Ernst Hanfstaengl

Ernst F. Sedgwick Hanfstaengl va néixer a Munic el 2 de febrer de 1887. El seu pare, Edgar Hanfstaengl, era un ric editor d’art alemany i era el propietari de l’editorial Kunstverlag Franz Hanfstaengl. La seva mare, Katharine Heine Guillermina, era de nacionalitat nord-americana descendent de dos generals de la Guerra de Secessió, i provenia de la família de John Sedgwick. El seu germà petit, Edgar Hanfstaengl, va ser un editor de llibres d’art. El seu padrí va ser el duc Ernst II de SaxòniaCorburg-Gotha. Hanfstaengl li varen posar el sobrenom de Putzi, que vol dir petitó, ja que de petit era baix, tot i que quan es va fer gran feia 1,95 centímetres però igualment li varen continuar dient Putzi. Va passar gran part de la seva infància als Estats Units, on els  seus pares volien que s’ocupés dels negocis familiars a Nova York. Entre el 1905 i el 1909 va estudiar a la Universitat de Harvard, on va destacar tocant el piano amb molt de talent. El seu do per la música va fer que composés melodies per l’equip de futbol de Harvard. El 1909 es va llicenciar, però va haver de tornar a Alemanya per complir amb el servei militar.

Un cop va fer el servei militar va acabar de completar els seus estudis a les ciutats de Roma, Grenoble i Viena. Havent donat per acabats els estudis, va tornar a Nova York per dirigir la sucursal americana de l’empresa del seu pare, situada a la 5º Avinguda, dedicada a l’editorial de l’art, amb seu a Munic. Tenia filials a Berlín, Roma, París, Londres i Nova York. En aquella època viva envoltat de luxes; cada matí es dedicava a tocar el piano al Harvard Club de Nova York, on va conèixer a Franklin i Theodore Roosevelt, i va fer amistats importants amb personatges com el magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst o l’actor Charles Chaplin. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el 1914, va demanar ser repatriat a Alemanya, però no se li va concedir el seu desig. El 1917 la sucursal nord-americana que dirigia va ser confiscada en considerar-se que era propietat dels enemics.


L’11 de febrer de 1920 es va casar amb Helene Elise Adelheid Niemeyer, a Long Island. La parella va tenir 2 fills: Egon Ludwig, que va lluitar a la Segona Guerra Mundial amb els nord-americans, i Hertha, que va morir quan tenia 5 anys per culpa d’una malaltia.


El 1922 es va traslladar amb la seva família a Munic on va treballar a l’ambaixada americana. Durant aquella època va fer amistat amb el capità Truman Smith, un gran admirador de l’Adolf Hitler. El capità li va demanar que anés a un míting del líder nazi en lloc seu a la cerveseria Kindlbräu. Quan va sentir per primer cop a Hitler en va quedar admirat, i va quedar tan impressionat amb aquell home que va decidir presentar-se davant d’ell. Volia conèixer el qui creia que era el futur d’Alemanya, i d’aquesta manera varen començar una estreta amistat. El 1923 va donar tot el seu suport financer al NSDAP; va donar un préstec de mil dòlars per editar diàriament el Völkischer Beobachter i va introduir Hitler a l’alta societat de Munic. El va presentar a l’editor Hugo Bruckmann i la seva esposa Elsa Bruckmann,  i el va ajudar a millorar la seva imatge. Per la seva part, a Hitler li agradava la seva companyia perquè el distreia tocant el piano, sobretot li agradava que toqués les composicions de Richard Wagner. El 8 de novembre d’aquell any va participar en el fallit Putsch de Munic. Però, després de que el Putsch anés malament, va fugir a Àustria on s’hi va quedar una temporada. Hitler no va tenir la mateixa sort sort i, perseguit per la policia, es va refugiar a la casa dels Hanfstaengl, a Uffing am Staffelsee, en els Prealps de l’Alta Baviera, a uns setanta quilòmetres de Munic. A la casa hi havia la seva esposa Helene, que va evitar que Hitler es suïcidés, però no va aconseguir que no fos detingut per la policia. Hanfstaengl va ser qui va pagar la multa que havia de pagar en Hitler pel Putsch i el va anar a veure sovint a la presó de Landsberg am Lech quan va saber que ja no era perseguit. Quan Hitler va sortir de la presó, Hanfstaengl va col·laborar amb la recaptació de diners per a l’edició del llibre Mein Kampf, que el líder nazi va escriure quan estava la presó. Hanfstaengl va corregir la multitud de faltes que hi havia en el llibre. També va col·laborar novament en la recaptació de diners per al diari oficial del NSDAP, el Völkischer Beobachter.

L’amistat amb Hitler en aquells moments era molt gran, fins i tot el líder nazi va apadrinar el seu fill, Egon, que anomenava Hitler com l’oncle Dolf, i va ser convidat la nit de Nadal de 1924, just després de sortir de la presó, a la nova casa de camp dels Hanfstaengel a Herzogpark, Munic. Hitler anava molt sovint a casa dels Hanfstaengl, on menjava sense parar uns pastissos de crema. Però Hitler es va anar tornant més excèntric amb Hanfstaengl i li feia toca composicions amb el piano exclusivament per a ell a totes hores, encara que fos a altes hores de la matinada. Per exemple, durant aquella nit de Nadal li va demanar que li toqués el Liebestod d’Isolda en l’elegant piano de cua Blüthner de Hanfstaengl. També li agradava de Hanfstaengl que li expliqués anècdotes de l’alta burgesia o dels seus viatges a l’estranger, com també acudits. Mica en mica es va convertir com el bufó del rei per a Hitler. També es va parlar molt en aquella època d’un possible amor entre Hitler i Helene, i també hi havien rumors d’un romanç entre Hitler i la germana gran de Hanfstaengl, Erna. Aquests rumors varen créixer després de que Hitler s’amagués a la residència de Hanfstaengl després del Putsch. 

A partir de 1927 la seva opinió sobre Hitler era cada cop menys favorable, sobretot el menyspreava perquè el considerava inculte per les seves opinions precipitades i plenes de tòpics sobre l’art i la cultura, però va continuar tocant el piano per a ell i les seves converses continuaven amb la mateixa intensitat. Un dia va enxampar a Hitler posant sucre en un vi car que l’hi havia servit.

El fet de que Hanfstaengl dominés l’anglès i tingués moltes connexions amb l’alta societat de la Gran Bretanya i dels Estats Units i, sobretot, gràcies a la seva amistat amb Hitler, va fer que sigués nombrat Cap de l’Oficina de Premsa Estrangera de Berlín pel NSDAP, tot i que l’Oficina a partir de 1933 estava a Munic, a la Karlstrasse 18, que actualment es utilitzada per l’Església Evangèlica i Luterana de Baviera. La seva principal tasca era demostrar al món la cara més amable de Hitler. Tot i tenir un càrrec dins del Partit i col·laborar-hi, no va ser fins l’any 1931 que s’hi va afiliar de manera oficial.


Amb aquest càrrec va contribuir a l’ascens polític de Hitler com a canceller el 30 de gener de 1933. Però després de que arribessin a la Cancelleria no va tenir cap càrrec important, més aviat se’l va anar apartant del cercle de Hitler. Tot i això encara hi tenia una bona connexió, per exemple, el febrer de 1933 va ser el primer a informar a Hitler i a Hermann Göering de que es cremava el Reichstag, ja que viva molt a prop del Parlament. Però en aquells primers mesos del règim, Hanfstaengl no va estar d’acord amb les decisions que es prenien i criticava algunes d’elles, com la construcció dels camps de concentració i el terror que implantaven als carrers. Aquell mateix any que varen pujar al poder va editar un llibre amb caricatures de Hitler. El llibre, anomenat; Hitler in der Karikatur der Welt. Tag gegen Tinte, es poden veure caricatures que deixen bé a Hitler, tot i que hi ha alguna crítica cap al canceller. Com que era el primer any del nazisme al poder, no es varen fer cas a les crítiques. El 1938 es va tornar a editar el mateix llibre a Alemanya, però com que Hanfstaengl en aquells moments havia fugit d’Alemanya es va eliminar el seu nom del llibre.

El 1934 va viatjar a Roma per entrevistar-se amb el dictador Benito Mussolini per tal d’apropar la posició dels dos països i fer que els dos dictadors s’entrevistessin aquell any. Aquell mateix any va viatjar als Estats Units per tal de ser present a la 25è reunió de Harvard. L’arribada de Hanfstaengl a Nord-Amèrica va generar molta polèmica i va ser insultat per 1.500 manifestants pel seu suport al nazisme i a l’antisemitisme. A la reunió de Harvard no se’l va tractar bé, i el President de Harvard no va acceptar mesos després un donatiu de Hanfstaengl de 1.000 dòlars pels seus lligams amb el nazisme. Tot i aquell ambient hostil, la seva estada a Estats Units li va permetre salvar la vida, perquè quan era a l’altra banda de l’Atlàntic, a Alemanya, es produïa la Nit dels Ganivets Llargs, els assassinats a les SA i a l’oposició del règim nazi, segons algunes fonts, ell també hagués sigut eliminat si s’hagués trobat a Alemanya, ja que dins del NSDAP Hanfstaengl tenia un enemic que l’obstaculitzava en les seves relacions amb Hitler, el ministre de Propaganda Joseph Goebbels, que finalment va aconseguir apartar-lo de l’entorn d’en Hitler a finals de 1934. Quan es va celebrar el congrés de 1935, ja feia un any que Hanfstaengl no tenia accés personal a Hitler.


El 12 de maig de 1936, Hanfstaengl es va divorciar formalment de la seva esposa Helene per motius polítics, tot i que Helene ja havia abandonat Alemanya el 18 d’agost de 1934 perquè va veure els perills del nazisme i va aconsellar al seu marit que també abandonés Alemanya. Però, a part dels motius polítics, la parella va tenir una relació complicada; Quan la mare de Helene va caure malalta crònica i va haver d’anar a viure a casa dels Hanfstaengl a Munic, Hanfstaengl es va distanciar de la seva esposa i la relació va empitjorar més quan la seva filla Hertha, de només cinc anys, va morir.  A més, Hanfstaengl va ser un marit egoista i va deixar molt temps sola a l’Helene cuidant a la seva mare i el seu fill. Egon, el fill, també va explicar anys més tard que el seu pare va tenir moltes aventures amoroses i va ser violent i desconsiderat amb la seva mare. Però no únicament amb la seva dona va tenir problemes, la seva germana no li va perdonar que es distanciés i critiqués a Hitler i el seu règim, i la relació entre els dos germans es va refredar. Erna, que era un fidel seguidora del nazisme, es va fer molt amiga i es va veure influenciada per la Unity Mitford, una aristòcrata britànica fidel al nacionalsocialisme. Després de que Ernst fugís d’Alemanya el 1937, Erna no el va voler ajudar a fugir d’Alemanya però sí que més tard es va reunir amb ell a Suïssa i li va recomanar que anés a un psiquiatre, concretament li va aconsellar que anés a veure el doctor Carl Jung. Erna, això sí, va minimitzar l’impacte que va provocar a Alemanya la fugida del seu germà argumentant que Ernst estava psicològicament desequilibrat.

La seva caiguda del règim:

El 1937 Goebbels va voler apartar definitivament a Hanfstaengl de l’entorn de Hitler. En un sopar amb Hitler i el seu entorn, Goebbels va ridiculitzar-lo i va deixar entreveure que era un traïdor. D’aquesta manera el ministre va convèncer a Hitler de fer-li una broma per espantar-lo. La broma consistia en fer-li creure que havia de complir una missió molt important a Espanya, que en aquells moments estava en plena Guerra Civil, i li donarien uns documents que només els podia obrir a dalt de l’avió que l’esperaria i l’informarien de que un cop arribés en territori espanyol s’hauria de llançar en paracaigudes a la zona on indicaria el document. Un cop a terra espanyola hauria de treballar com a agent del general Francisco Franco. Hanfstaengl s’ho va creure tot, i va pujar a l’avió convençut de tirar-se amb paracaigudes. Però la realitat va ser que un cop dalt de l’avió, l’aparell no parava de donar voltes per Alemanya, ja que aquella missió no existia. Hanfstaengl estava terroritzat en aquells moments a dalt de l’avió, i en tot moment es va creure que es trobava en territori espanyol. Un cop va aterrar l’avió i va veure que li havien gastat una broma, va tenir tanta por per la seva vida que va decidir fugir d’Alemanya. Primer va viatjar a Suïssa i després a la Gran Bretanya.

De seguida el règim nazi el va intentar convèncer perquè tornés a Alemanya i li varen prometre que no li passaria res. Només era una trampa, ja que la Gestapo tenia ordres de detenir-lo si tornava a Alemanya. Mentre va estar exiliat a Suïssa, va esperar que el seu fill també fugís d’Alemanya per poder fugir junts cap a la Gran Bretanya. A finals de març de 1937, Egon va viatjar amb tren en direcció a Suïssa per trobar-se amb el seu pare; només  portava una maleta amb tovalloles, 40 marcs i una fotografia dedicada de l’Adolf Hitler. Quan va creuar la frontera amb Àustria va ser aturat per un funcionari que trobava estrany que un noi tan jove viatgés tot sòl. El funcionari li va revisar el passaport i  la maleta, però quan va veure que portava una fotografia dedicada de Hitler va quedar tan impressionat que el va deixar marxar sense problemes. Un cop junts, pare i fill es varen dirigir a la Londres, on Hanfstaengl va intentar sense èxit que Hitler el rehabilités com a camarada del Partit a través de Hans Heinrich Lammers i Julius Streicher.


Quan va començar la Segona Guerra Mundial es trobava en territori britànic, però va ser empresonat pels britànics en considerar-lo enemic i va ser portat en un camp de presoners a Canadà. El 1942 va ser lliurat sota el nom de doctor Sedgwick als Estats Units i va treballar pels serveis del president Franklin Delano Roosevelt subministrant a John F. Carter, l’assessor i analista del President, informacions per eliminar el nacionalsocialisme d’Alemanya. Hanfstaengl va treballar en el Projecte S, on va revelar informació sobre 400 líders nazis. En aquests informes va dedicar 68 pàgines a la figura de Hitler, explicant curiositats de la vida privada del dictador. Amb tot, sembla que alguna informació que explica sobre la vida de Hitler no és massa real. Entre altres coses, com que Hanfstaengl era un home d’ideologia conservadora i odiava els homosexuals, acusava a Hitler d’homosexual i d’impotent. El 1943 va col·laborar amb el professor Henry A. Murray, el director de la Clínica Psicològica de Harvard, i amb el psicoanalista Walter C. Langer i altres experts per fer un informe d’Anàlisi de la personalitat de l’Adolf Hitler. Aquests informes van ser presentats a l’Oficina de Serveis Estratègics (OSS).


El 1944, un cop acabada la seva missió amb els serveis secrets, va ser lliurat als britànics fins l’any 1946. Un cop acabada la guerra va tornar a Alemanya. El 1957 va escriure les seves memòries sobre les vivències amb en Hitler d’abans de la guerra, titulades Zwischen Weissem und Braunem Haus (Entre la Casa Blanca i la Casa Parda). El 1974 va assistir a una reunió de Harvard, on li van donar el premi musical de la Universitat com a autor de diverses cançons de Harvard. Llavors, el seu passat nazi no va ser comentat. Ernst Hanfstaengl va morir a Munic el 6 de novembre de 1975.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply