Bernard Law Montgomery

En Bernard Law Montgomery va néixer a Londres el 17 de novembre de 1887. Va ser el quart fill d’un vicari que es va convertir en bisbe anglicà de Tasmània. En Montgomery sempre va odiar a la seva mare fins al punt que li va boicotejar el seu funeral. Va estudiar a l’escola St. Paul de Londres sense gaires bons resultats, i després va entrar a la Royal Military College de Sandhurst, on va apallissar a un cadet fins que aquest va tenir que ser ingressat a un hospital. Un cop va acabar els seus estudis va servir a la frontera al nord-oest de l’Índia amb la Royal Warwickshire Regiment.

Durant la Primera Guerra Mundial va comandar un atac a Ypres, Bèlgica, on va fer presoner a un alemany donant-li una puntada als testicles. Després, va ser ferit d’extrema gravetat fins al punt que se li va cavar una tomba en un lloc de primers auxilis degut a la improbabilitat de que pogués sobreviure. Al final es va recuperar i va guanyar l’Ordre per Serveis Distingits i va acabar la Gran Guerra com a tinent coronel honorari.

El 1927 es va casar i va tenir un fill, però el 1938 la seva esposa va morir per culpa d’una picada d’un insecte al peu que li va provocar una septicèmia i ni tant sols amputant-li la cama es va aconseguir parar-li la infecció. A partir de la mort de la seva dona la seva vida i el seu caràcter va canviar radicalment i va dedicar tot el temps a la seva carrera de soldat i es va fer abstemi. En Montgomery era un home disciplinat, centrat, adaptable, planificador, ràpid, respectuós i egoista.

Durant la Segona Guerra Mundial, del 1940 al 1941 va ser l’encarregat de la defensa del sud-est de la Gran Bretanya, i va jugar un paper clau en la retirada britànica i francesa a Dunkerque el maig i el juny de 1940. A l’agost de 1942 va planificar el desastrós desembarcament a Dieppe, però abans de que es posés en marxa l’operació va avisar de que s’abandonés el pla per les poques possibilitats d’èxit. Amb les derrotes britàniques al nord de l’Àfrica, en Winston Churchill el va enviar a Egipte perquè liderés el 8è Exèrcit i s’enfrontés a l’Erwin Rommel. Per ell va ser tot un honor enfrontar-se amb en Rommel perquè l’admirava fins a tal punt que en la seva habitació tenia penjada una foto del mariscal alemany. En Montgomery va procedir a tàctiques diferents als seus predecessors no intentant perseguir a en Rommel pel desert i va portar a l’Afrikakorps en una decisiva batalla que acabaria guanyant el 1943 a El Alamein i arribant amb les seves tropes a Tunísia. Un cop guanyada la batalla al nord de l’Àfrica, les seves tropes van desembarcar a Sicília el juliol de 1943 i el setembre d’aquell any a Itàlia. Amb el desembarcament a Normandia, el 6 de juny de 1944, en Montgomery va liderar el 21ª Grup d’Exèrcits i va alliberar el nord de França i Bèlgica arribant a Westfàlia, Alemanya el 1945. Durant l’avanç Aliat sempre va mantenir una mala relació amb el seu col·lega nord-americà George Patton, perquè el general nord-americà volia actuar ràpid en les operacions militar i, en canvi, en Montgomery volia ser més prudent alhora d’actuar perquè volia estudiar al màxim les operacions per reduir el màxim el número de baixes.

Després de la guerra, el 1945, va ser cap de les tropes britàniques d’ocupació a Alemanya i, el 1946, va ser cap d’Estat Major imperial. Del 1951 al 1958 va ser cap adjunt de les forces atlàntiques a Europa. En Montgomery va ser considerat un heroi pel poble britànic, però al cap d’un temps es va convertir en una figura incòmode pel govern britànic pels seus ideals ultraconservadors; per exemple, criticava amb duresa als homosexuals. En Bernard Law Montgomery va morir a Alton, Hampshire, el 24 de març de 1976. En el seu llit de mort, en Montgomery va exclamar: Vaig a veure a Déu, que em demanarà comptes per tants alemanys que vaig matar a El-Alamein. 

Curiositats:

En Montgomery es va afanyar a conquerir la ciutat tunisiana de Sfax després de que, de broma, un general nord-americà el reptés a fer-ho abans del 15 d’abril de 1943 a canvi d’un avió B-17.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply