Vidkun Quisling

Vidkun Quisling va néixer el 18 de juliol de 1887 a Fyresdal, Noruega. El seu pare era un pastor protestant. Va ser educat en la Reial Escola d’Oficials Noruecs i a l’Acadèmia Militar, on va obtenir les classificacions més altes de la història noruega. Del 1911 al 1923 va ser membre de l’Estat Major noruec, del 1918 a 1919 va ser agregat militar a Petrograd, i del 1927 a 1929 va estar al càrrec dels assumptes britànics a Rússia durant la interrupció de les relacions diplomàtiques. Quisling es va fer famós en la dècada de 1920 i es va guanyar la fama d’home humanitari durant la crisi de fam russa i la crisi dels refugiats armenis. Temptat inicialment pel comunisme, es va passar finalment a l’altre bàndol. Del 1931 al 1933 va ser nombrat ministre de Defensa Nacional de Noruega en el govern del Partit Agrari, una formació nacionalista. El març de 1933 va ser expulsat del govern quan aquest va caure i va crear el maig d’aquell any un petit partit, el Nasjonal Samling, que no va gaudir de masses simpaties, ja que era un partit pro-nazi i no va aconseguir ser diputat. Quisling proclamava obertament la superioritat de la raça nòrdica i era un ferm anticomunista.

A l’abril de 1940 va facilitar la invasió del país per les tropes alemanyes després d’entrevistar-se amb l’Adolf Hitler el desembre de 1939. Aquell mateix mes de la invasió va ser nomenat cap del govern controlat pels alemanys, tot i les seves reticències amb el Comissari del ReichJosef Terboven, i el febrer de 1942 va rebre el títol de primer ministre. Majoritàriament, els noruecs van rebutjar el seu mandat per intentar nazificar la població noruega. A part, el Nasjonal Samling estava dividit entre els partidaris de la sobirania noruega i els partidaris d’una integració al Reich alemany. Quisling va destacar pel seu consum ostentós; viva en una vila anomenada Gimle, en una zona selecta a les afores d’Oslo, amb mobiliari víking d’imitació, tenia sota la seva propietat vuit mil botelles de vi i diversos artefactes saquejats a la família reial o als maçons. A més, va desviar diner públic per sufragar totes les seves despeses i va comprar-se una casa de camp batejada amb el nom de Niu de l’Àguila.

Després de la Segona Guerra Mundial va ser arrestat el maig de 1945 i jutjat per alta traïció però, per algun motiu, no se li va imposar la pena capital. El rei Haakon VII va denegar l’indult demanat per la seva esposa. Tot i això, el 24 d’octubre de 1945 va ser executat pels guàrdies de la presó d’Oslo a Akrehus que s’havien conjurat per assassinar-lo. Els Aliats el varen considerar el prototip de traïdor.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply