poder, Canaris va ser nomenat comandant de la fortalesa de Swinemunde, a la desembocadura del riu Òder, al mar Bàltic. L‘1 de gener de 1935 va prendre possessió com a nou responsable del servei d’espionatge militar, l’Abwehr. Amb el cop d’Estat del general Francisco Franco a Espanya el juliol de 1936, Canaris des d’un principi es va posar al costat del militar espanyol, que havia conegut abans de la Guerra Civil espanyola. Va exercir tota la seva influència sobre en Hitler per comprometre Alemanya per ajudar a les tropes franquistes. Però, quan va acabar la Guerra Civil, Canaris va començar a rebutjar sense embuts al nazisme per la brutalitat criminal de les organitzacions nazis i, a partir de 1940, es va oposar a la política estrangera dels nazis. Ja a partir de 1938, Canaris va establir llaços amb els generals Ludwig Beck i Franz Halder, i els va donar suport a través d’en Hans Oster. Es va oposar durament a l’entrada a la guerra i, gràcies a ell, Franco va decidir que Espanya es mantingués neutral. Va protestar pels crims de les SS a Polònia i a la Unió Soviètica, sense que sigués sancionat, i va decidir lluitar secretament contra en Hitler, tot i que no va participar activament en cap complot fins més tard. Va estar al corrent de les activitats dels conspiradors i va ajudar a través del servei d’intel·ligència a refugiar a molts enemics del règim. Canaris va treballar amb tanta habilitat que els nazis no van descobrir les seves activitats fins al 1944.

Dins del règim, es va trobar amb l’oposició d’en Reinhard Heydrich perquè aquest volia fer-se amb el control de l’Abwehr, i va fer investigar i comprovar els vincles de l’almirall Canaris amb l’oposició. Per la seva banda, Canaris també el va investigar i va documentar l’origen jueu de l’àvia d’en Heydrich, la Sara Heydrich, i finalment els dos van decidir silenciar les seves investigacions per no autodestruir-se. Curiosament, abans, els dos homes havien sigut bons amics i rememoraven la seva vida comuna a bord del creuer escola Berlín. La dona de l’almirall, l’Erika Canaris, sovint deia que enyorava els concerts a casa del violinista aficionat Heydrich. Inclús després de la promoció d’en Canaris al Contraespionatge militar el gener de 1934, Canaris va seguir comunicant-se amb en Heydrich i va intentar conservar la seva amistat. 

Però, amb la mort den Heydrich el 4 de juny de 1942, el seu successor, Ernst Kaltenbrunner, ajudat pel líder de les SS Heinrich Himmler, va continuar amb les investigacions cap a en Canaris. Quan diversos agents alemanys a Turquia es van passar al bàndol Aliat enduent-se diverses claus criptogràfiques, Hitler es va enrabiar molt amb en Canaris i el febrer de 1944 va firmar l’abolició del servei d’intel·ligència militar i va traspassar-ne els diferents departaments a la RSHA. Llavors, Canaris va ser enviat a un destí burocràtic al departament de guerra comercial i economia. A l’agost de 1944, després de l’atemptat contra en Hitler el 20 de juliol de 1944, Canaris va ser detingut i traslladat als calabossos de la Prinz Albrechtstrasse, la seu central de la Gestapo a Berlín. Després va ser enviat al camp de concentració de Flossenburg, a prop de l’actual ciutat txeca de Polsen. A les sis de la matinada del 9 d’abril de 1945, Wilhelm Canaris va morir penjat amb un altre grup de presoners. Els nazis estaven tan enfadats amb ell, que l’almirall va ser torturat, penjat, revifat i tornat a penjar. El seu cadàver va ser incinerat una setmana abans de que el 3º Exèrcit nord americà, dirigit pel general George Patton, alliberés el camp.

Curiositats:

Canaris admirava molt al dictador Franco i sempre va conservar sobre la taula del seu despatx de Berlín una fotografia dedicada del dictador espanyol. També s’ha afirmat que després de la mort d’en Canaris, la seva dona Erika va rebre una pensió vitalícia del govern espanyol per decisió d’en Franco.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply