Vidkun Quisling

Vidkun Quisling va néixer el 18 de juliol de 1887 a Fyresdal, Noruega. D’origen pagès, va ser educat en la Reial Escola d’Oficials Noruecs i a l’Acadèmia Militar. Del 1911 al 1923 va ser membre de l’Estat Major noruec, de 1918 a 1919 va ser agregat militar a Petrograd, i del 1927 a 1929 va estar al càrrec dels assumptes britànics a Rússia durant la interrupció de les relacions diplomàtiques. Vidkun es va fer famós en la dècada de 1920 i es va guanyar la fama d’home humanitari durant la crisi de fam russa i la crisi dels refugiats armenis. Temptat inicialment pel comunisme, es va passar finalment a l’altre bàndol. Del 1931 al 1933 va ser nombrat ministre de Defensa Nacional de Noruega en el govern del Partit Agrari. El 1933 va ser expulsat del govern i va crear el maig d’aquell any un petit partit, el Nasjonal Samling, que no va gaudir de masses simpaties, ja que era un partit pronazi i no va aconseguir ser diputat.

A l’abril de 1940 va facilitar la invasió del país per les tropes alemanyes després d’entrevistar-se amb l’Adolf Hitler el desembre de 1939. Aquell mateix mes va ser nombrat cap del govern controlat pels alemanys, tot i les seves reticències amb el Comissari del ReichJosef Terboven, i el febrer de 1942 va rebre el títol de primer ministre. Majoritàriament, els noruecs van rebutjar el seu mandat per intentar nazificar la població noruega. A part, el Nasjonal Samling estava dividit entre els partidaris de la sobirania noruega i els partidaris d’una integració al Reich alemany. Quisling va destacar pel seu consum ostentós; viva en una vila anomenada Gimle, en una zona selecta de les afores d’Oslo, amb mobiliari viking d’imitació, tenia sota la seva propietat vuit mil botelles de vi i diversos artefactes saquejats a la família reial o als maçons. A més, va desviar diner públic per sufragar totes les seves despeses i va comprar-se una casa de camp batejada amb el nom de Niu de l’Àguila.

Després de la Segona Guerra Mundial va ser arrestat el maig de 1945 i jutjat per alta traïció però, per algun motiu, no se li va imposar la pena capital. El rei Haakon VII va denegar l’indult demanat per la seva esposa. Tot i això, el 24 d’octubre de 1945 va ser executat pels guàrdies de la presó d’Oslo a Akrehus que s’havien conjurat per assassinar-lo. Els Aliats el varen considerar el prototip de traïdor.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply