Erich von Manstein

Erich von Manstein va néixer el 24 de novembre de 1887, i va ser el desè fill d’un aristòcrata oficial prussià d’artillera, el general Eduard von Lewinski. En el mateix moment de néixer els seus pares varen morir, i l’Erich va ser entregat al cunyat sense fills de la seva mare, el tinent general d’infanteria Georg von Manstein, del qual va adoptar el cognom. El seu avi i un seu oncle també van ser generals prussians, i Paul von Hindenburg estava casat amb la seva tieta.

De petit va admirar al rei de Prússia i era protestant. Els 13 anys, seguint la tradició familiar, l’Erich va entrar en el cos de cadets i sis mesos més tard va entrar en el 3º Regiment de Guàrdies de peu. El 1906 va començar la carrera militar estudiant a l’Acadèmia de la Guerra de Berlín, però els seus estudis es varen interrompre el 1914 quan va començar la Primera Guerra Mundial. Durant la Gran Guerra, Von Manstein va servir en els dos fronts i va caure greument ferit a Polònia el novembre de 1914. Durant el conflicte va ocupar diverses posicions dins de l’Estat Major fins al final de la guerra. El novembre de 1918 no va dissimular la seva oposició a la revolució comunista de novembre. Després de la guerra, durant els anys 20 i 30, Von Manstein va continuar com a militar.

Durant el Tercer Reich:

El 1935 va dirigir la Secció d’Operacions del Estat Major (OKH). L’any següent va ser nombrat Generalmajor (brigader-general), i es va convertir en l’ajudant del cap de l’Estat Major, el general Ludwig Beck. Després de l’expulsió del general Werner von Fritsch el febrer de 1938 com a comandant dels exèrcit de terra, Von Manstein, que era conegut per la seva antipatia cap als nazis, va ser rellevat del seu lloc a l’Estat Major i se li va donar el comandament de la 18º Divisió d‘Infanteria a Silèsia. El 1938, com a cap de personal del general Wilhelm Ritter von Leeb, va participar en l’ocupació alemanya als Sudets i va destacar com a estratega entre els alts comandaments. A partir d’aquell moment, Von Manstein va deixar de criticar als nazis i va ajudar a que els soldats es mantinguessin al marge de la política. El 12 d’agost de 1939 va ser nombrat cap d’Estat Major del Grup d’Exèrcit Sud, sota el comandament d’en Gerd von Rundstedt.

Durant la Segona Guerra Mundial va participar en la campanya polonesa com a cap d’Estat Major d’en Gerd von Rundstedt. El 17 de febrer de 1940 va conèixer a l’Adolf Hitler, i els dos es varen entendre perfectament. El maig de 1940 va començar a ressaltar dins l’esfera militar per la seva direcció de les forces blindades en l’atac del Grup d’Exèrcits A contra les forces franceses i britàniques en la maniobra Sichelschnitt, coneguda també amb el nom de Pla Manstein. Von Manstein va ser considerat el mestre de la guerra mòbil alemanya i va ser ell qui va preparar el pla de penetració a les Ardenes. Per aquests èxits, l’Adolf Hitler el va ascendir a general i li va concedir més tard la Creu de Cavaller. El març de 1941 va rebre el comandament del 56º Cos Panzer per l’Operació Barbarroja, on va tornar a mostrar la seva destresa quan el seu grup de carros blindats va avançar 330 quilòmetres en quatre dies dins del territori soviètic per assaltar la ciutat de Leningrad. El setembre de 1941 va assumir el comandament del 11º Exèrcit, en el Grup d’Exèrcit del Sud d’en Gerd von Rundstedt, i va participar en la conquesta de Crimea fins l’arribada al Caucas. El juliol de 1942, amb la conquesta de Sebastopol per part de les seves tropes, Hitler el va trucar per dir-li que havia sigut ascendit al grau de mariscal del Reich. El dictador l’anomenava el conqueridor de Sebastopol. Però la vida d’en Von Manstein va canviar radicalment el 23 d’octubre de 1942 quan el seu fill Gero Erich Sylvester von Manstein, tinent del 18º Regiment de granaders panzer, va resultar mort en combat a Novgorod Oblast dins de l’Operació Blau. Gero Erich va ser enterrat a prop del llac Ilmen i el seu nom està a la làpida dels seus pares en el cementiri de Dorfmark i l’arena original de la seva tomba russa està escampada per la tomba dels seus pares.

El novembre de 1942, Von Manstein va assumir el comandament del Grup d’Exèrcits del Don, i va intentar sense èxit ocupar Stalingrad, tot i que va aconseguir salvar l’ala meridional del front alemany i va estabilitzar el front oriental. Després de la rendició d’en Friedrich Paulus a la Batalla de Stalingrad el febrer de 1943, Von Manstein, amb el comandament del nou Grup d’Exèrcits Sud, va voler conservar oberta la ciutat portuària de Rostov fins a mitjans de febrer, permetent a gran part de l’exèrcit alemany situat al Caucas sortir del cercle soviètic. El març de 1943 va desencadenar l’atac alemany a Kàrkhiv, on el principi va tenir èxit fins que varen tornar a ser expulsats per les forces soviètiques i varen retrocedir fins a la frontera polonesa. A l’estiu de 1943 va participar en la Batalla del Kursk. Quan les operacions militars en el front oriental començaven a fracassar, sobretot a Ucraïna, l’Adolf Hitler el va culpar de les derrotes del seu Exèrcit. Amb l’avanç soviètic cap a Alemanya i amb el malestar d’en Hitler cap a ell, a més de les fortes discrepàncies que varen tenir sobre com defensar-se dels atacs soviètics, el març de 1944 va ser apartat definitivament del conflicte. Després de ser destituït va agafar els substanciosos honoraris que li va donar en Hitler i, amb els estalvis de la seva família, es va comprar a l’octubre de 1944 una finca a Prússia Oriental.

Von Manstein es considerat el millor estratega del Tercer Reich; entenia més d’armament mecanitzat que qualsevol dels generals alemanys que acabaven de sortir de l’escola de tancs, però també va ser un dels principals còmplices del règim i de les seves brutalitats. Wilhelm Keitel va demanar tres cops a en Hitler que col·loqués a en Von Manstein en el seu lloc com a cap de l’Estat Major del OKW, però el líder alemany no va fer cas d’aquell consell.

Després de la Segona Guerra  Mundial:

Després de la guerra, Von Manstein va ser detingut el 1945 pels britànics i va ser jutjat per crims de guerra contra la població civil per haver permès als Einsatzgruppen exterminar jueus en els territoris sota el seu comandament. El 1949, tot i gaudir del suport d’en Winston Churchill, va ser condemnat a 18 anys de presó per un tribunal militar britànic, tot i que només va complir quatre anys de condemna per raons de salut. A petició d’en Konrad Adenauer va participar en la reconstrucció de l’exèrcit alemany en el marc de l’OTAN el 1956. En les seves Memòries, molt discutides, va culpar a en Friedrich Paulus per no haver obert una bretxa en el Kessel el desembre de 1942, però no va mencionar de que mai va donar la paraula xifrada Tro que, segons Paulus, era el requisit indispensable per dur a terme l’operació. L’Erich von Manstein va morir el 9 de juny de 1973 a Irchenhausen, Baviera.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply