El fusell japonès Tipus

El primer fusell japonès que va ser dissenyat completament va ser el Tipus 13, d’11 mil·límetres, anomenat Murata. Era d’un sol tret. Llavors, el va seguir el Tipus 20, de 8 mil·límetres, que va aparèixer el 1887 i després el Tipus 27. El 1897 va aparèixer el Ariaska, Tipus 30 de 6,5 mil·límetres, que va ser el fusell estàndard de la guerra contra Rússia el 1904. Una altra versió va aparèixer també aquest any. El Tipus 38, de 6,5 mil·límetres, model de l’any 1905, va ser el que més es va utilitzar en la Primera Guerra Mundial. Era llarg per compensar la baixa estatura de la mitjana del soldat japonès. El 1937 es va començar a utilitzar una nova versió del Tipus 38. Però les seves experiències a la Xina varen mostrar que era necessari tenir un projectil més gran que de 6,5 mil·límetres. El 1939 es va incorporar el Tipus 99, però les tropes japoneses volien una arma semiautomàtica semblant a la M1 nord-americana. El 1945, al final de la Segona Guerra Mundial, es va produir una versió de la M1 adaptada als cartutxos de 7,7 mil·límetres. Se la va anomenar M5 i utilitzava un carregador de 10 trets.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply