Ernst Röhm

Ernst Röhm va néixer a Munic el 28 de novembre de 1887 en una família d’origen burgès. Era el més jove dels tres germans. El seu pare era una persona de caràcter dur que treballava com a funcionari de ferrocarrils. Röhm va ser un persona de complexió grassa, d’estatura baixa i amb una cara rosada, i era homosexual, inclinació sexual que mai va negar i pràcticament tothom sabia. L’entorn per on es movia era homosexual i fins i tot el seu xofer i assistent ho eren. El 1906 es va vincular a l’Exèrcit, on va destacar pel seu valor en el combat, l’aventura, la lluita i el sacrifici, però també va destacar per ser un criminal tant a dins com a fora de l’Exèrcit. Sempre va dir que no volia entrar en la política tot i tenir un fort sentiment nacionalista. El 1908 va ser nombrat subtinent.

Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar en el front de Lorena a primera línia i enviava els seus soldats entre el fang, el fred i les bales. Va ser ferit en tres ocasions. i en una d’aquestes ferides se la va fer a les poques setmanes d’entrar a la batalla quan uns fragments de metralla li varen tocar a la cara, perdent part del tàbic nasal i li va quedar una cicatriu molt gran i molt visible a la galta esquerra. Després de recuperar-se va tornar a l’Exèrcit per assumir el comandament de la seva companyia. El 2 de juny de 1916 va entrar, amb el grau de capità, a l’assalt del baluard de Thiaumont, una de les fortificacions del Cinturó de Verdun, però es va veure obligat a abandonar temporalment el servei quan va resultar greument ferit a Verdun. Després va participar en el front romanès i francès. Quan va acabar la guerra, el 1918, va patir una grip molt forta de la qual no esperava sobreviure, però el final es va recuperar. Tot i el Tractat de Versalles va continuar vinculat a l’Exèrcit dins del Ministeri de Guerra bavarès i va ser membre dels Estats Majors de la comandància de l’Exèrcit en el districte de Munic. Però la derrota i la revolució comunista el varen fer entrar a formar part del grup paramilitar de voluntaris d’Epp, que estaven en contra de la República de Weimar i de la Räterpublik, sent el responsable d’armar als voluntaris i les unitats de defensa civil, l’Einwohnerwehr de Baviera.

Després de ser membre durant poc temps del Partit Nacionalista Alemany, el DNVP, el 1919 va conèixer a l’Adolf Hitler i el 1920 va ingressar al Partit Obrer Alemany (DAP), poc després de que ho fes l’Adolf Hitler, per encàrrec de l’Exèrcit. A Röhm l’interessava la idea de crear una Alemanya forta i nacionalista que aliés als nacionalistes amb els militars. Quan Hitler va començar a incrementar el NSDAP Röhm, que va mantenir una molt bona amistat amb Hitler, va impulsar els antics membres del Freikorps i ex combatents a ingressar a les files del partit nazi, i amb aquests elements va organitzar un grup paramilitar, les Sturmabteilung (SA), que fins al 1924 varen actuar amb certa independència del Partit. Era conegut amb el sobrenom de El rei metralladoraUna de les primeres coses que va fer com a líder de les SA va ser aconseguir diners per crear un setmanari pel Partit, el Völkischer Beobachter. Durant aquells anys l’amistat amb Hitler es va anar consolidant fins arribar al punt de que va ser de les poques persones que el va arribar a tutejar. El 1923, Röhm va renunciar al servei actiu de l’Exèrcit per centrar-se en formar les tropes de xoc. Després de participar en el fallit putsch de Munic del 8 de novembre de 1923 va ser arrestat. En un principi se’l va condemnar a 15 mesos de presó, però no en va complir. Quan va sortir de la presó es va trobar amb les SA abolides i va esperar que el desembre de 1924 Hitler fos alliberat per reconstruir el partit nazi. Mentre va esperar que Hitler sortís de la presó, el 1924 va ser diputat al Reichstag, tot i que només hi va fer un discurs. Un cop Hitler va sortir de la presó i li expliqués que volia arribar al poder de forma legal, les seves idees van topar. Röhm volia convertir les SA en el nou Exèrcit i va continuar amb la idea d’arribar al poder a través d’un cop d’Estat. Un cop es va fer evident que no podien continuar junts per les seves diferències, Röhm es va retirar de la política i de la vida pública a mitjans del 1925, tot i que va continuar amb el comandament de les SA, quan van tornar a ser legalitzades. El 1928, desil·lusionat amb la política del seu país, sobretot després del fracàs nazi en les eleccions de 1928, Röhm va creure que el partit nazi no arribaria mai al poder i va decidir anar-se’n a Bolívia com a assessor militar. A Bolívia va treballar en els preparatius de la futura guerra del Chaco, sota les ordres del general alemany Hans Kundt, sent ascendit a Tinent Coronel de l’Exèrcit. El 1931, quan els nazis estaven a l’alça després de les eleccions del setembre de 1930 i es veia per primer cop la possibilitat de que arribessin al poder, Hitler el va trucar perquè tornés a dirigir les SA, que estaven mal organitzades i començaven a revoltar-se contra el seu propi partit. Com a nou cap de les SA va incrementar-ne els efectius i va tenir molt de poder, fins al punt que va tenir el propòsit de reemplaçar la Reichswehr convertint les SA en un exèrcit popular de combatents. Sota les seves ordres varen passar dels 70.000 membres del 1930 a 170.000 membres del 1931, i Röhm va demostrar la seva eficàcia com a organitzador. Els seus actes violents varen influir a les eleccions alemanyes. A mitjans de 1931, els homes d’en Röhm arribaven a 400.000. La majoria dels nous membres de les SA eren aturats i gent exclosa de la societat, però eren més membres que l’exèrcit alemany. A mesura que anava agafant poder i influència, dins del Partit molta gent el va començar a veure amb mals ulls per la seva idea de reemplaçar l’Exèrcit. Tot i això, tenia el suport i l’amistat dins del Partit d’en Reinhard Heydrich, que va ser el padrí dels fills d’aquest. Al final, Heydrich no va tenir més remei que trair-lo com tots els altres jerarques nazis, inclòs Hitler.

Quan els nazis van arribar al poder, el 30 de gener de 1933, Röhm i les SA demanaven una segona revolució socialitzant l’Estat, nacionalitzant les grans empreses i volien controlar l’Exèrcit amb Röhm com a ministre de Guerra. Però Hitler estava compromès amb els empresaris alemanys i amb l’exèrcit alemany, amb el qual va arribar a un acord per fusionar els càrrecs de canceller i de President després de la mort del president Paul von Hindenburg. A mesura que el nou govern alemany s’apropava a l’Exèrcit i no a Röhm, ell i les SA varen començar a ser una nosa pel règim. Hitler el va intentar convèncer de que abandonés les idees revolucionàries, però finalment el canceller alemany no va tenir més remei que pactar amb la Reichswehr per suprimir les SA. El 1934 va ser nombrat ministre sense cartera. Finalment, el 30 de juny 1934, dia que es coneixeria com la Nit dels Ganivets Llargs, tant Heinrich Himmler com Hermann Göering i altres dirigents nazis van falsificar documents suggerint que Röhm volia fer un cop d’Estat. Hitler en un principi no ho va creure, recordava la seva amistat, però quan li van fer veure que el seu càrrec de canceller perillava va decidir procedir en eliminar les SA. Aquella matinada, Hitler i els seus homes de les SS varen detenir als caps de les SA en un hotel a prop de Munic, a Bad Wiesse, on estaven reunits per celebrar una conferència on esperaven que hi assistís Hitler. Un cop empresonat, Hitler li va donar l’opció de suïcidar-se de forma honrosa i li va fer deixar una pistola a la taula de la cel·la de la presó. Però Röhm no va acceptar la proposta i va dir que si el volia assassinar que ho fes ell mateix. Finalment va ser afusellat per dos militars de les SS l’1 de juliol de 1934 i va ser enterrat a Munic. Abans de la Nit dels Ganivets Llargs, les SA tenien al voltant de 4 milions de membres, i després de l’assassinat d’en Röhm les SA varen quedar com una organització minoritària sota les ordres de les SS i sota la comandància d’en Viktor Lutze.

A partir de la seva mort, el règim nazi va quedar tant escandalitzat per l’homosexualitat d’en Röhm, tot i que molts nazis feien veure que no ho sabien, com el propi Hitler que va dir que no en tenia coneixement, que van endurir les penes per homosexualitat. A partir de llavors l’homosexualitat no va ser compatible amb la ideologia nazi. El 1935 es varen endurir les penes de l’article 175 del Codi Penal sobre l’homosexualitat. Tot i que Hitler va negar saber l’homosexualitat de Röhm, en anterioritat, el diari demòcrata va publicar les cartes íntimes d’en Röhm a un dels seus companys de llit, un antic oficial, i Hitler, indignat, el va interrogar per aquestes cartes. Röhm li va respondre entre rialles que ell era bisexual i Hitler va renunciar en intervenir-hi.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply